Selecciona Edició
Connecta’t

Estrasburg sentencia que Otegi no va tenir un judici just quan el van condemnar per terrorisme

La resolució descarta multar Espanya o prendre qualsevol altra mesura a favor dels cinc damnificats

Arnaldo Otegi, coordinador general d'EH Bildu, en una compareixença recent.
Arnaldo Otegi, coordinador general d'EH Bildu, en una compareixença recent.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha considerat aquest dimarts que en el judici contra Arnaldo Otegi i cinc altres dirigents abertzales per pertinença a ETA en el cas Bateragune es va vulnerar el dret dels acusats a un judici just per falta de parcialitat de la magistrada de l'Audiència Nacional que els va condemnar a sentències de presó que ja han complert. La sentència destaca, no obstant això, que la simple confirmació d'aquesta violació de l'article 6 de la Convenció Europea de Drets Humans és una “satisfacció suficient” en aquest cas i ha rebutjat la imposició d'una multa a l'Estat espanyol o qualsevol altra mesura a favor dels damnificats.

"El nostre somriure és més ample i Espanya queda retratada com el que és: un Estat antidemocràtic", ha considerat el coordinador general d'EH Bildu després de fer-se pública la decisió judicial. "Ens van empresonar per construir una estratègia pacífica. Avui la seva gran mentida queda al descobert", ha compartit en un missatge a Twitter difós en eusquera, català i castellà. Otegi es troba inhabilitat fins al 2021 per intentar refundar Batasuna, un judici sobre el qual s'ha pronunciat aquest dimarts el TEDH. El líder independentista visitava avui la seu del Parlament Europeu, on s'ha negat a condemnar ETA, i no ha tancat la porta a presentar un recurs per intentar que el Tribunal Suprem aixequi aquesta mesura emparant-se en aquesta última resolució. "No és el dia per parlar dels termes jurídics, sinó polítics (...) els advocats decidiran quin camí cal seguir per a les eventuals reparacions", ha assegurat als mitjans a Brussel·les. El president de la Generalitat Quim Torra, també ha expressat la seva satisfacció per la sentència. "La justícia espanyola, cada vegada més qüestionada a Europa", ha escrit a Twitter. 

En la seva sentència, els jutges d'Estrasburg conclouen que els demandants “tenien una por objectivament justificada que als jutges els faltés imparcialitat”. Es basen per afirmar-ho en el fet que el Tribunal Suprem va ordenar la repetició d'un judici previ contra Otegi per un comentari de la jutgessa Ángela Murillo considerat mancat d'imparcialitat. Això els porta a considerar que, encara que el cas que va arribar a les seves mans es refereix a un altre judici diferent del revisat pel Suprem, les causes estaven relacionades —la pertinença a ETA— i la presència de la jutgessa Murillo podria haver “contaminat” el segon judici, la qual cosa fa que “la imparcialitat d'aquest tribunal pogués estar oberta a un dubte genuí”.

La decisió final d'Estrasburg s'ha fet esperar. El tribunal europeu ja es va pronunciar parcialment el 2015, quan va desestimar, per estar “manifestament infundades” les al·legacions dels dirigents abertzales sobre la falta d'imparcialitat de dos membres del Tribunal Constitucional que van rebutjar el juliol del 2014 el recurs d'empara d'Otegi contra la sentència de l'Audiència Nacional. La defensa del dirigent abertzale afirmava que el president del TC, Francisco Pérez de los Cobos, no podia actuar de manera imparcial perquè fins que va començar a ocupar l'alt lloc jurídic havia militat al Partit Popular. El TEDH va dictaminar que no podia “acceptar que el simple fet que (el president) hagi estat membre del Partit Popular sigui suficient per tenir dubtes sobre la seva imparcialitat”. Els jutges d'Estrasburg també van rebutjar la petició contra el magistrat Antonio Narváez, que la defensa d'Otegi havia recusat per haver participat, com a fiscal del Tribunal Suprem, en una demanda per demanar que no s'inscrivís Sortu com a partit polític, escrit en què feia diverses referències a Bateragune.

No obstant això, els jutges europeus sí que van acceptar examinar parcialment la demanda d'Otegi per la suposada parcialitat de la magistrada de l'Audiència Nacional Éngela Murillo. Aquesta jutgessa, en un judici anterior contra Otegi per enaltiment del terrorisme, li va preguntar si condemnava el terrorisme d'ETA. Quan aquest es va negar a respondre, la jutgessa va comentar: “Ja sabia jo que no em contestaria aquesta pregunta”. Un comentari que, fet i fet, va provocar que, el 2011, el Tribunal Suprem anul·lés la sentència i obligués a repetir el judici contra Otegi, on se li va reduir la condemna de 10 a 6 anys i mig, que va complir el 2016.

Però quan Otegi i els altres quatre acusats per pertinença a ETA van apel·lar el 2014 al TC perquè Murillo formava part del tribunal de l'Audiència Nacional que els havia condemnat en el cas Bateragune, el Constitucional va rebutjar el seu recurs. En una decisió de 7 vots contra 5, va considerar que aquest incident no llançava dubtes sobre la parcialitat de la magistrada a l'hora de jutjar-los en un altre cas diferent.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ