Selecciona Edició
Connecta’t

L’Hermitage, polèmic des del minut u

El nou projecte de Toyo Ito per a la seu del museu rus a Barcelona arriba després de la defunció de l'ideòleg científic del projecte, el prestigiós Jorge Wagensberg

Lloc on es construirà el Museu de l'Hermitage al port de Barcelona.
Lloc on es construirà el Museu de l'Hermitage al port de Barcelona.

Des que l'octubre del 2012 aquest diari va donar a conèixer els plans d'un grup inversor perquè el Museu de l'Hermitage obrís seu a Barcelona, el projecte s'ha anat gestant d'esquena a la ciutat, que no ha deixat de mirar-se'l amb recel, incredulitat, malestar i crítica, sobretot perquè s'ha donat a conèixer en el moment en què la crisi econòmica ofegava molts dels equipaments culturals de Barcelona. El nou museu portarà a la ciutat obres del ric fons de més 2,9 milions de peces que custodia el Palau d'Hivern de la ciutat russa de Sant Petersburg. Tindrà també un enclavament estratègic, a la nova bocana i terminal de creuers que es construeix al port de Barcelona, al costat de l'hotel W –un projecte que va tirar endavant després de reduir 50 metres d'altura per imposició municipal–; molt a prop de les naus en desús del port de Barcelona on es volia situar al principi. El seu enclavament porta els promotors del projecte a parlar d'un milió de visitants l'any, superant, fins i tot el Museu Nacional d'Art de Catalunya, MNAC, principal museu català.

Al cap de pocs dies, les autoritats catalanes, amb el president Artur Mas al capdavant, van signar un conveni amb l'Hermitage per col·laborar 30 anys, en què aquest museu cedia “obres d'art de reconegut prestigi internacional necessàries per crear i engegar el museu”, i així “encaixar-lo en l'oferta cultural de la ciutat amb nivells de qualitat i rigor”. L'acord establia que una seu provisional obriria les portes el 2013.

Malgrat tot, el museu va continuar sense tenir bona premsa a la ciutat, que veia com la franquícia d'un museu estranger s'afegia a l'oferta cultural de Barcelona, tot i que des del Consistori, primer governat per Xavier Trias i després per Ada Colau, s'ha assegurat sempre, que no s'hi aportaria “ni un euro” i que el finançament seria “100% privat”.

Tampoc va canviar aquesta actitud contrària el fet que se sabés, un any després, que el científic de prestigi Jorge Wagensberg, impulsor d'un centre com CosmoCaixa, seria el director del projecte museogràfic. Tampoc quan, quatre anys després de falta d'informació en què es van rebutjar diverses ubicacions més enllà de les naus primigènies —com la Facultat de Nàutica del Pla de Palau; l'enorme edifici de la Duana situat al davant de les Drassanes o, fins i tot, les Tres Xemeneies de Sant Adrià—, els promotors del nou museu, amb el dissenyador Ujo Pallarés i el seu soci Valery Yarovslaski i el mateix Wagensberg, van presentar les línies fonamentals de l'Hermitage Barcelona i el que podria veure's quan el centre obrís les portes –segons es va anunciar llavors– el 2019.

Segons el físic i divulgador, al centre, de 15.500 metres quadrats, cinc plantes i set sales d'exposicions, s'explicaria “la història de la Humanitat mitjançant la col·lecció del museu rus a través del diàleg entre ciència i art; utilitzant una museografia científica moderna, amb una singular combinació de peces, fenòmens i metàfores museogràfiques”. Entre els exemples que va posar Wagensberg, la conquesta de la perspectiva en la pintura “des d'Altamira fins a Dalí, una aventura de 20.000 anys”. Per fer-ho, en principi hi haurà una col·lecció permanent, que canviarà cada deu anys, una sala per a mostres temporals i una altra on s'instal·larà “la peça del mes”, una obra destacada de les prop de tres milions d'obres de què disposa l'Hermitage.

En aquesta mateixa data es va anunciar que l'edifici, “de proporcions àuries”, i d'aspecte “racional i clàssic” seria construït per l'arquitecte Íñigo Amézola, que dilluns continuava anunciant aquest projecte a la seva pàgina web.

La presentació del 2016 va comptar amb la presència d'un centenar de persones de la societat civil barcelonina i política catalana, entre els quals hi havia els responsables de museus de la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, que van destacar que el projecte presentat tenia una “vocació cultural”, però també “una dimensió comercial”, a més d'assegurar que s'estaria atent perquè “els continguts no s'adrecen només als turistes”.

Després de la defunció de Wagensberg el mes de març, el projecte es va quedar orfe i semblava que tornaria a quedar encallat. Però no va ser així, al cap de pocs mesos els responsables del projecte van encarregar un nou edifici a Toyo Ito, el prestigiós arquitecte japonès, premi Pritzker, que té tres altres obres a la ciutat i als voltants, com l'orgànica Torre Fira i els apartaments Suites Avenue, davant de la Pedrera de passeig de Gràcia. Fonts properes al projecte asseguren, a més, que continuen comptant amb l'equip de col·laboradors de Wagensberg per definir i inaugurar el nou museu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >