Selecciona Edició
Connecta’t

Més raó i menys emoció

Lluís Bassets presenta el seu nou llibre, ‘La rebelión interminable’, en un debat amb Josep Cuní en el qual alerten contra el silenci i la divisió social

Josep Cuní (esq.) i Lluís Bassets en la presentació del llibre.
Josep Cuní (esq.) i Lluís Bassets en la presentació del llibre.

El primer que destaca Josep Cuní del nou llibre de Lluís Bassets és que es tracta d'un esforç contra l'autocensura. “Es tracta d'oposar-se a unes formes d'autocensura que deriven de la pressió de la societat mateixa, del conformisme de la societat”, ha explicat aquest dimarts Bassets durant la presentació de La rebelión interminable (Catarata). El llibre és una compilació d'articles que el director de l'edició catalana d'EL PAÍS va escriure per analitzar el procés durant el 2017, quan la tensió era màxima i el més còmode era callar.

Cuní ha explicat que durant el passat any, parlant amb famílies, va descobrir que les relacions entre els seus membres “no s'havien trencat perquè allò que les podia trencar, s'obvia. El silenci és una forma de violència”. Bassets ha apuntat que un dels riscos del present polític és que la societat catalana “està molt dividida”: “Estem perduts si no acceptem una societat de grisos, de matisos”. “Menys emoció i més raó, menys fe i més confiança, més Descartes i menys [Jaume] Balmes”, ha dit Cuní, contraposant el filòsof escèptic amb el pensador eclesiàstic de Vic. Bassets ha assegurat que la teoria de la “futbolizació de la política” és més vigent que mai: “El joc brut està ben vist si guanya el teu equip”. El periodisme també ha estat analitzat. “La crisi catalana és la crisi del periodisme, a Catalunya i a Espanya, de propaganda disfressada amb èpica”, ha afirmat Cuní, i ha afegit que periodistes com ell “s'han sentit desplaçats dels uns i dels altres”.

Bassets no dubta en el llibre a definir la carrera unilateral de l'independentisme com una rebel·lió, en el seu sentit polític: “No cal esforçar-se molt per reconèixer que es tracta d'una rebel·lió. La llista de desobediències als tribunals i en concret al Tribunal Constitucional és impressionant”. Va ser una rebel·lió política, segons l'autor, però no ho va ser segons el Codi Penal perquè no va haver-hi acció violenta. Precisament sobre la violència, Bassets es meravella que, tenint en compte la història d'Espanya i de Catalunya, el nivell de violència hagi estat mínim: “L'anormalitat més gran del que ha passat a Catalunya durant el 2017 és que uns fets de tal gravetat i transcendència s'hagin desenvolupat amb uns nivells tan fitats i mínims de violència política, i un ús de la força realment minimalista, per condemnable que sigui, per part del Govern espanyol”.

El títol del llibre es deu a la hipòtesi de Bassets segons la qual no hi ha cap indici que apunti al fet que l'independentisme hagi renunciat a la via unilateral. El més preocupant és que altres admonicions de l'autor s'han complert, com aquestes línies escrites el 15 de gener del 2017: “L'error colossal que ha significat el disseny del famós xoc de trens sense un càlcul realista de la correlació de forces interna, espanyola i internacional. Només queda, mentrestant, la bala de plata”. La bala de plata era provocar la violència de l'Estat per assolir una independència unilateral seguint el model de Kosovo. Això també ho va vaticinar Bassets, el febrer de 2017.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >