Selecciona Edició
Connecta’t
Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat

“Cal asseure’s i parlar de tot, no només de pressupostos”

La consellera aposta per continuar dialogant amb el Govern espanyol, malgrat l'escrit d'acusació de la Fiscalia

Ester Capella, en un despatx de la Conselleria, dilluns.
Ester Capella, en un despatx de la Conselleria, dilluns.

Ester Capella (la Seu d'Urgell, 1963), consellera de Justícia de la Generalitat, encarna l'ànima pragmàtica d’Esquerra i continua defensant la negociació amb el Govern central, malgrat l'escrit de la Fiscalia contra els líders del procés.

Pregunta. L'independentisme va vincular el seu suport als Pressupostos de l’Estat a l'escrit d'acusació de la Fiscalia, malgrat que són escenaris diferents. Després de saber-se l'acusació de rebel·lió, el PDeCAT i Esquerra van anunciar que hi votaran en contra. Quin és el seu posicionament?

Resposta. No estem en un context de normalitat i no podem pensar que estem debatent uns Pressupostos com si aquí no hi hagués ni presos polítics, ni persones exiliades, ni una repressió sistematitzada de l’Estat. Com a consellera de Justícia reclamo més diàleg i menys Codi Penal. Fem una parada tècnica, asseguem-nos a una taula i parlem sense prevencions per desfer aquest nus gordià que sembla impossible de desfer.

“Demano més diàleg i menys Codi Penal per desfer aquest nus gordià”

P. Per tant, encara veu marge per a la negociació?

R. Veig marge per al diàleg i per parlar no només de pressupostos, sinó de tot.

P. Què vol dir “de tot”?

R. “De tot” vol dir entendre que a Catalunya només hi ha una manera de resoldre les coses, que és amb més política i amb un referèndum.

P. El Govern espanyol ja ha dit que no negociarà un referèndum d'autodeterminació.

R. És un mal sistema això de dir no d'entrada. La política és fer possible l'impossible i arribar a acords de maneres múltiples.

P. El Govern de Sánchez es planteja l'avançament electoral si no hi ha Pressupostos. Li convé a l'independentisme?

R. Si Pedro Sánchez avança les eleccions, estarà pensant més en el càlcul particular i del seu partit que no en una solució política per a la relació de Catalunya amb Espanya. Jo també reclamo sentit d’Estat al president del Govern central. Aquí rau la diferència entre els estadistes i els que no són capaços de portar les regnes més d'una legislatura.

P. L’independentisme reclamava un gest a la Fiscalia que no s'ha produït. Encara queda marge per a més gestos?

R. S’ha pervertit la norma i això ha desencadenat unes situacions demencials. Entre elles, la presó preventiva, saltant-se la seva funció i els requisits per acordar-la. Preservar el dret de defensa hauria de ser la prioritat del Tribunal Suprem i això passa per adoptar decisions menys oneroses, sense entrar en l'enjudiciament. La llibertat hauria de ser la condició amb la qual s'arriba al judici.

P. Està reclamant que la Fiscalia sol·liciti la llibertat dels presos abans del judici?

“El Suprem pot restablir el bon nom d’allò que havia representat”

R. Jo només demano a la Fiscalia que compleixi els principis que inspiren la seva actuació. La privació de llibertat és l'excepció i només s'ha d'acordar si es donen unes condicions determinades, que en aquest cas no es donen. La llibertat provisional podria ser acordada fàcilment.

P. Torra va dir fa uns dies que el judici seria “una farsa”. Comparteix aquesta afirmació?

R. La querella inicial de la Fiscalia ja va ser un relat novel·lat. Aquest procés és com un puzle i estan encaixant les peces a cops de martells. El Tribunal Suprem pot restablir el bon nom del que havia representat i volgués pensar que interpretarà el dret penal basat en principis tan arrelats com el de proporcionalitat, legalitat i tipicitat.

P. Per tant, no descarta una sentència absolutòria.

R. Jo espero que hi hagi una absolució, és l'única possibilitat que preveig.

P. Donaria suport a una petició d'indult en cas de condemna?

R. No dono per fet que els condemnin. Ells no demanaran l'indult perquè seria assumir que han comès un delicte.

P. Un informe d'un cap de serveis de la presó de Lledoners parlava de tracte de favor als presos. S'ha produït?

R. L'expedient està incoat. Són conjectures que fa, no afirmacions. Tots els presos tenen el mateix tracte i ser a la presó no és cap privilegi. Els polítics comparteixen els treballs com la resta d'interns: netegen els vidres, fan classes i participen en les activitats esportives.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >