Selecciona Edició
Connecta’t

La defensa de Mas demana la seva absolució al Suprem pel 9-N: “És més necessari que mai”

L'expresident de la Generalitat demana que es revoqui la sentència que el va condemnar a dos anys d'inhabilitació

L'expresident Artur Mas en la presentació del Consell per la República, el 30 d'octubre.
L'expresident Artur Mas en la presentació del Consell per la República, el 30 d'octubre. GTRES

La defensa de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas ha demanat aquest dimecres al Tribunal Suprem que absolgui el seu client del delicte de desobediència greu per la celebració de la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, vetada pel Tribunal Constitucional. Mas va ser condemnat a dos anys d'inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 13 de març del 2017. L'advocat de l'expresident, Xavier Melero, ha sol·licitat a l'alt tribunal que “recuperi la seva jurisprudència tradicional” i exoneri Mas. “Això és més necessari que mai”, ha dit, per fer callar els qui "especulen amb les resolucions judicials" i demostrar que el Suprem tracta tots els imputats igual. La Fiscalia ha reclamat al tribunal que confirmi la sentència de primera instància.

El lletrat de Mas, igual que els de l'exvicepresidenta de la Generalitat Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, condemnades, respectivament, a un any i nou mesos i a un any i mig d'inhabilitació juntament amb l'expresident autonòmic, reconeixen la dificultat que el Suprem anul·li la sentència del Tribunal Superior de Justícia català, i més després que l'alt tribunal condemnés pels mateixos fets l'exconseller Francesc Homs el 22 de març de l'any passat a un any i un mes d'inhabilitació i 30.000 euros de multa. El judici d'Homs es va fer directament a l'alt tribunal perquè en aquell moment l'exconseller era diputat del Congrés i estava aforat.

Melero ha qualificat aquella sentència d'Homs com un “illot jurisprudencial”, en entendre que no tenia cabuda la condemna per desobediència en no haver-se notificat personalment la decisió del Constitucional de prohibir la consulta sobiranista del 2014. El fiscal Moreno ha assenyalat que no és cert que la jurisprudència exigeixi el requeriment escrit per apreciar la desatenció al mandat del Constitucional, i ha afirmat que en el cas del 9-N “la desobediència va ser absolutament oberta”.

El lletrat ha intentat desvincular Artur Mas de la condemna d'Homs. Malgrat que tots dos han estat condemnats per la preparació de l'anomenat procés participatiu, Melero ha subratllat que l'exconseller va fer “actes executius” que demostren que es va implicar “de pròpia mà en el no acatament de la providència” en la qual el Constitucional declarava il·legal la consulta. No obstant això, en el cas de Mas, “en el pitjor dels casos dubtava, i no dubtava sol. El dubte del senyor Mas en aquells dies anava acompanyat dels dubtes de tot un seguit d'operadors de la màxima qualificació jurídica a la comunitat autònoma de Catalunya”.

A aquesta idea, el fiscal ha rebatut el següent: “Hi havia prou amb saber que no tenien competència per fer-ho, que estava suspesa la seva competència, podien creure que era legal o no, però sabien que no tenien competència, que l'acte estava suspès, aquí està la desobediència, amb aquesta premissa n'hi hauria prou”. I ha afegit: “A més, sabien perfectament que el fons d'allò que estava convocat era una actuació inconstitucional”.

En el seu recurs davant del Suprem, Mas va al·legar que va ser jutjat "en la seva condició de president de la Generalitat" per "l'acompliment de les funcions de govern inherents" al seu càrrec, per la qual cosa entén que "cap" de les actuacions per les quals va ser condemnat estaven relacionades amb les funcions pròpies d'un parlamentari o un altre càrrec electe. Per aquest motiu, l'advocat de Mas, Xavier Melero, va demanar en el recurs que, en cas de no revocar la condemna, se suprimeixi de la sentència emesa pel TSJC la referència al fet que la pena de dos anys d'inhabilitació sigui extensiva a "tot l'exercici de càrrecs públics electius, ja siguin d'àmbit local, autonòmic o estatal".

L'advocat de l'exvicepresidenta Joana Ortega, Rafael Entrena, ha defensat davant del tribunal que l'actuació del seu client "va ser públicament de buscar un encaix legal, de buscar el diàleg i no fer una crida a la desobediència i confrontació amb els poders públics". Entrena ha considerat “desproporcionada i injusta” la pena imposada a Ortega i ha apel·lat al tribunal a no caure en la “tendència força generalitzada de ficar en un mateix sac tots els casos vinculats al nacionalisme català”. Al seu parer s'ha de distingir entre “els diferents moments en què es produeixen, l'actitud dels intervinents, les circumstàncies socials i la concreta participació de cadascun”.

La Fiscalia va anunciar al principi que recorreria contra la sentència per demanar que se'ls condemnés per prevaricació administrativa, delicte del qual el TSJC els va absoldre. No obstant això, el ministeri públic finalment no ha presentat aquest recurs.

El tribunal que decidirà sobre la condemna de Mas estarà format pels magistrats Luciano Valera, Alberto Jorge Barreiro, Antonio del Moral, Vicente Magro i Eduardo de Porres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ