Barcelona atribueix a la contaminació 354 morts el 2017

L'informe anual sobre la salut a Barcelona del 2017 dona una bona notícia: les diferències en l'esperança de vida entre barris segons la renda dels veïns es redueixen. A més, en conjunt, l'esperança de vida bat rècords històrics tant en homes com en dones. Altres indicadors no són tan positius: la gonorrea i la sífilis continuen augmentant entre els homes. I la qualitat de l'aire és un desastre. Ho demostra el fet que el 98% dels veïns estan exposats a nivells de partícules en suspensió superiors als que l'OMS considera raonable.

En matèria d'esperança de vida i la bretxa que separa els barris rics dels barris pobres, si entre el 2011 i el 2013 la diferència era de 4,3 anys, entre el 2014 i el 2016 la bretxa es va reduir a 2,4 anys. I sobretot, perquè augmenta l'esperança de vida als barris amb rendes menors. "És una dada que cal llegir amb prudència, però per a aquest govern la reducció de la desigualtat és una qüestió prioritària i si disminueix la diferència significa que les polítiques tenen un impacte en la població més desfavorida", ha celebrat aquest dimarts la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.

Al conjunt de la ciutat, l'esperança de vida continua creixent i arriba al rècord històric de 81,2 anys per als homes i de 86,9 per a les dones. Malgrat tot, les diferències per districtes són grans. En el cas dels homes, i sense creuar amb la variable de renda, la distància arriba fins als cinc anys de vida entre els veïns de Ciutat Vella (78,1 anys) i els de les Corts (81 anys). En el cas de les dones la bretxa es redueix als 2,5 anys que separa l'esperança de vida de Ciutat Vella (85,2 anys) i la de Nou Barris (87,7). Curiosament, les veïnes del districte que concentra les menors rendes de la ciutat són les més longeves.

Respecte a la mortalitat, la taxa per a 100.000 habitants es redueix a 1.043 en el cas dels homes i a 606 en les dones. I les principals causes de mortalitat prematura (abans dels 70 anys) segueixen a la baixa. Són, en el cas dels homes, els tumors de pulmó (que repunten lleugerament), les malalties del cor, els suïcidis i la cirrosi o altres malalties del fetge. En el cas de les dones repunten lleugerament els tumors de mama, però cauen els de pulmó i els suïcidis i s'estabilitzen les morts per càncer d'ovaris.

L'informe anual de l'Agència de Salut Pública de Barcelona apunta a una altra tendència negativa. I és que si l'any passat es van disparar els casos de gonorrea entre els homes (en part per un augment de la vigilància), la malaltia no remet: continua augmentant, però no tant. D'un salt del 149% més de casos s'ha passat a un augment del 30%. En el cas de la sífilis, també entre els homes augmenten els casos, però també es frena el seu creixement: del 88% al 10%. El VIH i la sida s'estabilitzen.

Sobre la qualitat de l'aire, les xifres són preocupants. El 70% de la població està exposada a nivells de diòxid de nitrogen als que fixen la Unió Europea i l'OMS (més exigent). En matèria de partícules en suspensió, la població exposada a una presència més elevada de la que l'OMS considera raonable arriba gairebé a la totalitat: el 98%.

L'informe presenta per primera vegada el Sistema de Vigilància de l'Impacte sobre la Salut de la Contaminació, que, segons indica l'Agència, "permet estimar anualment la mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica de la ciutat". De mitjana, aquesta mortalitat atribuïble a partícules ascendeix de mitjana a 424 persones cada any des del 2010. La xifra del 2017 és de 354 morts. Davant d'aquestes xifres, Tarafa ha considerat que les mesures puntuals, com la restricció de trànsit en casos d'episodi de contaminació (que va entrar en vigor l'any passat, però encara no s'ha aplicat), no són suficients i començaran a tenir efecte quan es converteixin en estructurals a partir del 2020.