Selecciona Edició
Connecta’t

ETA qualifica la massacre d’Hipercor com “el pitjor error i desgràcia”

La banda assumeix en el seu últim butlletí intern 758 assassinats i atemptats no reivindicats fins ara , com el de la cafeteria Correo de Madrid el 1974

Interior de l'aparcament d'Hipercor, després de l'atemptat.
Interior de l'aparcament d'Hipercor, després de l'atemptat.

La banda terrorista ETA assumeix en el seu últim butlletí intern Zutabe, datat l'abril passat, 758 assassinats i 2.606 "accions", entre les quals inclou atemptats no reivindicats fins ara per la banda terrorista, com el de la cafeteria Correo de Madrid el 1974, i qualifica la massacre d'Hipercor com "el pitjor error i desgràcia".

L'últim Zutabe, difós un mes abans que ETA anunciés la seva dissolució i que ha estat publicat avui pel diari Gara, fixa en 758 el nombre de persones assassinades, "desenes menys que els llistats del Ministeri de l'Interior o la Fundació de Víctimes del Terrorisme, que refereixen 853 i 829 víctimes mortals".

La banda terrorista rebutja l'autoria de "falsos atemptats", com "l'incendi de l'hotel Corona de Aragón" –83 morts el 1979–, que, segons diu, li "atribueixen" l'AVT i Covite i assegura que "les divergències es corresponen amb la imputació a ETA d'accions comeses per altres organitzacions armades –el cas de la nena Begoña Urroz el 1961– o bé producte de la guerra bruta".

En aquest últim butlletí previ a la seva dissolució, ETA reconeix 2.606 "accions armades, dues més que en el seu moment no va reivindicar": l'assassinat de tres persones a Tolosa (Guipúscoa) el 1981, "en confondre-les amb policies", i "l'explosió en una cafeteria del carrer Correo de Madrid el 1974 en la qual van perdre la vida 13 persones".

En les cinc dècades d'activitat violenta ETA assumeix que va cometre "365 atemptats contra la Guàrdia Civil", en què va assassinar 186 membres d'aquest cos; 215 contra "cossos policials espanyols", en els quals van morir 139 agents; i 147 contra l'Exèrcit, en els quals van perdre la vida 101 militars, a més d'"11 funcionaris civils de l'Armada".

En el text, segons publica Gara, ETA descriu la seva trajectòria criminal "des d'una perspectiva bàsicament operativa", encara que inclou la declaració de "reconeixement del dany causat" que va emetre el passat 8 d'abril, en el qual la banda terrorista reconeix "la responsabilitat directa" que ha adquirit "en aquest dolor" i manifesta que "res de tot això s'hauria d'haver produït mai o no hauria d'haver-se allargat tant en el temps".

ETA fa referència al seu atemptat més sanguinari, comès a l'hipermercat Hipercor a Barcelona el 19 de juny del 1987, en el qual van morir 21 persones i 45 van quedar ferides, i afirma que va ser "el pitjor error i desgràcia" del seu "accionar armat", però al·lega que "els responsables policials i governamentals van prendre la decisió de no desallotjar l'edifici".

Respecte als segrestos que qualifica de "motivació econòmica" portats a terme en la dècada dels noranta, assegura que "es van convertir en el centre d'una forta confrontació" i considera que els dels empresaris José María Aldaya (342 dies) i Cosme Delcalux (232) "es van prolongar tant per les dificultats tècniques i operatives provocades per la pressió policial".

En el seu últim butlletí ETA assenyala que el 2001 "es van fer tres intents d'atemptat contra el president del Govern, José María Aznar, amb la utilització d'un míssil mentre estava en vol".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >