Selecciona Edició
Connecta’t
NATACIÓ

Villaécija: “La natació ho és tot per a mi, per això em costa tant deixar-ho”

La nedadora catalana, campiona del món en piscina curta el 2010 i tres vegades d'Europa, es retira als 34 anys

Erika Villaécija en la seva roda de premsa de comiat. Ampliar foto
Erika Villaécija en la seva roda de premsa de comiat. EFE

Érika Villaécija deixa la competició. La nedadora catalana de 34 anys ha anunciat aquest dilluns al Museu Colet de Barcelona la seva retirada després de 16 anys a l'elit. “He pres la decisió quan he volgut. Ha estat una cosa planificada”, ha assegurat l'esportista, campiona d'Europa el 2004 i del món el 2010 en 800 metres lliure. “Per mi la natació ho és tot. Des que vaig veure els Jocs Olímpics de Barcelona per televisió, vaig voler competir en uns. Potser per això m'ha costat tant deixar-ho”.

La idea de la retirada, no obstant això, no és nova. Els maldecaps i el patiment propi de la natació li van plantejar abandonar la piscina molt abans. “La primera vegada va ser el 2008, després dels Jocs de Pequín”, admet Villaécija. Subcampiona d'Europa i tercera del món, el cinquè lloc olímpic en 800 lliure va deixar un regust amarg. “M'havia entrenat moltíssim”, admet la catalana. La decepció va saber forta, i Villaécija va trucar al seu germà: “Àlex, no nedaré més”. Aquell diploma olímpic no era el que s'esperava. “Mira, marxem de vacances tres setmanes i ho parlem. I em vinc a entrenar amb tu si això fa que no deixis de nedar”, va respondre Àlex Villaécija, també nedador. Va funcionar.

Cinc anys després, el 2013, després dels Mundials de Barcelona, la frustració es va repetir. “La idea ja era deixar-ho i volia fer-ho bé a casa”. La competició no va sortir com s'esperava. Villaécija va acabar lluny dels llocs d'honor i la retirada hauria estat agredolça. Una conversa amb Joan Fortuny, el seu entrenador de tota la vida, i el seu entorn va replantejar altre cop la situació. “Com que no vaig aconseguir els resultats que m'esperava, vaig voler allargar fins a Rio 2016 per treure'm l'espina”, explica.

La marxa d'Érika Villaécija suposa la retirada d'una de les grans icones de la natació espanyola del segle XXI. “Avui no és un dia qualsevol. S'acomiada una de les millors esportistes de la història de la nostra federació”, puntualitza Enric Beltrán, president de la Federació Catalana de Natació. Després de la marxa de Nina Zhivanevskaya i abans de l'eclosió de Mireia Belmonte, Villaécija va ser una de les icones i millors arguments de la piscina nacional. “Per competir en quatre Jocs Olímpics, cal estar 16 anys al màxim nivell, i això només està a l'abast de campions com l'Érika”, reivindica Beltrán.

Quan a Villaécija li pregunten per la seva millor gesta, no ho dubta: “L'or al Mundial de Dubai”. La catalana va vèncer el 2010 Belmonte en la prova que la va catapultar a l'elit: els 800 lliure. “Em quedo amb aquell instant de tocar la paret”, rememora. Quan ho va fer es va posar a plorar gairebé de la mateixa manera que ho ha fet aquest dimarts al Museu Colet en recordar la seva carrera. “Aquell or va arribar en un moment complicat, i va ser especial”. La catalana, a més, té 15 medalles més entre Europeus i Mundials, i va ser campiona d'Europa en 800 lliure (2003 i 2004) i en el 4x200 lliure (2004).

El futur, no obstant això, manté Villaécija a l'aigua. “Estic amb els benjamins del Club Natació Sabadell”. Entrena quatre dies a la setmana els més petits en l'últim dels seus quatre clubs esportius, i compagina la feina en una empresa com a directora de personal. “El projecte laboral és molt important, és un altre repte”, expressa. I per no oblidar la competició, s'ha enganxat al crossfit. “M'agrada molt! I em permetrà seguir viva amb la competició, encara que a nivell aficionat”. Però continuarà nedant? “No deixaré mai de nedar”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ