Selecciona Edició
Connecta’t

Les fisioterapeutes denuncien assetjament a la feina

L'etiqueta #MeTooFisio revela situacions de discriminació que pateixen aquestes professionals

Sessió de fisioteràpia a Barcelona.
Sessió de fisioteràpia a Barcelona.

“Els ciclistes es quedaven en un hotel i, quan acabaven la cursa, els tractàvem. L'última vegada un dels nois va insistir molt que el mirés… destapant-se i tapant-se. Els ciclistes habitualment no portaven roba interior. I jo pensava: ‘Me'n vull anar’. Allò em va superar, vaig pensar que no seria capaç de tornar”. Qui parla és la Irene, una fisioterapeuta de 32 anys de Caldes de Malavella (Selva) que, com moltes de les seves companyes, ha estat víctima d'assetjament mentre feia la seva feina. Avui dia, la Irene treballa a porta tancada a casa seva, té un timbre i ella mateixa obre la porta. “És una manera de controlar el tipus de gent que rebo, no qualsevol entra a casa meva”, explica.

Van ser històries com aquesta les que van portar Bibiana Vega, una fisioterapeuta de 33 anys de Galícia que en fa 11 que exerceix, a dibuixar unes vinyetes amb aquestes vivències com a passatemps i compartir-les a Twitter. Vega també va passar per una situació d'assetjament quan, en un centre de Lugo, un pacient li va demanar “que el tractés més a prop dels calçotets” i tot seguit li va demanar el número de telèfon. Ella, igual que la Irene, pren les seves pròpies precaucions mentre treballa: “Quan són les 21.00 i estic sola al meu centre, tinc això que tanco, per si entra algú. Vivim amb aquesta incertesa”.

Les vinyetes de Vega a Twitter van inspirar la Berta, una fisioterapeuta que treballa a Sevilla, a crear l'etiqueta #MeTooFisio. “Em va sorprendre molt perquè feia uns quants mesos que estava inactiva a Twitter”, assegura, però ara admet que està “contenta que la gent estigui responent i que s'estigui visibilitzant” la situació de les fisioterapeutes. La Berta aclareix que és una cosa que les acompanya des de l'inici de les seves carreres: “En fisioteràpia s'expliquen les coses sobre els cossos dels altres i alguns professors homes sempre feien passar al davant les mateixes noies, les més maques de la classe. Sobretot quan calia fer alguna tècnica prop de zones erotitzades, com el pit, el cul, l'engonal…”. I durant les seves pràctiques, quan se li insinuava algun pacient, els seus tutors “li reien la gràcia”.

“S'ha sexualitzat la nostra professió, s'ha cosificat les dones en molts casos i això ha fet que es traspassi una línia que no s'hauria d'haver traspassat mai”, expressa Mònica Rodríguez, vicedegana del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya (CFC). El problema, detalla, no són només les situacions d'assetjament, sinó el dia a dia, les situacions de discriminació. Aquestes situacions, segons expliquen les fisioterapeutes consultades, passen per pensar que les dones no poden fer certs tractaments perquè no tenen prou força, la clàssica pregunta sobre el final feliç i assumir, quan treballen amb un company, que ell és el cap, tot i que, a Catalunya, el 65,7% dels fisioterapeutes són dones.

Per on passa la solució a aquesta problemàtica? La Irene ho admet: “No m'havia adonat fins ara del problema i, com que tinc una filla, he pensat: ‘Merda, però si li passa a la meva filla... això no ho toleraria en ella, per què ho toleraré en mi?’". Segons el seu parer, la solució passa per “desexualitzar la professió des dels mitjans” i educar les fisioterapeutes i la població. Hi coincideixen també Bibiana Vega i la Berta. “L'ideal seria, des dels col·legis, formar, fer xerrades, donar a conèixer els problemes que tenim, que ens protegeixin i informin una mica”, proposa Vega. I la Berta afegeix: “Que els col·legis professionals posin la seva maquinària al servei de la dona assetjada”.

L'etiqueta que va crear la Berta va servir per fer visible un problema que estava “silenciat”, segons Rodríguez, vicedegana del CFC. Ella assegura que des de fa molt hi ha un programa d'assistència per a les fisioterapeutes: “Han de saber això: l'assessoria jurídica estarà sempre al seu abast per poder destriar si és denunciable o si no. Si volen denunciar i volen que les acompanyem, les acompanyarem. Som aquí pel que sigui”, sentencia. No obstant això, admet que des que ocupa el càrrec “no hem rebut denúncies”, lamenta. És un fet que contrasta amb els milers de piulades de fisioterapeutes de tot Espanya queixant-se d'assetjament i discriminació mentre treballen.

#MeTooFisio va tenir ressò en la comunitat internacional, amb usuaris de Mèxic, el Regne Unit i altres països responent a la iniciativa. Agraïda per la visualització generada per l'etiqueta, des del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Rodríguez proposa “crear una comissió de gènere per tractar tots aquests temes, fer campanyes per sensibilitzar la població i establir eines àgils perquè puguin denunciar”. La Berta pretén aprofitar aquest mateix impuls: “La veritat és que té molt bona pinta. Potser nosaltres no ho vivim, però la següent generació, sí, i viu molta més igualtat i una tranquil·litat dins de tots els àmbits de la seva vida, tant al carrer com a la seva feina”.

Denúncies d’altres professionals sanitàries

Gràcies a la gran repercussió de l'etiqueta #MeTooFisio altres col·lectius professionals de l'àmbit de la sanitat s'han motivat a denunciar les situacions que viuen a la seva pròpia feina. Infermeres, metges i nutricionistes, sota les etiquetes de #MeTooNurse, #MeTooDoc i #MeTooNutri, són exemples de professions que van crear la seva pròpia etiqueta per posar el focus també sobre els seus llocs de treball i les males actituds dels seus pacients mentre treballen.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >