Selecciona Edició
Connecta’t

El Gòtic gira els ulls cap als vuitanta

Comerciants de Ciutat Vella descriuen l'augment de la delinqüència i la desaparició de la vida de barri

Barcelona és avui molt millor, diuen els veterans del barri, però parlar sobre inseguretat els porta inevitablement a la dècada dels vuitanta. L'heroïna va causar estralls en la convivència al Gòtic, i tot i que repeteixen que no és el mateix, el repunt de la criminalitat ha estat tan evident per a ells que els torna la memòria d'aquell passat.

Ferran Gómez recorda quan el 1983 el van apunyalar per robar-li 25 pessetes. “Avui hi ha més robatoris, però allò era més violent”, afirma Gómez, propietari de Casa Jornet, botiga de mobles amb 117 anys d'història, ubicada a Banys Nous. El setembre passat es va produir en aquest carrer un atracament amb una inusitada violència a un turista per part d'un grup de joves. Tot i això, diu Carles Esparza, empleat de Casa Jornet, “aquí el que hi ha són sobretot carteristes, dones romaneses que periòdicament en aquesta cantonada foten el pal a un turista”. Gómez va viure amb la seva família al barri “fins que me'n vaig anar a la primera oportunitat que vaig tenir, quan em vaig casar”. Els seus pares continuen al Gòtic, però ell no hi volia continuar per la pressió dels preus immobiliaris, el turisme massificat i la inseguretat.

“Fa uns mesos ens van robar un balancí, i fa un any van arribar a entrar al despatx i em van prendre el mòbil”, diu Esparza. Bany Nous, conegut com a carrer d'antiquaris, cada cop és menys d'antiquaris. Els nous lloguers són desorbitats i Esparza i Gómez destaquen que la zona es queda sense els comerços necessaris per als veïns; sobretot, diu, obren botigues de productes de baix valor afegit que no s'expliquen com poden pagar lloguers de 4.000 euros. Els barcelonins de tota la vida es desplacen progressivament cap a d'altres barris i són substituïts per pisos turístics o per joves estrangers que són de pas per a estades d'un any o poc més.

A Banys Nous la densitat de turistes és més discreta, la passejada entre carrerons és agradable, entre el Call Jueu, la catedral i la plaça Sant Jaume. A Cuirum, un taller de moda de pell, la sabatera només és a la botiga des del febrer però comenta que en aquest termini de temps ja ha presenciat diversos robatoris, de productes seus però també als clients. Enfront hi ha el Portalón, un restaurant històric d'aquest carrer del Gòtic en què la clientela, amb excepció dels turistes, sembla no haver canviat. Un dels seus cambrers, 21 anys darrere la barra, creu que el barri continua igual de segur o d'insegur avui que ahir. Un client que es disposa a dinar entra en la conversa per explicar que un amic seu és a la presó perquè el van acusar erròniament de robar un mòbil. A ell, continua amb la història, la policia el va perseguir perquè el van confondre amb un carterista del metro.

Ciutat Vella no és aquell territori comanxe de la Barcelona preolímpica. És un districte atractiu, apreciat pels visitants internacionals. Així ho creu Karen Bartlett, anglesa d'Oxford, que ha fet tres visites a la ciutat comtal aquest any. El seu és turisme sanitari –és a Barcelona amb el seu marit per un tractament mèdic–, però no desaprofita l'ocasió per passejar pels indrets més coneguts del casc antic. “No tinc sensació d'inseguretat. Vens amb avisos que hi ha carteristes, però res més. El que sí que em feia por eren les protestes polítiques però un cop aquí, veus que no es perillós”, diu Bartlett.

Ana Amorós està al capdavant de l'antiquari Anamorfosis des de fa 32 anys, a l'antic Call Jueu. El seu establiment és un imant per a curiosos d'objectes del segle XX, també per a lladres. “El Gòtic està perdent l'essència, està més brut, i hi ha robatoris gairebé cada dia”, apunta Amorós, “però als turistes els sembla fascinant, els encanta, i em responen que el que els explico passa a totes les grans ciutats europees”. El discurs d'Amorós és preocupant perquè amb el seu tarannà pausat i experiència, ofereix una imatge desastrosa del barri. Diu que quan van obrir el negoci amb el seu marit, el 1986, “el barri estava fatal”. A partir dels Jocs Olímpics la cosa va anar millorant i millorant fins al seu moment d'esplendor amb l'administració de l'exalcalde Xavier Trias (2011-2015): “Amb Trias el Call va viure la millor època. Teníem contacte directe amb l'Ajuntament, solucionaven allò que els demanàvem. Ens van posar més seguretat, més llums, hi havia més neteja i periòdicament venia una patrulla de la Guàrdia Urbana per veure com estàvem. Ara torno a trobar-me xeringues pel carrer, condons, porqueria i robatoris diaris”.

Al carrer Calella, a tocar de la seu consistorial, la veïna María Sánchez assegura que el Gòtic continua com fa 70 anys. L'únic que ha canviat de veritat, diu Sánchez, és que les botigues per fer vida al barri es poden comptar amb els dits d'una mà. L'opinió de Sánchez és oposada a les vivències de Javier Vidal, que fa 38 anys que treballa a la Farmàcia Regomir. Sánchez treia ferro a l'alarmisme creixent enfront d'aquesta farmàcia, on Vidal exposa una versió dels fets diferent: “Gairebé cada dia sentim crits de turistes per culpa dels robatoris. A mi fa poc em van agafar pel coll entrant a la farmàcia per robar-me el rellotge. La ciutat està millor que als vuitanta, sí, però des de fa uns mesos, la cosa ha empitjorat molt”.

Tribulacions d'un rètol icònic

El rètol de l'antiquari Anamorfosis té una història en què apareixen diversos protagonistes de l'actualitat de Barcelona. El cartell és una peça que Ana Amorós i el seu marit van comprar fa més de trenta anys en un antiquari de Tarragona: una peça de ferro forjat del segle XIX, d'una antiga farmàcia. Li van afegir el nom de l'establiment i amb el pas del temps es va convertir en una icona del Gòtic. Una matinada d'estiu del 2015, uns turistes francesos, alcoholitzats, van arrencar el rètol. Una veïna va presenciar l'escena i així va constar a la denúncia davant els Mossos d'Esquadra. Els francesos van deixar tirada la peça al carrer. El 2016, Amorós va visitar un altre antiquari, Petits Encants, buscant una nova peça que substituís el cartell robat i quina va ser la sorpresa quan hi va trobar el cartell d'Anamorfosis. Un ferroveller subsaharià que recorria Ciutat Vella amb un carret del supermercat el va trobar; la seva reacció va ser portar-lo a un antiquari.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ