_
_
_
_
_
El desafiament independentista

El fiscal estudia reclamar a Puigdemont al Tribunal de Comptes els diners del procés

Recórrer a la jurisdicció comptable permetria recuperar els fons amb més rapidesa, segons fonts jurídiques

Presentació del Consell per la República, el 30 d'octubre.
Presentació del Consell per la República, el 30 d'octubre.Andreu Dalmau (EFE)

La Fiscalia acudirà al Tribunal de Comptes per recuperar els diners suposadament malversats en el procés independentista català. Fonts jurídiques afirmen que recórrer a la jurisdicció comptable permetria recuperar els fons amb més rapidesa pel fet de comptar amb millors eines legals. El fiscal es planteja, a més, actuar contra l'expresident català Carles Puigdemont i la resta d'exmembres del Govern escapolits ja que no és precisa la seva presència en el procediment, al contrari del que succeeix en la via penal davant el Suprem.

Más información
El Tribunal de Comptes jutja Mas i altres membres del seu Govern per les despeses del 9-N
Torra anuncia que no votaran els pressupostos de Pedro Sánchez

La Fiscalia davant el Tribunal de Comptes ultima —de manera paral·lela al procediment penal— una demanda per aconseguir la restitució dels fons de la Generalitat de Catalunya suposadament emprats per finançar el procés que va desembocar en la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017. Segons informen a aquest diari fonts de l'òrgan fiscalitzador, el fiscal Miguel Ángel Torres Morato demanarà que s'obri una investigació en l'anomenada jurisdicció comptable perquè els responsables de la sortida irregular de fons els reintegrin a l'erari públic. Fonts properes al Tribunal de Comptes calculen que els diners suposadament malversats ronden els tres milions d'euros.

La fórmula buscada per aconseguir la devolució dels diners públics desviats a finalitats no previstes per a això als pressupostos és la mateixa que es va idear per recuperar els fons suposadament malversats en la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, prohibida pel Tribunal Constitucional.

Un judici amb 256 testimonis al Suprem

La Fiscalia del Tribunal Suprem sol·licitarà al tribunal que enjudiciarà el cas del procés en la via penal la presència en la vista oral d'un total de 256 testimonis, segons fonts del ministeri públic. Entre els citats hi haurà l'exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo i el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, encarregat de coordinar l'operatiu policial contra la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017. La fiscalia, que acusa de rebel·lió els líders de l'intent d'independència de la tardor passada, pretén apuntalar la idea davant el tribunal que els comandaments policials van advertir el 28 de setembre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras de la possibilitat que es produïssin actes violents si seguien endavant amb la consulta.

La fiscalia reclama en aquesta causa 5,25 milions d'euros de manera solidària a l'expresident de la Generalitat Artur Mas, als exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, i a altres set investigats. Aquests diners van haver de ser dipositats com a fiança abans del judici, que es va celebrar a principis d'aquest passat octubre i que està pendent de sentència. El Tribunal va embargar els béns dels investigats per fer front a les seves possibles responsabilitats. La decisió que en el seu moment prengui el Tribunal de Comptes pot ser recorreguda davant la Sala contenciosa administrativa del Suprem.

Divendres passat, la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van presentar els seus escrits de qualificació provisional en la causa penal del procés. En ells, a més de les penes de presó per delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència —segons els casos— les acusacions públiques establien un càlcul preliminar de les quantitats suposadament distretes de l'erari públic per al referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre del 2017.

No obstant això, tant la Fiscalia com l’Advocacia optaven per no exercir accions per aconseguir la responsabilitat civil en aquest procés penal i es reservaven la possibilitat d'acudir al Tribunal de Comptes per recuperar els diners. L’Advocacia xifra els fons suposadament malversats en 1,97 milions d'euros mentre que la Fiscalia eleva la quantitat a 2,87. En qualsevol cas, la xifra no està tancada: la Guàrdia Civil en un dels seus últims informes incorporats a la investigació situava aquest llistó en 4,02 milions.

Fonts jurídiques assenyalen que en el cas del procés, la idea d'acudir al Tribunal de Comptes té a veure amb la facilitat d'investigació. El màxim òrgan fiscalitzador de l’Estat “té més mitjans que el Suprem per determinar l'import total malversat”, assenyala un advocat consultat. Les mateixes fonts apunten un altre avantatge: la investigació i el judici comptable no requereixen la presència dels considerats responsables, la qual cosa obre la porta a poder actuar en aquesta jurisdicció contra els membres de l'anterior govern català escapolits: Carles Puigdemont, Toni Comin, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_