Selecciona Edició
Connecta’t

La inestabilitat compromet la renda garantida

La paràlisi del Govern coincideix amb l’arribada massiva de menors migrants no acompanyats

Menors migrants esperen en una sala dels jutjats.
Menors migrants esperen en una sala dels jutjats.

Els serveis socials són una estructura delicada: des de les retallades del Govern d’Artur Mas, que els pressupostos de Carles Puigdemont el 2017 no van revertir, qualsevol imprevist es pot convertir en una emergència. I les emergències han arribat quan el Govern està més paralitzat. La crisi per l’arribada massiva de menors migrants ha col·lapsat el sistema d’atenció a la infància, i la falta de Govern ha endarrerit el desplegament de la Llei de la Renda Garantida de Ciutadania, l’eina que havia de servir per reduir la pobresa a Catalunya.

La despesa social a Catalunya va caure un 26% entre el 2009 i el 2015. Als pressupostos del 2017, els últims que s’han aprovat a Catalunya, la despesa al Departament de Treball, Afers Socials i Família es va fixar en 2.299 milions d’euros. Tot i que aquesta xifra va suposar un augment de 193 milions pel que fa al 2015, és encara un 11,7% menor que el 2010.

Amb les retallades encara sense superar, els representants del Tercer Sector se senten oblidats: a la falta d’una estructura forta se li ha afegit la inestabilitat política, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i la incapacitat per formar Govern i aprovar els Pressupostos. “Tots aquests factors han afectat dos àmbits, principalment: l’atenció a la infància i el desplegament de la Renda Garantida”, afirma Mercè Civit, coordinadora del Col·legi Oficial de Treball Social.

La Llei de la Renda Garantida de Ciutadania va ser aprovada al juliol del 2017 i la nova prestació es va engegar al setembre del mateix any. Era la gran aposta del Govern de Puigdemont per intentar baixar la quota de persones que viuen sota el llindar de la pobresa, que des de fa cinc anys no baixa del 20%. Un any després de la seva engegada, el Govern només va aprovar 5.600 de les 71.000 sol·licituds rebudes, el 7,9%. Els sindicats expliquen que el Govern ha estat molt restrictiu en l’aprovació de les sol·licituds, ja que segons la interpretació que feia, veia incompatible la nova prestació amb contractes de treball, altres ajudes socials i recursos residencials públics. Això ha deixat fora del sistema de protecció col·lectius vulnerables com el de les dones maltractades o els sensesostre. La llei havia d’anar acompanyada d’un reglament que acabés amb les restriccions, però el document encara no s’ha redactat, a causa de la falta de Govern. Després d’una proposta al Parlament, s’ha aconseguit ampliar la cobertura a aquests col·lectius.

L’altre gran àmbit dels serveis socials afectat per la paràlisi del Govern és el de l’atenció a la infància. L’arribada massiva de menors migrants (fins al 30 de setembre, van arribar 2.501 menors aquest any, gairebé un 70% més que l’any anterior, segons la Generalitat) “ha coincidit amb el moment que el Govern està més paralitzat. No hi ha hagut planificació, sinó improvisació”, diu Civit. El Govern ha creat centenars de places noves, tot i que no n’hi ha prou per cobrir la demanda que hi va haver a l’estiu. Malgrat aquest esforç, el conseller Chakir El Homrani va admetre que el sistema de protecció a la infància s’ha de repensar. Sindicats i professionals afirmen que, per a això, calen més recursos i recorden que els vaivens polítics dels últims anys han impossibilitat un gran pacte en aquest àmbit. “Hem tingut tres directors de la DGAIA en sis anys. Si tenien polítiques, no els ha donat temps a dur-les a terme”, diuen a l’UGT.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >