Selecciona Edició
Connecta’t

L’Advocacia qualifica d’“incidents d’ordre públic” els fets del procés

Els serveis jurídics de l'Estat opten en el seu escrit pel delicte de sedició després de concloure que no hi va haver violència

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, al Senat.
La ministra de Justícia, Dolores Delgado, al Senat. EFE

L'escrit de conclusions provisionals presentat aquest divendres per l'Advocacia de l'Estat davant del Tribunal Suprem conclou que els principals implicats en el procés van cometre delictes de sedició, malversació de fons públics i desobediència greu, però no de rebel·lió, a diferència del que conclou la FiscaliaPer això, la petició de pena que fan els serveis jurídics de l'Estat contra bona part dels 18 encausats és sensiblement inferior a la que ha plantejat també aquest divendres el ministeri públic. La clau és que l'Advocacia no observa violència ni en els fets del 20 i 21 de setembre del 2017 davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat ni durant la jornada del referèndum il·legal de l'1 d'octubre o en les dues jornades de vaga general convocades pels independentistes el 3 d'octubre i el 8 de novembre.

De fet, l'escrit dels serveis jurídics de l'Estat evita en tot moment utilitzar el substantiu "violència" o l'adjectiu "violent" per descriure aquests episodis, i els qualifica d'"incidents contra l'ordre públic", "aldarulls", "tumults" i "disturbis" en un "ambient crispat i hostil". La Fiscalia sí que els considera "violents" i per això estableix l'acusació de rebel·lió.

En concret, sobre els incidents del setembre davant de la Conselleria d'Economia, quan la Guàrdia Civil escorcollava la seu del departament a la recerca de proves sobre l'organització del referèndum il·legal, l'Advocacia de l'Estat parla de "mobilització" o "manifestació" que va acabar en uns "disturbis" que van ser "induïts, convocats, dirigits i volguts" per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, líders de les organitzacions independentistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, respectivament.

Als Jordis els considera els màxims responsables que aquella concentració arribés a reunir 60.000 persones, que "s'amuntegaven fins a empènyer, i gairebé tombar, la porta d'entrada de l'edifici". L'Advocacia recorda "les importants destrosses" que van patir diversos totterrenys de la Guàrdia Civil, així com altres vehicles policials en dues altres actuacions, entre les quals hi ha l'escorcoll d'una nau de Bigues i Riells (Vallès Oriental) on es van localitzar les paperetes que s'havien d'utilitzar en la consulta. 

En el cas dels successos de l'1 d'octubre, l'escrit detalla que els encausats van fer una "crida a la ciutadania" perquè els col·legis on s'havia de fer la consulta il·legal fossin ocupats "amb la finalitat d'oferir resistència a l'actuació policial que havia estat acordada per ordre judicial". Per això, quan la policia es va presentar a aquests centres a impedir la votació, "es van produir actes de resistència i desobediència" que van provocar "nombroses situacions de tensió, disturbis i enfrontaments". Sobre les vagues convocades posteriorment, els dies 3 d'octubre i 8 de novembre, l'Advocacia es limita a referir els talls de carreteres i de vies fèrries, amb el consegüent "caos circulatori", sense aprofundir-hi més.  

Petició de penes

Per fixar penes i responsabilitats, l'escrit de l'Advocacia de l'Estat distingeix entre tres tipus de processats. En primer lloc, situa els exmembres del Govern que van jugar “el paper d'adoptar les decisions executives necessàries” per fer el referèndum il·legal. A sis d'ells —Junqueras, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, el de Presidència Jordi Turull, el d'Exteriors Raül Romeva, el de Territori Josep Rull i la de Treball Dolors Bassa— els acusa de sedició i malversació. A més, aquests dos delictes els considera en "concurs medial", és a dir, que un no es pot produir sense l'altre, la qual cosa, a l'efecte de pena, suposa també una rebaixa.

D'aquesta manera, sol·licita per a Junqueras 12 anys de presó per aquests dos delictes. Per a Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa la petició és d'11 anys i mig. Al mateix temps, sol·licita la inhabilitació de tots aquests polítics pel mateix període de la condemna de presó. A tres altres exmembres del Govern de la Generalitat encausats —els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa)— l'Advocacia els acusa de malversació i desobediència greu en la seva condició d'autoritat pública. Per totes dues infraccions, demana per a ells 7 anys de presó, 10 anys d'inhabilitació absoluta i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial per a ocupar càrrec públic, a més d'una multa.

En un segon grup de processats, els serveis jurídics de l'Estat situen Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. A tots dos també els acusa de sedició, però sense l'agreujant d'autoritat que sí que aplica als sis anteriors, per la qual cosa demana per a tots dos 8 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació. L'escrit acusa els Jordis d'haver "induït, sostingut i dirigit" els successos d'aquells dies a Catalunya que van produir “actes contra decisions judicials legítimes i contra l'actuació d'autoritats o funcionaris públics que pretenien donar compliment a aquestes resolucions judicials”.

L'Advocacia situa en el tercer grup de responsables els set antics càrrecs del Parlament processats, tot i que amb diferents graus d'implicació. Així, per a qui va ser la presidenta de la Cambra Carme Forcadell sol·licita 10 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació en considerar-la autora d'un delicte de sedició amb l'agreujant d'"autoritat". Per als membres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, l'escrit reclama una multa de 10 mesos i inhabilitació per 1 any i 8 mesos pel delicte de desobediència greu.

Aquest mateix delicte s'aplica al també exintegrant d'aquest òrgan de la Cambra Joan Josep Nuet i a la dirigent de la CUP Mireia Boya, per als quals demana una pena menor: 8 mesos de multa i 4 d'inhabilitació. Tant aquests com els altres quatre membres de la Mesa del Parlament haurien d'"haver inadmès a tràmit i paralitzat totes les propostes contràries a l'ordre constitucional" que en aquells dies va plantejar el Govern de Carles Puigdemont. Entre aquestes, la Llei del Referèndum d'Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República.

En el seu escrit, els serveis jurídics de l'Estat també fan un recompte detallat de la xifra gastada o compromesa per part del Govern per organitzar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre i conclouen que aquesta s'eleva a 1,97 milions d'euros. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ