Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Junqueras i l’Advocacia de l’Estat en demana la meitat

El ministeri públic sol·licita penes de fins a 16 anys per als exconsellers i 17 per a Forcadell i els líders de les organitzacions socials independentistes

Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Jordi Sànchez.
Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Jordi Sànchez. AFP

Oriol Junqueras afronta una pena de 25 anys de presó pel seu paper com a líder del procés. Aquesta és al condemna que sol·licita per a l'exvicepresident de la Generalitat la Fiscalia del Tribunal Suprem per un delicte de rebel·lió, agreujat amb malversació de fons públics. El ministeri públic atribueix també tots dos delictes als altres exconsellers del Govern de Carles Puigdemont que, com Junqueras, són en presó preventiva (Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Raül Romeva), per als quals sol·licita 16 anys de presó. Als altres tres processats empresonats (l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart) se'ls acusa de rebel·lió, però no de malversació. Tot i així, són considerats "promotors o caps" de la rebel·lió, per la qual cosa la Fiscalia sol·licita per a ells més pena que per als exconsellers, 17 anys de presó.

L'escrit de conclusions de l'Advocacia de l'Estat redueix a més de la meitat aquestes penes, en eliminar el delicte de rebel·lió i apostar només pels de sedició i malversació. A més, aquests dos delictes els considera en "concurs medial", és a dir, que un no es pot produir sense l'altre, la qual cosa a l'efecte de pena també suposa una rebaixa. D'aquesta manera, sol·licita per a Junqueras 12 anys de presó. Per als exconsellers de la Generalitat Forn, Turull, Romeva, Rull i Bassa la petició de pena és d'11 anys i mig pels mateixos delictes de Junqueras. Per a Forcadell sol·licita 10 anys de presó i 10 d'inhabilitació per sedició. Al mateix temps, sol·licita la inhabilitació de tots ells pel mateix període de la condemna de presó.

Els altres tres antics membres de l'Executiu català encausats –Meritxell Borrás, Carles Mundó i Santi Vila– la petició és de set anys de presó i deu d'inhabilitació per malversació i desobediència greu. Per als Jordis, que considera autors d'un delicte de sedició però no amb l'agreujant d'autoritat, demana vuit anys de presó i els mateixos d'inhabilitació. Per als membres de la Mesa del Parlament, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet, es reclama una multa de deu mesos i inhabilitació per un any i vuit mesos per desobediència greu. Aquest mateix delicte s'aplica al també exintegrant de la Mesa Josep Nuet i la dirigent de la CUP Mireia Boya, pels quals demana una pena menor: vuit mesos de multa i quatre d'inhabilitació.

Per la seva banda, la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha endurit aquest divendres a delicte de rebel·lió —un dels més greus del Codi Penal— l'acusació contra l'excap dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero i els antics comandaments polítics de la policia autonòmica catalana Pere Soler i Cèsar Puig per la suposada connivència del cos amb el procés independentista. No obstant això, malgrat aplicar aquest tipus penal extrem, la conseqüència en termes de possible condemna serà més lleu, almenys per a Trapero, que no pas els dos delictes de sedició i el d'organització criminal que preveia la jutgessa instructora, Carmen Lamela, en la seva ordre de processament, de l'abril passat.

Els escrits d'acusació arriben just el dia en què Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn compleixen un any en presó preventiva. Les acusacions tenien temps fins dilluns a les tres de la tarda per presentar els seus escrits, però la Fiscalia no ha esgotat el termini i l'ha registrat aquest divendres.

ERC i el PDeCAT han pressionat en les últimes setmanes el Govern de Pedro Sánchez perquè intentés influir en el ministeri públic a favor d'una rebaixa en les seves peticions de pena per als dirigents separatistes. El departament que dirigeix María José Segarra, no obstant això, ha mantingut la qualificació de rebel·lió per la qual fa un any va apostar el fiscal general José Manuel Maza (mort el novembre passat) en la querella que va donar origen a la causa oberta pel Suprem. Aquest delicte, recollit en l'article 472 del Codi Penal, castiga els qui “s'alçaran violentament i públicament” per a una sèrie de finalitats, entre els quals hi ha declarar la independència d'una part del territori nacional. Se'ls atribueix als nou processats que són en presó preventiva, encara que entre ells la fiscalia estableix diferents nivells de responsabilitat.

En el primer hi ha Junqueras, que el ministeri públic considera, amb Puigdemont, el principal responsable del desafiament independentista unilateral. Els investigadors li atorguen un paper essencial a l'inici del procés (considerat en la causa com la signatura el 19 de desembre del 2012 de l'acord entre Artur Mas i Junqueras que va portar el primer a la presidència de la Generalitat), en el tram intermedi (per impulsar des de la Vicepresidència el pla independentista i crear les estructures d'un futur Estat català) i en el final (la celebració del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 i la declaració unilateral d'independència del 27 d'octubre). Aquest protagonisme es tradueix en una petició de penes superior a la de la resta de processats: 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujat amb malversació i el mateix temps d'inhabilitació absoluta.

Tots dos delictes s'atribueixen també als altres cinc exconsellers de Puigdemont empresonats preventivament, tot i que la Fiscalia els situa en un segon nivell de responsabilitat respecte a la rebel·lió, la qual cosa els enfronta a peticions de penes una mica més baixes (16 anys de presó i d'inhabilitació).

El segon gran bloc de les acusacions del ministeri públic engloba els acusats de rebel·lió però que, com que no formaven part del Govern, se'ls eximeix del delicte de malversació: Forcadell, Sànchez i Cuixart. A la primera se li atribueix una actuació fonamental com a presidenta del Parlament en sotmetre a la votació de la Cambra lleis i iniciatives il·legals. Els líders de les associacions civils, per la seva banda, van assumir la tasca de convocar mobilitzacions ciutadanes fins i tot sabent, segons els investigadors, que podien derivar en situacions de violència. Tots tres són considerats, segons la Fiscalia, “promotors o caps” de la rebel·lió, per la qual cosa el ministeri públic sol·licita per a ells una condemna de 17 anys de presó.

La descripció d'aquests episodis violents ocupa una part central en l'escrit del ministeri públic perquè és el que defineix el delicte de rebel·lió. La Fiscalia creu que els responsables del procés van comprometre la seguretat pública durant les mobilitzacions davant la Conselleria d'Economia dels dies 20 i 21 de setembre del 2017 i en la jornada del referèndum independentista.

En el tercer bloc de responsabilitat hi ha els tres exconsellers que la Fiscalia deixa fora de la rebel·lió però que sí que acusa de malversació de fons públics i desobediència (Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila). La petició de pena per a ells és de set anys, però es reduiria si abans del judici retornen els diners suposadament desviats a finalitats il·lícites. Finalment, cinc exmembres de la Mesa de Parlament (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet) i l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP Mireia Boya només són acusats de desobediència i no es demana per a ells penes de presó, però sí d'inhabilitació (un any i vuit mesos per a tots, menys per a Nuet, per a qui sol·liciten un any i quatre mesos) i una multa de 10 euros diaris durant 10 mesos (vuit en el cas de Nuet).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ