Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont es refugia en òrgans simbòlics per mantenir la seva influència

El Govern insisteix a separar els àmbits d'actuació de l'anomenat Consell per la República

Membres del Govern aplaudeixen la intervenció per videoconferència de l'expresident Carles Puigdemont.
Membres del Govern aplaudeixen la intervenció per videoconferència de l'expresident Carles Puigdemont.

La presentació de l’anomenat Consell per la República, dimarts al Palau de la Generalitat, va deixar una imatge inèdita en l’actual legislatura. La presència de Carles Puigdemont, via videoconferència, en un acte organitzat a la seu del Govern. Des de Bèlgica, on està fugit de la justícia espanyola, l’expresident intenta recuperar el primer pla després d’uns dies en què el protagonisme ha estat a Catalunya i en el debat pressupostari a Madrid. Per aquest motiu Puigdemont assumirà les regnes d’òrgans simbòlics com el Consell.

Ningú dubta de la influència que té Puigdemont en la vida política, tant al Govern com al Partit Demòcrata Català (PDeCAT), o del seu valor simbòlic en l’independentisme a peu de carrer. No obstant això, la seva preponderància s’havia anat difuminant a poc a poc després de la resolució de la seva situació judicial a Alemanya i amb un Executiu català intentant fer equilibris entre la gestió del dia a dia —que implica negociar amb el Govern central— i el discurs més encès sobre el suposat mandat republicà del referèndum de l’1-O, que el Tribunal Constitucional va declarar il·legal.

El president Quim Torra i la portaveu Elsa Artadi consulten moltes decisions amb l’expresident, però sempre de manera més o menys discreta. La seva presència s’invoca en cada discurs però la seva imatge, com ara dimarts passat, mai havia estat tan present. “El Consell per la República serà un òrgan de coordinació de diferents actors i de decisió política que arribarà on les institucions no poden arribar”, va assegurar un Puigdemont que ja ha separat el lloc de president d’aquest òrgan —que tindrà finançament privat— per a ell.

El Consell, efectivament, busca exercir dos rols en un moment en què l’independentisme només té com a relat la defensa dels polítics a la presó i els processats per un suposat delicte de rebel·lió i malversació. D’una banda, reconeix l’escàs marge de maniobra perquè les Administracions promoguin la implementació de la desitjada república catalana. D’aquí la deslocalització de la seva font d’impuls més important a Bèlgica o a ens amb un gran pes de la societat civil, com el Consell Assessor per a l’Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. Aquest darrer, pilotat pel cantautor Lluís Llach, ha d'establir les bases per a un procés participatiu “sobre el futur de Catalunya” però no per redactar una Constitució, segons el mateix Llach.

D’altra banda, ajuda l'expresident, d’una manera més solemne, a comandar la suposada lluita per la república en un espai amb menys riscos jurídics. “A nosaltres no ens poden aplicar cap [article] 155”, va dir Puigdemont. L'expresident va assegurar que aquest òrgan, que ja figurava en l’acord de Govern de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana, no s’havia engegat anteriorment per les setmanes que va ser a Alemanya esperant que un tribunal finalment rebutgés extradir-lo per un suposat delicte de rebel·lió.

El rol del Govern

Puigdemont ha insistit en diverses ocasions en aquest rol de coordinació i “decisió política” que tindrà el Consell. Des del Palau de la Generalitat, no obstant això, insisteixen que els àmbits d’acció són “diferents” i que no hi haurà ingerències directes. El Govern, en una resposta parlamentària als socialistes, deia que no tenia constància de cap entitat adscrita a l’Administració catalana anomenada Consell per la República mentre cedia la sala més noble del Palau per a la presentació de la “iniciativa privada”.

En el Consell també hi haurà els altres exconsellers que estan fugits de la justícia espanyola —com ara Clara Ponsatí i Lluís Puig, i fins i tot Marta Rovira, segons va avançar El Confidencial—i alguns ciutadans que s’inscriguin en un registre habilitat a internet, després que hagin pagat almenys 10 euros. Ahir ja fregava els 20.000 inscrits. Les seves funcions, no obstant això, continuen sent inconcretes més enllà de la promoció internacional del procés, cosa que ja feia Puigdemont.

D’acord amb el web habilitat, el Consell es dedicarà a promoure el “procés constituent” —no especifica quina serà la seva relació amb el Consell Assessor creat per Torra—, “la generació de noves fórmules de mobilització democràtica” o la “investigació i el desenvolupament d’eines socials i polítiques innovadores”. Es tracta d’aspectes sobre els quals, en teoria, els afiliats tindran la darrera paraula.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ