Selecciona Edició
Connecta’t

L’Advocacia acusa per sedició i malversació els líders del procés i s’allunya de la Fiscalia

Les penes que demana aquest òrgan del Ministeri de Justícia sumen un mínim de 14 anys

Des de l'esquerra, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Carles Mundó, Josep Rull i Meritxell Borràs, l'any passat a la seva arribada al Suprem.
Des de l'esquerra, Joaquim Forn, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Carles Mundó, Josep Rull i Meritxell Borràs, l'any passat a la seva arribada al Suprem. REUTERS

L'Advocacia de l'Estat acusarà els líders independentistes catalans de sedició i malversació. Aquest òrgan depenent del Ministeri de Justícia podia haver optat per atribuir el delicte de rebel·lió a Oriol Junqueras i als altre vuit processats que són en presó preventiva, però ha descartat aquest delicte, el més greu i el que vertebra tota la causa oberta pel procés al Tribunal Suprem. Fonts judicials afirmen que l'escrit d'acusació que presentarà aquest divendres l'Advocacia descarta finalment la rebel·lió, que exigeix un alçament violent, i aposta pel delicte de sedició, que no exigeix violència. Les penes que demana aquest òrgan del Ministeri de Justícia sumen un mínim de 14 anys.

Durant la fase d'instrucció, l'Advocacia no ha demanat personar-se per cap delicte més, tot i que sí que s'ha adherit a les posicions de la Fiscalia en allò que fa referència, per exemple, a la presó preventiva. A l'agost, com la resta d'acusacions, va presentar un escrit al Suprem en el qual sol·licitava l'obertura de judici oral per rebel·lió, malversació i desobediència.

Dilluns es va reunir el nucli dur del Govern a la Moncloa i van analitzar aquesta decisió. Formalment, l’Executiu trasllada la idea que l’Advocacia té les mans lliures per decidir la seva acusació. La realitat és que aquest òrgan, que actua com a defensor dels interessos de l’Estat i, per tant, és a les ordres estrictes del Govern, depèn d’una decisió política. I aquesta és la que van prendre dilluns, durant un dinar de feina, el president i el seu nucli dur (Calvo, que dilluns no es va presentar a la visita al Vaticà; el ministre de Foment, José Luis Ábalos; la portaveu parlamentària, Adriana Lastra; el cap de gabinet, Iván Redondo, i el secretari d’Estat de Comunicació, Miguel Ángel Oliver). L’anàlisi del Govern, no només d’aquest nucli sinó d’altres ministres que també han estat consultats, és que l’acusació de rebel·lió és excessiva.

No obstant això, per bé que aquesta sigui la posició que domina dins de l’Executiu —que ha canviat d’opinió radicalment, perquè fa només uns mesos Sánchez hi veia rebel·lió—, el Govern no s’ha atrevit a fer el pas més arriscat, el de pressionar la Fiscalia. Aquesta possibilitat s’ha descartat perquè tindria un cost enorme per al Govern.

La Fiscalia té autonomia total i així ha redactat les seves conclusions provisionals del cas. Els escrits d’acusació arriben just el dia en què Junqueras i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn fa un any que són en presó preventiva. Les fonts fiscals consultades assenyalen que el departament que dirigeix María José Segarra mantindrà la qualificació de rebel·lió, un delicte recollit a l’article 472 del Codi Penal que castiga els qui s’alcin “violentament i públicament” per a una sèrie de finalitats, entre les quals hi ha declarar la independència d’una part del territori nacional. S’atribuirà als nou processats que són en presó preventiva, tot i que entre aquests la Fiscalia establirà diferents nivells de responsabilitat.

En el primer hi haurà Junqueras, a qui el ministeri públic considera, juntament amb Puigdemont, el principal responsable del desafiament independentista unilateral. Els investigadors li atorguen un paper essencial a l’inici del procés (considerat en la causa com la signatura el 19 de desembre del 2012 de l’acord entre Artur Mas i Junqueras que va portar el primer a la presidència de la Generalitat), en el tram intermedi (per impulsar des de la Vicepresidència el pla independentista) i al final (la declaració unilateral d’independència). Aquest protagonisme es traduirà en una petició de penes superior a la de la resta de processats, que pot girar a l'entorn dels 25 anys de presó per un delicte de rebel·lió agreujat amb malversació.

Nivells de responsabilitat

Tots dos delictes s’atribuiran també als altres cinc exconsellers de Puigdemont empresonats (Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa), però la Fiscalia els situa en un segon nivell de responsabilitat i la petició de penes variarà, segons les fonts consultades, entre els 15 i els 20 anys de presó. I de 10 a 15 anys per als tres processats empresonats (l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart) només per rebel·lió.

En el tercer bloc de responsabilitat hi haurà els tres exconsellers que la Fiscalia deixa fora de la rebel·lió però preveu acusar de malversació i desobediència (Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila). La petició de pena per a ells podria arribar als 12 anys, però es reduiria si abans del judici retornen els diners suposadament desviats a finalitats il·lícites.

La resta de processats (els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet; i l'expresidenta del grup parlamentari de la CUP Mireia Boya) només seran acusats de desobediència i no es demanarà per a ells penes de presó, però sí d'inhabilitació. A més, la Fiscalia de l'Audiència Nacional acusarà el responsable dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i els responsables polítics de la policia autonòmica Pere Soler i Cèsar Puig per rebel·lió pels fets del 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ