Selecciona Edició
Connecta’t

Aus i amfibis arrelen als cementiris de Barcelona

Cementiris de Barcelona reintrodueix exemplars que abans habitaven al recinte fúnebre de Montjuïc

Un dels mussols alliberats al cementiri de Montjuïc.
Un dels mussols alliberats al cementiri de Montjuïc.

L'entitat Galanthus Natura va ser l'encarregada de reintroducir el 1999 el falcó pelegrí a la ciutat de Barcelona. Començava així un projecte de recuperació de fauna desapareguda de la ciutat a causa de l'acció de l'home. Després va venir el cens d'orenetes, de falciots i de cernícals. Un dels ambientòlegs de l'entitat, Sergi García, recorda com el desembre del 2014 van alliberar, en col·laboració amb Cementiris de Barcelona, sis mussols al recinte de Montjuïc.

García assegura que, almenys, viuen en aquest cementiri tres parelles d'un dels animals més vinculats a la mort. “Veure'ls posar-se sobre algun mausoleu és hipnòtic”, assegura l'ambientòleg, a qui resulta curiós que en algunes de les tombes també hi hagi gravats d'aquests ocells “capaços de veure en la foscor com si llegissin les ànimes”.

Aquests mussols –no són exactament els mussols comuns– alliberats a Montjuïc procedien del centre de recuperació de fauna de Torreferrussa. Pel que sembla era comú aquest tipus de rapaç nocturna, juntament amb les òlibes, al cementiri de Montjuïc i el seu declivi i extinció en la instal·lació fúnebre va venir amb amb la construcció dels edificis olímpics el 1992.

“Col·loquem sis caixes niu amb els exemplars. Les vam mantenir tancades per acostumar-los i després les vam alliberar”, recorda l'ambientòleg. A partir de llavors van començar a realitzar, almenys un parell de nits a l'any, seguiment de les aus. “Ha estat un èxit. Almenys hi ha tres parelles. Una al Fossar de la Pedrera, una altra prop d'unes restes arqueològiques i una tercera a les oficines del cementiri”, assegura. L'assentament de les aus té una explicació: “És un lloc molt tranquil, obert i amb molts forats i amagatalls. A més, tenen ratolins, escarabats amb els quals alimentar-se…”. En una de les inspeccions van arribar a detectar una òliba. “Antigament n'hi havia i la que vam veure segur que era un exemplar jove que estava explorant la zona”, afirma l'ambientòleg.

Les rapaces nocturnes no són l'únic animal que viu al cementiri de Montjuïc. També hi ha una colònia de gats que gestiona una ONG que alimenta i esterilitza els animals. Però l'espai recull altres insospitats animals. Més concretament el Mausoleu del President Lluís Companys, dissenyat amb una gran bassa, conté amfibis de tres tipus diferents: la granota meridional, el gripau parter i la granota comuna.

Va ser també el 2014 quan es va encarregar a Galanthus el manteniment anual de l'estany de la tomba situada al Fossar de la Pedrera. “Partim de la base que a la ciutat si es gestionen bé les basses hi ha espècies animals que poden conviure perfectament amb l'home fins al punt que dels estanys de Barcelona es va arribar a fer una donació de 3.000 capgrossos per repoblar de gripaus parters el Llobregat”, sosté García.

L'ambientòleg considera que el manteniment de l'estany de Companys és de les intervencions més “suaus”. Una vegada al mes es retiren les algues i cada cert temps es fa una poda de vegetació aquàtica. “És una instal·lació molt natural, es buida molt poques vegades i no hi ha plàstics ni uns altres contaminants”, informa. Assegura que, a diferència d'altres basses de la ciutat, a la tomba del President, mai ningú tira peixos. “És una gran equivocació alliberar peixos en una bassa perquè no és el seu hàbitat. A la natura els peixos no poden accedir a una bassa aïllada. Quan deixen anar peixos en un estany s'ho mengen tot i l'hàbitat queda tot desequilibrat”, assegura. Encara que resulti paradoxal, entre tombes i mausoleus neix vida en forma de granotes, mussols i gats.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >