Selecciona Edició
Connecta’t

L’escàs marge per guanyar recursos complica els comptes de la Generalitat

Economia no presentarà el projecte de Pressupostos fins a finals de desembre, cosa que forçarà una altra pròrroga

El president de la Generalitat, Quim Torra, amb el vicepresident Pere Aragonès.
El president de la Generalitat, Quim Torra, amb el vicepresident Pere Aragonès.

Pere Aragonès, el vicepresident econòmic de la Generalitat, està topant amb problemes per quadrar un projecte de Pressupostos amb el qual convèncer l'oposició i no haver de governar tot l'exercici de 2019 amb uns comptes prorrogats, com passa ara. El marge limitat per obtenir nous recursos que no estiguin ja compromesos genera la sensació entre alguns dels seus companys de gabinet i membres de l'oposició que els Pressupostos seran continuistes i que les concessions en matèria de despesa estaran molt limitades, obstacle per a un possible acord.

De moment, Aragonès guanya temps a l'espera que des de l’Executiu central arribi un gest que permeti augmentar al conjunt de les comunitats autònomes el marge de dèficit i, sobretot, la regla de la despesa. L'acord més proper és que l'objectiu de les comunitats autònomes guanyi marge, del 0,1% previst ara per al 2019 a un 0,3%, la qual cosa suposaria una millora de gairebé 500 milions d'euros. Però aquests diners no es podrien destinar a despesa corrent si en paral·lel no es millora la regla de la despesa, fixada per al 2,7% l’any vinent. Aquesta és ara la restricció més gran d’Aragonès i la que ha traslladat a companys d’Executiu i els seus interlocutors al Parlament. La setmana passada es va tornar a reunir amb el conjunt dels consellers per remarcar-los aquest marc pressupostari. Amb l'oposició no hi ha hagut reunions des de setembre.

Si no arribessin nous recursos de l’Estat, la Generalitat hauria d’apujar o crear impostos per guanyar marge de despesa corrent

Si Hisenda no dona més marge, la millora dels ingressos per la millora econòmica amb prou feines es podrà traslladar en despesa cap als contribuents i es destinaria a eixugar deute. Tal com es troba actualment el camp de joc, Economia només tindrà més marge si amplia el seu propi marge d'ingressos: nous impostos o més pressió fiscal a través dels ja existents. O si arriben més recursos de l’Estat dels quals disposar amb llibertat. No és el cas dels 150 milions que arribaran per als Mossos d'Esquadra o els 200 milions de la disposició addicional tercera de l’Estatut per a infraestructures.

La Generalitat va donar dimecres un senyal de les estretors amb les quals treballa quan va portar a la Mesa de la Funció Pública una proposta de pagament en vuit anys de les dues pagues extres pendents suspeses el 2013 i el 2014. L'intent desesperat de prorratejar aquest pagament va exasperar els sindicats, que es van aixecar de la taula i van cridar a la mobilització.

Els nous recursos per al 2019 estan compromesos bàsicament per les despeses vinculades a les incorporacions de nous mestres al cos docent i a l'increment de la despesa de la renda garantida de ciutadania.

La previsió: 1.600 milions més de despesa

El secretari general d'Economia, Albert Castellanos, ha dit aquest diumenge a Efe que preveuen disposar el 2019 de 2.700 milions d'euros més en ingressos. No obstant això, l'objectiu de dèficit i les limitacions de la regla de despesa faran que només puguin disposar de 1.600 milions més. Castellanos va dir que, encara que gairebé tot està ja compromès, faran “certs gestos” en Formació Professional, amb els funcionaris, les taxes universitàries i l'educació de 0 a 3 anys.

De moment, el Departament d’Economia no preveu portar els Pressupostos al Parlament fins a finals de desembre –estaven prevists per a aquest mes–, la qual cosa obligarà almenys a obrir el proper exercici amb uns comptes prorrogats, tenint en compte que la Generalitat ja funciona actualment amb els Pressupostos del 2017.

L’Executiu que presideix Quim Torra necessita el suport de l'oposició per aprovar els seus Pressupostos. Com a mínim els vots a favor dels diputats de Catalunya en Comú i l'abstenció dels del grup socialista. Aquesta situació pot provocar que l’aprovació quedi subjecta a un rocambolesc joc de gestos i a un intercanvi de favors pressupostaris en el qual entrarien en joc els comptes de tres administracions diferents: els de l’Ajuntament de Barcelona (governat pels comuns), els de la Generalitat (pel bloc independentista) i els de l’Estat (en mans del PSOE). Malgrat que figures com Jordi Cuixart han mostrat el seu desig que no s'utilitzi els presos com a "moneda de canvi", al Govern català es condiciona un suport als Pressupostos generals amb la situació dels polítics presos i exiliats.

Desconfiança a Junts per Catalunya després d’assabentar-se amb un termini de només un dia que no tindrien més marge de despesa aquest 2018

Però l’Executiu també ha d’esquivar la desconfiança interna al seu Govern per part dels consellers de Junts per Catalunya, generada després que a l'octubre el seu departament ordenés la fi de despesa per a aquest exercici per controlar el dèficit. Fonts consultades expliquen que aquests consellers no van saber fins un dia abans que l'aixeta per apuntar noves partides es tancaria.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >