Selecciona Edició
Connecta’t

Els funcionaris catalans s’aixequen de la taula de negociació per desacords sobre la paga extra

Els sindicats anuncien mobilitzacions davant l'incompliment de la Generalitat de retornar el 10% de les retallades del 2013

Protesta de funcionaris catalans, en una imatge d'arxiu.
Protesta de funcionaris catalans, en una imatge d'arxiu.

Els sindicats CCOO, UGT i IAC s'han aixecat aquest dimecres de la taula de negociació de la Funció Pública a Catalunya pocs minuts després que comencés. L'objecte de la taula era presentar la proposta de la Generalitat sobre el calendari de devolució de les pagues extraordinàries retallades el 2013 i el 2014 durant el Govern de l'expresident Artur Mas. El Govern ha proposat que les dues pagues es retornin en vuit anys, fins al 2026, i que el 10% de la primera paga es retorni el 2019, de manera que s'incompleix el compromís que va adquirir el Govern de Carles Puigdemont l'any passat, que va prometre la devolució d'aquest percentatge aquest any. Els sindicats han considerat que la proposta és "vergonyosa i insultant", s'han concentrat durant el matí davant de la conselleria i han anunciat mobilitzacions.

El retorn de les pagues extraordinàries retallades durant el Govern de Mas és una llarga reivindicació dels funcionaris catalans. Amb la seva pressió han aconseguit que el Parlament hagi aprovat fins a tres resolucions sobre la devolució de les retribucions retallades, tres resolucions que la Generalitat ha incomplert. L'última, fa menys d'un mes, va ser aprovada al Parlament amb la abstenció de Junts per Catalunya i ERC, una resolució que demanava que es complís el compromís adquirit pel Govern de Carles Puigdemont. Aquest es va comprometre, el 2017, a retornar l'any següent el 10% de la paga extra del 2013, uns 50 milions d'euros en total, i a establir un calendari.

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ja va alertar que la regla de despesa que emana de la llei d'estabilitat pressupostària impediria el calendari de devolució al que es va comprometre Puigdemont, i en la proposta presentada aquest dimecres allarga el calendari fins al 2026.

"No és que sigui una mala proposta, una mala proposta es pot negociar, és que aquesta proposta és infumable", ha afirmat Joan Maria Sentís, coordinador de l'àrea pública de CCOO. Aquest sindicat considera que, lluny del calendari presentat per la Generalitat, aquesta té capacitat per retornar les dues pagues l'any que ve. "Ja sabem que la factura és gran, però fa molts anys que ens ho deuen. Quan hem sentit 2026 ens hem aixecat de la taula", ha explicat Sentís. 

La responsable de negociar en representació de la Generalitat, la secretària d'Administració i Funció Pública, Annabel Marcos, ha lamentat "la no voluntat ja no de negociar, sinó d'escoltar" dels sindicats, i ha esgrimit l'argument de la regla de despesa per retardar la devolució de les pagues extraordinàries. Marcos ha destacat que es tracta de la primera proposta de calendari, i que inclou tots els drets suspesos en matèria de pla de pensions, productivitat i del fons d'acció social.

El següent pas, segons els sindicats, és organitzar mobilitzacions al carrer dels funcionaris catalans. "Fa falta una vaga sectorial. La gent patirà, perquè són els serveis públics, però la societat ha de donar suport a aquesta vaga", ha afirmat Encarna Fernández, secretària general de la Federació d'Empleats i Empleades dels Serveis Públics d'UGT. Segons Fernández, les mobilitzacions no respondran només al desacord sobre les retribucions, sinó a la situació de desemparament en la qual, segons el sindicat, es troba la funció pública a Catalunya. "Tenim una plantilla envellida, no s'ofereixen noves places, no es renoven contractes temporals... no és només el tema retributiu", ha assenyalat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >