Selecciona Edició
Connecta’t

Llenguabarreig a les aules

L’informe d’Ensenyament sobre les llengües a l’escola fa una aposta clara, però confusa, pel multilingüisme

El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló.
El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló.

Sembla que es cali foc. Des que es va fer públic el document Bargalló sobre el català a l’escola, titulat El model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya (el títol no val res, és més interessant el subtítol: L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural), hom diria que el país s’ensorra, ara tothom corre a fer titulars i anàlisis apressades sobre la caducitat del model escolar, aparentment en perill de mort. El model d’immersió no està ara en més perill del que ja estava (que hi estava), almenys mentre les quatre vaguetats que s’apunten sobre la qüestió no transcendeixin els marges d’un document de treball i tinguin plasmació normativa.

Val a dir que el text no és precisament divertit, més aviat és d’una aridesa que han pretès amorosir amb negretes i requadres de color, i això explica que la part més interessant —i la més arriscada i criticable— hagi passat més inadvertida en tant que no desperta cap mena d’interès. En lloc d’això, d’aturar-nos al tall, hem anat tots directament al qüestionament del model escolar per l’aparent obertura envers el castellà i la possibilitat que aquesta llengua augmenti d’hores, mercès a frases com «el castellà s’ha d’ensenyar com a llengua primera dels alumnes, ja que la portaran de casa i de l’entorn» (cosa que beneficiaria el castellà en entorns castellanoparlants) o «si el nombre d’hores d’exposició a aquesta llengua no fos suficient per assolir, en acabar el sistema educatiu, el mateix nivell de català i de castellà, el centre haurà de decidir, en el seu projecte lingüístic, incorporar blocs de continguts curriculars en castellà» (cosa que beneficiaria el castellà en entorns catalanoparlants). Vist així, el castellà sempre guanya.

Passa que tot això no és nou, ni aporta res, ni diu res que no passés, i prou bé haurien fet els redactors de l’informe si aquestes frases haguessin estat omeses. En canvi, pàgines enrere s’exposa tot un programa educatiu al voltant de les llengües, el plurilingüisme i l’aprenentatge d’idiomes que, literalment, comporta tota una reforma educativa i cultural per a la qual no estem, ni de bon tros, preparats. Per primer cop, sembla voler-se formar realment els més joves en el coneixement de llengües (no ens enganyem, fins ara l’anglès que fèiem a l’escola era una estafa), davant l’evidència que la globalització, abans de provocar la uniformitat, el que genera és contacte de cultures i difusió de la diversitat. Les poblacions bilingües, abans de perdre una llengua per substitució, n’aprendran una tercera.

L’objectiu és lloable i el repte, magnífic (ara hauria de redoblar un tambor): ni més ni menys que integrar en un mateix projecte educatiu, de manera transversal al llarg de tot el currículum, la llengua vehicular (el català o l’aranès), la llengua primera de la majoria dels alumnes i segona de la resta (el castellà), una llengua estrangera (l’anglès), una altra llengua estrangera optativa, i la llengua primera dels alumnes que a casa parlin altres coses, i això fer-ho a través de totes les matèries, en el pressupòsit que les llengües, com a vehicle essencial de construcció del coneixement, no es poden dissociar dels continguts impartits. Tot plegat està només esbossat, però: en algun moment sembla que els centres escolars es convertiran en un llenguabarreig de difícil gestió, amb activitats en més d’una llengua; en d’altres, que el professor de gimnàstica haurà d’explicar que botar va amb be alta; i finalment hom diria que es tracta d’un projecte fet a mida per a les escoles innovadores, aquestes que treballen per projectes i sense assignatures, i que en alguns casos presenten ràtios sorprenentment baixes de població nouvinguda.

El que no s’acaba d’entendre és el moment i l’oportunitat d’un text així. Havia de sortir just ara, quan es preveia una tardor calenta? No ens hem vantat sempre de grans consensos al voltant de la llengua per haver de tirar ara pel dret sense preguntar? No podríem esperar a l’any vinent, quan s’han de fer públics els resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics, per saber com anem de situació sociolingüística? Ha de promoure un canvi com aquest un govern que a si mateix s’ha dit provisional?

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >