Selecciona Edició
Connecta’t

Itàlia torpedina la investigació judicial sobre els bombardejos de Barcelona

El rebuig a identificar els pilots que van participar a la Guerra Civil aboca a l'arxivament de la causa

Vídeo de l'Ajuntament de Barcelona que commemora el 80è aniversari dels bombardejos.

Com en un comunicat de guerra, el secretari judicial dona fe dels últims avanços. Són escassos. El to del seu escrit, gairebé un alleujament personal, és consternat. Han passat més de 14 mesos i no hi ha notícies de Roma. “L'actitud italiana és bastant trista, tractant-se de països amics”. Arturo Saforcada recorda que Espanya atén sense parpellejar les comissions rogatòries d’Itàlia sobre crim organitzat. I lamenta que l'escassa ajuda “impedeix avançar” en la investigació oberta per trobar els responsables dels bombardejos indiscriminats contra població civil que l’Aviazione Legionaria de Benito Mussolini va llançar sobre Barcelona entre el 1937 i el 1939.

“L’actitud italiana és bastant trista, tractant-se de països amics”, lamenta el secretari judicial

Itàlia torpedina una causa judicial que ja dura més que la contesa que la va suscitar: cinc anys i mig des que es va admetre la querella de l'associació Altraitalia per delictes contra la humanitat i crims de guerra contra 21 oficials de l'aviació assentada a les Balears durant la Guerra Civil a les ordres del general Vincenzo Velardi. Al desembre venç una nova pròrroga. La jutgessa de Barcelona haurà de decidir si l'amplia, mentre la possibilitat de trobar supervivents s'allunya. “Això és el que busquen: no contesten fins que tots estiguin morts”, afirma l'advocat d’Altraitalia, Newton Bozzi.

Bozzi va aconseguir trobar dues víctimes dels bombardejos. Anna Raya va ser ferida al cap l'1 d'octubre del 1937, en la primera incursió de l’Aviazione, que va arribar a reunir 6.000 combatents. “Tenia vuit anys. Estava a l’escola, al barri de la Barceloneta. Una bomba va caure sobre l’escola. Els avions ens van metrallar”. Amb aquest relat, Bozzi es va presentar el 2011 a l’Audiència Nacional, que va rebutjar investigar per falta de competència i va traslladar el cas a un jutjat de Barcelona, que el va arxivar del tot. Fins que l’Audiència de Barcelona va obligar a indagar “una de les pàgines més negres de la nostra història”.

Dibuix infantil de l'exposició del Born sobre els bombardejos de Barcelona.
Dibuix infantil de l'exposició del Born sobre els bombardejos de Barcelona.

La primera petició d'auxili judicial va sortir rumb a la Cort d’Apel·lació de Roma el març del 2013. La jutgessa va demanar al Ministeri de Defensa que furgués en el seu arxiu central per esbrinar la identitat de “tots els militars i civils” que van participar en els bombardejos, que van deixar a Catalunya més de 4.700 morts; només a Barcelona, segons els historiadors, van caure més d'un milió de quilos de bombes i més de 1.800 edificis van ser destruïts. La jutgessa va exigir saber si continuen vius i, en aquest cas, que se'ls prengués declaració com a investigats.

El secretari Saforcada comença a inquietar-se. És setembre i la informació no arriba. Mou fils. Contacta amb el magistrat d'enllaç espanyol a Roma, a qui els italians traslladen que “la informació no és fàcil d'obtenir”, per bé que “hi estan treballant”. La resposta arriba per fi, però incompleta. El Ministeri de Defensa diu que només ha pogut identificar quatre aviadors del cos expedicionari –al·lega que no consta nom ni data de naixement de la resta– i augura que “amb tota probabilitat estaran morts”. Són els oficials Luise Guglielmo, Riccardo Emo Seidil, Paolo Moci i Gennaro Giordani, nascuts entre el 1899 i el 1911.

El magistrat que ha de respondre a la petició de la justícia espanyola va ser senador d’Aliança Nacional

Itàlia va consultar la direcció de personal, però no va buscar en els seus arxius –com havia sol·licitat la jutgessa– ni va fer “veritables diligències d'investigació”, lamenta Saforcada. El jutjat envia una segona comissió rogatòria, a manera de recordatori. Descontent davant la “molt negativa actitud de la justícia italiana”, el secretari escriu al Ministeri de Justícia perquè faci “gestions bilaterals” i contacta amb Eurojust. La magistrada María Poza li comunica que “s'ha suspès” la tramitació perquè el Ministeri de Justícia italià ha d’“aclarir determinades qüestions”. En un altre correu, afegeix que són “ordres del president del tribunal d'apel·lació de Roma”.

Bozzi, l'advocat, recorda que el responsable de la secció quarta, penal –que s'encarrega de tramitar les comissions rogatòries– és Alfredo Mantovano. I que Mantovano va ser senador pel partit postfeixista Aliança Nacional. Aquest context ajuda a entendre, assegura, per què una Itàlia encara incòmoda amb el seu passat bloqueja la investigació. Bozzi cita un altre exemple que, a més a més, va caure de ple en la investigació: l'homenatge de les autoritats italianes a un pilot que va combatre a Espanya, Luigi Gnecchi.

Aviadors italians carregant bombes.
Aviadors italians carregant bombes.

L'abril del 2014, Gnecchi va fer 100 anys. La llavors ministra de Defensa, Roberta Pinotti, va felicitar el “condecorat aviador” i va lloar la seva “envejable energia”. El cap de l’Estat Major de l’Aeronàutica Militar, Pascual Preziosa, va destacar “la passió, el coratge i la competència” de Gnecchi. Les acusacions van posar el crit al cel i van escriure a la jutgessa, que va enviar una nova petició d'auxili per saber si Gnecchi havia participat en els atacs.

Itàlia va contestar, per fi, gairebé un any després. Després d'al·legar que la investigació d'uns “fets tràgics de fa 80 anys” resulta difícil i que els arxius de l'època estan en paper, Defensa assenyala que ha trobat “un únic subjecte identificat amb seguretat com a possible partícip d'aquells fets bèl·lics”. Curiosament, aquest no és un altre que Gnecchi, que havia aparegut als mitjans de comunicació a conseqüència del polèmic homenatge. Els metges van examinar el seu estat de salut i els Carabinieri el van interrogar a Lecco (Llombardia). L'aviador va admetre que va ser enviat a Espanya el 1937 i que va formar part d'una patrulla de “reconeixement del territori”, però va afirmar que mai va participar en els bombardejos de Barcelona i que ni tan sols va sobrevolar la ciutat. Després de la Segona Guerra Mundial, va afegir, el van llicenciar i es va dedicar a exercir de perit industrial.

Gnecchi, l’únic aviador citat a declarar, va negar haver participat en els bombardejos. Va morir el 2016

Esgotada la via Gnecchi –que va morir el 2016– i a l'espera de novetats italianes, les acusacions van demanar acudir als arxius militars espanyols. Només un d’ells va donar resultat. Un coronel de l’Exèrcit de l’Aire afirma que en el seu arxiu hi ha un llistat amb els integrants de l’Aviazione Legionaria, encara que no es detalla qui va poder participar en els bombardejos de Barcelona. Aquesta informació, adverteix, podria trobar-se als “diaris d'operacions” del contingent de l'aviació, situat a l'edifici històric d’Aeronàutica Militar, a Roma.

Com que la muntanya no anava a Mahoma, fins allà es va desplaçar, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona –que també exerceix l'acusació en la causa– un historiador. Prefereix no revelar el seu nom, però ha elaborat un voluminós estudi sobre l’Operació Militar Espanya, aportat al jutge, que detalla com l’Aviazione estava a les ordres directes de Mussolini. El dictador va enviar el 1937 un telegrama en el qual avisava que l'esquadra havia de “terroritzar la rereguarda roja i especialment els centres urbans”, a més de destruir el teixit industrial i les vies de comunicació.

Luigi Gnecchi, durant l'homenatge.
Luigi Gnecchi, durant l'homenatge.

A més de l'1 d'octubre del 1937 –quan va ser ferida Anna Vinyals– Barcelona va patir bombardejos especialment virulents el 1938, ja com a capital de la Segona República i cada vegada més propera als escenaris bèl·lics. Una bomba va matar més de 40 nens que s'havien intentat protegir en el refugi sota l'església de Sant Felip Neri. Entre el 16 i el 18 de març es van produir les accions més devastadores: durant 41 hores va haver-hi 21 incursions en les quals es van llançar 44 tones de bombes per terroritzar la població. L'historiador admet que és difícil trobar els autors perquè sovint no s'escrivien els diaris d'operacions. Als militars destinats a la Guerra Civil espanyola, a més a més, se'ls donava “identitats falses”: es mantenia el nom, però es canviava el cognom. Així i tot, a partir dels registres de vol i comparant dades, l'historiador ha ofert un llistat d'oficials que van participar en el bombardeig naval des del buc de guerra Savoia. Ja al 2016, la jutgessa va demanar a Itàlia que certifiqués si aquestes persones continuen vives.

El temps passa i el secretari segueix fent la seva. Ningú va dir que havia de ser fàcil, però l'actitud italiana l’irrita. Els escrits arriben cada vegada menys sovint. A la fi del 2017 aconsegueix enviar una carta a Alfredo Mantovano: “Estem seriosament preocupats per la falta de progressos. Cal continuar endavant pel gran nombre de víctimes”, escriu Laforcada, que convida el jutge a superar “qualsevol resistència o reticència” del ministeri de Defensa. No rep resposta, però torna a la càrrega amb el nou magistrat d'enllaç espanyol a Itàlia. Aquest aconsegueix parlar amb Mantovano, que li comunica males notícies. “[Mantovano] ressalta la dificultat de fer la recerca en els arxius de Defensa per l’antiguitat i escassetat de les dades, o el fet que fossin tropes voluntàries i no regulars”. Mantovano, a més, explicita a l'intermediari que la llei italiana rebutja extradicions per salut o edat si poden posar en risc l'investigat. L'última comunicació del jutge d'enllaç al secretari és del juny passat. “Ahir vaig parlar amb Mantovano i hi vaig tornar a insistir (…) Vam convenir que agilitzaria la tramitació. Quan tingui noves notícies t'informaré”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ