Selecciona Edició
Connecta’t

Colau promou els enterraments ‘low cost’ davant el fiasco d’una funerària pública

L'Ajuntament de Barcelona informarà que és possible enterrar per 2.300 o 2.500 euros

Tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona.
Tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona.

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no ha aconseguit suport polític per crear una funerària pública, insisteix a plantar cara als operadors privats i alertarà la ciutadania que enterrar els seus familiars pot ser més econòmic dels 6.000 euros que costen de mitjana. Per aquest motiu impulsa un protocol de "bones pràctiques en informació sobre serveis funeraris". Per entendre'ns: que quan una persona es mor, els professionals o sanitaris que atenguin la família l'informaran de quins són els seus drets i tarifes bàsiques abans que els atengui una funerària. Que sàpiguen que per 2.300 o 2.500 euros es pot enterrar, tot i que sigui sense vetlla ni cerimònia.

D'aquestes quantitats, 1.800 euros corresponen als serveis obligatoris de les funeràries (recollida i preparació de la persona morta, taüt i trasllat fins al cementiri o el crematori). Sobre la resta, en cas que la família disposi d'un nínxol, l'enterrament costa 500 euros i, si es vol incinerar el mort, 700. Enterrament o incineració són dos serveis que ofereixen els cementiris municipals.

El regidor de Presidència, Eloi Badia, ha recordat l'existència d'informes que asseguren que els enterraments a la ciutat poden costar més de 6.000 euros i que l'estiu passat l'Ajuntament va aconseguir pactar amb les funeràries tarifes bonificades en funció de la renda. Dels treballs per crear una funerària i el debat que això va generar, Badia ha subratllat aquest dimecres que va sorgir la idea de "garantir mètodes amb informació més transparent que evités pràctiques com el dirigisme" als dos operadors de la ciutat, Áltima i Mémora.

"Informar clarament que es poden oferir serveis funeraris [sense enterrament] per 2.000 euros o amb vetlla per 3.000, o que hi ha tarifes bonificades", ha dit Badia. I ha afirmat que “el que hauria permès resoldre-ho tot d'una vegada era la funerària, un projecte que continua sobre la taula”.

Des del sector, Josep Ventura, d'Áltima, ha destacat que el Consistori ja disposa d'“eines per garantir unes bones pràctiques sense necessitat d'establir protocols paral·lels”. L'ordenança de Serveis Funeraris ja permet multar si es detecten males praxis, ha afirmat l'empresa.

El protocol fa constar que els ciutadans tenen dret a tenir "informació sobre les empreses que operen independentment d'on s'ha produït la defunció o on es vol fer l'enterrament o la incineració, sense tractes preferencials des d'un centre o servei cap a una o més empreses". També estableix que s'explicarà als ciutadans "quins són els serveis considerats obligatoris i quins són els opcionals". I finalment, a les famílies que tenen una assegurança de defunció, se'ls informarà que si l'enterrament que fan és més econòmic del que tenen contractat, poden demanar que els retornin diners.

La tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, veu imprescindible el protocol perquè, segons argumenta, "en un moment de vulnerabilitat, la falta d'informació afegeix més vulnerabilitat, la informació és important". Ortiz ha explicat que els primers a utilitzar el protocol seran els serveis municipals: serveis per a persones grans, residències i treballadors socials. En el futur, el protocol s'estendrà als centres sanitaris.

La Síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha celebrat el protocol, perquè “assegura la transparència i competència” i ha recordat que des del 2015 ha rebut unes 30 queixes sobre l'elevat cost dels serveis funeraris a la ciutat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ