_
_
_
_
_

La Generalitat ajorna la creació dels parcs del Montsec i de Muntanyes de Prades

El Govern aparca per a la propera legislatura la constitució de dues zones naturals protegides que acumulen anys de retard

Cristian Segura
Un tram del camí del congost de Mont-rebei.
Un tram del camí del congost de Mont-rebei.Herminia Sirvent

Els parcs naturals del Montsec (Lleida) i de les Muntanyes de Prades (Tarragona) hauran d’esperar, encara més. El segon govern d’Artur Mas (2012‑2016) havia marcat com a molt tard per a finals del 2017 la inauguració d’aquests dos espais protegits nous. El Departament de Territori de l’actual Govern vol esperar a les properes eleccions municipals per “reiniciar” el procés de negociació amb els municipis implicats i “disposar de quatre anys de treball per davant amb els mateixos equips”, segons informa la conselleria de Damià Calvet a EL PAÍS.

Els intents de creació dels dos parcs es remunten dècades enrere. El Parlament ja va aprovar fa més de 30 anys una proposta no de llei per promoure la declaració de parc natural de la serra del Montsec. El parc de les Muntanyes de Prades va ser assumit el 2001 com un objectiu per la Generalitat de Jordi Pujol, i el tripartit va presentar l’avantprojecte del parc el 2006. Tots dos espais disposen amb més de 30.000 hectàrees de zona protegida. Muntanyes de Prades està format per 22 municipis de cinc comarques —de Tarragona hi ha l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà, i de Lleida, les Garrigues. Montsec està format per 13 municipis de les comarques del Pallars Jussà i de la Noguera.

La iniciativa de constituir per fi els dos parcs, després d’anys de debat, va ser de Santi Vila durant el seu mandat com a conseller de Territori i Sostenibilitat. Joan Ubach, alcalde de Tremp, explica que Vila volia tirar endavant amb el parc del Montsec “sí o sí”, i que arran de la seva marxa del Departament —el gener del 2016—, el projecte es va aturar. “Vila va enviar Marta Subirà [secretària de Medi Ambient] a entrevistar-se amb tots els alcaldes, també va parlar amb les associacions de caçadors i de ramaders. Tot estava a punt, però no sé per què es va aturar de sobte”, diu Ubach, dirigent del PDeCAT, que el 2015 era president del Consell Comarcal del Pallars Jussà.

Sense recursos

L’exconseller de Territori Josep Rull va comentar el 2017 a Ubach, segons el relat de l’alcalde, que suspenien la constitució del parc perquè no el podrien mantenir econòmicament. La Delegació del Govern a Lleida va comunicar l’any passat als municipis que el parc estava aturat perquè no estava inclòs en els Pressupostos de la Generalitat, segons va publicar Nació Digital. “Els ajuntaments no tenim diners ni per arreglar els camins de la nostra demarcació. Si no es pot mantenir el parc natural, en tres anys ja no semblarà un parc. Perquè cal mantenir-lo i tenir-lo actiu”, segons Ubach. El Departament de Territori subratlla que la declaració dels parcs es posposa perquè és prioritari “consolidar pressupostàriament els parcs existents, pel que fa a recursos humans i materials”. En un comunicat escrit, Territori apunta que “mentre que no solucionem la gestió del finançament i dels recursos humans, mentre que no disposem d’una agència moderna i ben dotada, no seria responsable avançar en la creació de parcs naturals nous”.

Ubach creu que el parc ha de ser una prioritat per consolidar la comarca com a destí turístic, en consonància amb altres projectes com el parc astronòmic del Montsec (Starlight) o el Geoparc de la Unesco de la Conca de Tremp-Montsec. “La zona ja està protegida en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). Els sectors de ramaders i caçadors ja estan educats en aquest sentit; no suposaria un gran esforç elevar-lo a parc natural”. Tot i aquestes paraules, Josep Baldillou, gerent del Consell Comarcal de la Noguera, sí que troba dubtes entre els ajuntaments: “El punt de vista és diferent segons els interessos dels ajuntaments. Hi ha municipis amb més pes turístic i n’hi ha amb més pes d’activitats tradicionals, sobretot la ramaderia. Per al turisme és positiu, però per a qui es dedica a les granges de porcs o de vaques, no”.

Baldillou afirma que el projecte del parc natural està aturat i que només se n’ha parlat puntualment, sobretot arran de la massificació turística del congost de Mont-Rebei. “Si hi ha compensacions econòmiques per a la ramaderia i l’agricultura, tirarà endavant, si no, és difícil”, conclou el gerent del Consell Comarcal de la Noguera. Eloi Bergós, diputat de la Diputació de Lleida (PDeCAT), confirma que hi ha diferències d’interessos entre els ajuntaments, però que fins i tot els que depenen al màxim del sector primari “estan d’acord a estudiar la proposta de la Generalitat”. “Ningú hi està en contra”, valora Bergós, “però els alcaldes volen ser curosos amb les limitacions. Al Montsec s’ho estan creient més, el parc natural és prestigi i cada vegada és més conegut”.

La Generalitat destaca que el consens entre els ajuntaments és fonamental. El 2017 el Departament de Territori va avisar els municipis tarragonins que han de formar part del parc de les Muntanyes de Prades que el projecte no avançaria si no presentaven una proposta conjunta. La primavera de l’any passat es van celebrar reunions entre els alcaldes, la Generalitat i la Diputació de Tarragona per reactivar la iniciativa. La Diputació assegura a EL PAÍS que la materialització del parc es va aturar per la intervenció de la Generalitat per part del Govern central després de la declaració d’independència. La Diputació afegeix que no té constància de “cap diferència entre els municipis”.

El Síndic alerta d'un conflicte territorial

Un informe del Síndic de Greuges del juny passat criticava que el bloqueig del parc de les Muntanyes de Prades “genera una certa conflictivitat territorial”. La situació preocupa les administracions locals, segons el Síndic, per “la manca d’instruments i de gestió de personal per a aquesta biodiversitat rica. Hi ha divergències en les mesures de gestió de l’ús públic de la zona, manca de regulació i control efectiu d’activitats econòmiques amb impacte potencial”. La zona és atractiva per a l’expansió de parcs eòlics, que toparien amb les restriccions d’un parc natural. Artur Miró, alcalde de Vilanova de Prades, admet que té opinions contraposades perquè el seu municipi té propostes vinculades amb l’energia eòlica. “Crec que el parc és positiu, però caldria revisar el projecte del 2006 perquè limita molt els plans urbanístics i altres activitats econòmiques”, apunta Miró: “Em preocupa perquè els parcs eòlics aporten molts diners als municipis. Potser tiro pedres a la meva teulada, però cal pensar més enllà del teu poble i pensar en el futur del territori”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_