L’activisme dels lletrats estrangers del procés

Els advocats estrangers dels dirigents independentistes han acumulat un prestigi en causes vinculades als drets humans, però també són reconeguts pel seu activisme polític. Aamer Anwar (Regne Unit, 1967), lletrat de l'exconsellera d'Ensenyament Clara Ponsatí, actualment a Escòcia, és el que ha portat més lluny la seva defensa de la independència fora dels tribunals. Es va donar a conèixer per al gran públic a Espanya en el seu discurs de l'última Diada. Va assegurar que “el general Franco estaria orgullós de l'Espanya contemporània”, va donar per fet que “l'Estat espanyol actua com una dictadura feixista”, i va exigir al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que alliberés els polítics en presó preventiva, ometent la separació de poders.

Anwar va ser un suport destacat de l'independentisme escocès durant el referèndum d'autodeterminació del 2014, i també llavors es va distingir per opinions pujades de to. “Per a Escòcia i Catalunya, la qüestió és quan hi haurà independència. És un tema de drets humans. Ens n'hem afartat, no volem ser esclaus i ja no volem estar colonitzats”, va dir al juliol a TV3. Anwar també difon de manera hiperactiva propaganda a Twitter, com el 25 de setembre, quan va donar per bo un engany segons el qual Pedro Sánchez va enviar helicòpters de l'Exèrcit a sobrevolar Girona per intimidar l'independentisme. Ha exercit d'advocat en famosos casos de vulneració de drets humans i es va fer popular quan el van triar representant dels estudiants de la Universitat de Glasgow.

Experts tots en processos d'extradició, la majoria dels representants legals dels líders independentistes han defensat acusats de pertànyer a ETA. Anwar ho va fer el 2013 amb l'etarra Beñat Atorrasagasti, finalment extradit i condemnat a França. El belga Christophe Marchand, representant legal dels exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret, ha defensat una quinzena de persones acusades per Espanya i França de formar part de la banda terrorista. Marchand també és l'advocat de l'expresident d'Equador Rafael Correa, resident a Bèlgica i investigat al seu país per la seva presumpta col·laboració en el segrest de l'opositor Fernando Balda.

Olivier Peter, advocat suís i defensor de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, actualment resident a Ginebra, és conegut per haver estat advocat en causes de membres d'ETA davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Un dels grans èxits professionals de Peter va ser la condemna aquest 2018 del TEDH a l'Estat espanyol pels maltractaments que van patir els etarres Portu i Sarasola, autors de l'atemptat el 2006 a la terminal T4 de l'aeroport de Barajas.

Paul Bekaert, representant legal de Carles Puigdemont a Bèlgica, també ha representat una quinzena de membres d'ETA. El seu vincle amb Euskadi es remunta al 1979 i va més enllà de l'àmbit professional: com a analista de la política basca ha escrit nombrosos articles a Meervoud, revista flamenca d'esquerres i independentista. Bekaert es refereix als empresonats d'ETA i de l'esquerra abertzale com a “presos polítics”, i critica reiteradament el baix nivell, al seu parer, de la democràcia espanyola: “Espanya s'està apropant al nivell de Turquia. Ankara també exclou els partits kurds de la llei i fins i tot condemna els escriptors que defensen la causa kurda”, va escriure Bekaert el 1997. En una entrevista aquest any a la Universitat Catòlica de Lovaina, va insistir que, a Espanya, “el llegat de Franco es manté viu a les ments del poder”.

Catalunya independent

“En 18 mesos, Catalunya tindrà un seient a l'ONU com a Estat independent". Són paraules d'un altre dels advocats estrella de Puigdemont, Ben Emmerson, prestigiós jurista que forma part dels Tribunals Penals de l'extinta Iugoslàvia i de Ruanda, i que ha estat relator de l'ONU. També és advocat de celebritats com Boris Becker, jutjat per impagaments al Regne Unit i acusat de tenir un passaport diplomàtic comprat a la República Centreafricana.

Emmerson és una eminència en el seu camp, com ho ha estat l'advocat de Puigdemont a Alemanya, Wolfgang Schomburg —que també va ser jutge dels tribunals dels crims de Iugoslàvia i Ruanda—, tot i que Schomburg no exerceix l'activisme com Emmerson. Aquest s'ha caracteritzat per exabruptes contra Espanya a Twitter i per missatges propagandístics com els que va expressar en la manifestació de la darrera Diada: “Aquesta és l'última Diada sota llei espanyola; Catalunya serà una república independent l'any que ve. […] El Govern de Pedro Sánchez sap que la seva única esperança per a un acord és que prengui una acció decisiva ara mateix. Avui mateix ha d'alliberar els presos polítics”.

Nico Krisch representa la part més lligada a la defensa dels drets humans. Va intervenir quan l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sànchez va demanar a l'ONU que permetés la seva investidura com a president de la Generalitat. Krisch va presentar l'escrit i va aconseguir una resolució favorable. En roda de premsa, va acusar Espanya de “violar” els drets polítics de Sànchez.

Aquestes activitats públiques més enllà dels tribunals són les expressions d'advocats que són activistes, però també formen part d'una estratègia per defensar els seus clients, segons va explicar Anwar en una entrevista a Vilaweb al setembre: “El president Torra ens va dir que som tan famosos com Messi, perquè la lluita no és només a la sala del judici; si fos així, perdríem la batalla. Hi ha una persecució política, i si es vol combatre-la, ho has de fer políticament, has de fer campanya fora del tribunal, i connectar amb el cor i la ment de la gent, no només dels independentistes”.