Selecciona Edició
Connecta’t

Els comuns s’endinsen en una agra crisi quan falta mig any per a les municipals

La principal finestra al món dels comuns és el Parlament, des d'on es fa palesa la debilitat caïnita tan consubstancial a l'esquerra

Jéssica Albiach i Elisenda Alamany al Parlament.
Jéssica Albiach i Elisenda Alamany al Parlament.

Catalunya en Comú, el partit d’Ada Colau, s'ha endinsat en una agra crisi quan queda poc més de mig any per a les eleccions municipals i quan està en condicions de tenir un paper rellevant al Parlament per la pèrdua d'unitat de l'independentisme. No obstant això, la confluència —que s'estrena en aquest mandat a la Cambra—, ha patit una implosió en irrompre un corrent que reivindica el sobiranisme i la recuperació dels valors originals del partit. La crisi, que té diversos prismes, fins i tot ha fet que els seus membres s'insultin.

Partit opac com tots i dirigit des de l'ombra amb mà de ferro per l'entorn de l'alcaldessa, la principal finestra al món dels comuns és el Parlament, des d'on es fa palesa la debilitat caïnita tan consubstancial a l'esquerra. I ara s'ha refermat després de la sobtada marxa al setembre de Xavier Domènech. La portaveu del grup parlamentari, Elisenda Alamany —destituïda fa mesos com a portaveu del partit—, i el diputat Joan Josep Nuet demanen autocrítica i, des del corrent Sobiranistes, pensen plantar cara a Colau. La seva queixa se centra en la premissa que l'espai ha traït els seus orígens perquè està sota el control de dos partits —Barcelona en Comú i Iniciativa— amb “pactes de despatx” i “falta de pluralitat” i que en lloc d'entroncar amb l'esperit de l'1 i el 3 d'octubre s'ha deixat de banda el sobiranisme. Amb el corrent simpatitzen sectors d’EUiA, de Desbordem, els anticapitalistes de Podem i exmembres de l'equip de Xavier Domènech.

La direcció rebutja aquesta interpretació, perquè sosté de memòria que es va oposar a l'aplicació de l'article 155 —Colau va trencar per això amb el PSC— i que ha demanat la llibertat dels “presos i el retorn dels exiliats”. El discurs és cert, però també ho són els enormes titubejos a l'hora de donar suport al referèndum de l'1-O —els afiliats van votar dues setmanes abans participar-hi amb un 59% a favor i un 40% en contra—, que ara reivindiquen.

En privat, membres de l'executiva lamentaven des de fa mesos que Alamany, quan exercia de portaveu, tenia un perfil excessivament independentista que no s'ajustava al partit ni al dels seus electors; neguen que els presos siguin presos polítics o critiquen que Nuet participés amb la CUP en mítings a favor de l'1-O. El grup ha patit una involució i, en l'últim Debat de Política General, va proposar un referèndum sense els cognoms que fins i tot reclamava Joan Coscubiela, el seu antic líder parlamentari: pactat, vinculant i amb reconeixement internacional.

Els comuns no són una excepció i, per tant, no són immunes a les tensions del procés, que han afectat com una falla la majoria de partits. En qualsevol cas, aquest conflicte latent en l'esquerra s'arrossega des del 2015 després de les eleccions del 27-S, quan els comuns ni tan sols eren al Parlament. Hi ha dues imatges que reflecteixen aquesta realitat: en la primera sessió d'aquell mandat, el llavors diputat Joan Giner va denunciar que Coscubiela va amenaçar d’expulsar-lo perquè es va voler abstenir en la votació de la declaració del procés d'inici d'independència. I, en l'última, el dia de la república fallida, el grup es va trencar: els ecosocialistes i Jéssica Albiach, ara líder del grup parlamentari, van mostrar davant de les càmeres el seu vot per no entorpir l'acció de la justícia contra els diputats independentistes; tres de Podem i Esquerra Unida i Alternativa no ho van fer.

Però les tensions del procés no ho expliquen tot. Colau va llançar el 2016 la idea d'un partit que no fos una “coalició ni una suma de sigles”. Va ser una mena d'opa perquè, sota un mateix paraigua, s'integressin els partits d'esquerra —el seu, Iniciativa, EUiA i Podem. La idea és que s'anessin diluint. Però encara són aquí. Amb Domènech, semblava que havia d'arribar la calma, però va ser a l'inrevés. L'exdiputat, que manté un elegant silenci, va fer les maletes després que la seva proposta d'executiva fos desestimada per Barcelona en Comú. Cap del seus afins és ara al nucli dur del partit.  La crisi es va tancar al setembre amb el nomenament de dos altres coordinadors (un d’ICV i un altre de BComú) i sis secretaries, cap per als ecosocialistes malgrat que són els que tenen l'estructura pel territori amb vista a les municipals. La funció de portaveu va ser per a Joan Mena, d’EUiA.

Alamany va avisar que la formació s'ha “empetitit” i va acusar dos partits de ser poc “generosos” amb la confluència. “ICV ha estat un obstacle”, va dir. Però és Barcelona en Comú, l’alma mater del projecte, qui té el control. La crisi s'ha expandit a EUiA i 40 membres del sector crític han signat un manifest en què demanen a Nuet que no faci servir el partit per “legitimar pretensions que no formen part de la política d’EUiA”. Ell els va reclamar “lleialtat” i els va acusar d'haver estat promocionats després d'estar en la “pomada” de canvi de rumb del partit. No només ells han fet pinya amb Colau: la regidora Gala Pin va acusar Alamany de voler escalar en el partit i el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello de fer servir el sobiranisme com a “pretext” per a altres coses.

La incògnita d’Alamany al Parlament

El corrent Sobiranistes es va presentar dimarts i just un dia abans va ser destituït Marc Grau, de l'entorn d’Alamany, com a coordinador del grup parlamentari. Alamany ho va atribuir directament a represàlies i va convidar els qui el van forçar a explicar “les seves misèries”. L'acomiadament, no obstant això, només pot ser efectiu si el signa Jéssica Albiach i la mateixa Alamany com a portaveu. Si no ho fa, s'arrisca a ser destituïda del càrrec. Nuet ha proposat una solució consensuada que passaria per mantenir a Grau com a assessor i fitxar a un altre coordinador. La crisi ha esclatat just en el moment en què l'afeblida majoria independentista els necessita per poder aprovar els pressupostos. Noe Bail, nova líder de Podem, es va mostrar aquest diumenge a favor de donar estabilitat al Govern a condició que els comptes siguin de caràcter social.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >