Puigdemont llança un nou partit que amenaça de diluir el PDeCAT

A l'assemblea fundacional celebrada a Manresa van assistir-hi, a més de Torra, els consellers Elsa Artadi i Miquel Buch; Albert Batet, líder de Junts per Catalunya al Parlament i Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid. Però va haver-hi absències clamoroses: les d'Artur Mas o David Bonvehí, president del PDeCAT i veí d'un municipi proper. La direcció neoconvergent es manté “expectant” i recelosa davant del que pot passar al seu partit. Oficialment, els va representar Miriam Nogueres i Josep Lluís Cleries, del sector de Puigdemont. L'acte el va presentar Valentí Junyent, del PDeCAT, alcalde de Manresa, municipi on es van publicar el 1882 les Bases de Manresa, considerades el fonament del catalanisme polític.

El PDeCAT manté una pugna interna entre els partidaris de tornar a un sobiranisme possibilista més d'acord amb el perfil de la Convergència tradicional i els que volen continuar la via unilateral a la qual Puigdemont segueix sense renunciar. Els alcaldes del partit estan especialment inquiets davant la possibilitat que la formació no aclareixi a temps la seva estratègia abans de la campanya de les municipals.Amb  aquest acte, Puigdemont agafa aire després d'unes setmanes en les quals ha quedat eclipsat pel protagonisme d'Oriol Junqueras i pel seu fracàs en reunir en una cimera a Brussel·les tot l'independentisme.

Sota el lema Sumem persones, no sigles, Puigdemont va aconseguir des de Brussel·les exhibir múscul. Si no va ser la presentació d'un partit, s'hi va assemblar molt. 700 voluntaris van participar en l'esdeveniment. Té 9.500 fundadors —ho són per haver aportat cinc euros— i 51.000 adherits. La plataforma, que es constituirà el 19 de gener, coincidint amb el judici del procés, porta l'autoria de l'expresident , de Jordi Sànchez —diputat de Junts per Catalunya a la presó provisional— i de Torra. Tots tres consten com a impulsors.

Acompanyat d'una de les urnes que es van utilitzar l'1-O, Torra va donar les gràcies als 70 diputats que van votar a favor de declarar la independència. “Ja no és referèndum o referèndum. Ja és llibertat o llibertat. Aquest país ha de ser lliure”, va dir el president, que va criticar a Pedro Sánchez per recórrer davant el Tribunal Constitucional la resolució que va aprovar contra el Rei. “El seu crèdit polític s'ha acabat. Així, no”, va dir davant un eixordador crit de “Fora el Borbó” i d'independència. “No naixem contra ningú. Som plurals i només sumant guanyarem”.

La fórmula de la confluència escollida recorda a l'escollida per Ada Colau per impulsar Catalunya en Comú. Ella tenia la força i va llançar un projecte des del seu petit partit per conjuminar l'esquerra. En aquest cas, no obstant això, ERC i la CUP ja han rebutjat la idea.

Via unilateral

El projecte va difondre dues ponències. La política part de la base que Catalunya ha de ser un estat independent i que, davant l'1-O, es requereix una resposta “excepcional”. “No es tracta de silenciar partits i les seves propostes en honor de la confluència, sinó de prioritzar el que compartim. Els seus objectius són aconseguir la llibertat dels polítics a la presó i el retorn dels que van fugir de la justícia espanyola, a més d'un referèndum efectiu i acordat”. Aposta per “el diàleg com a via preferent”, però no renuncia a la via unilateral.

La ponència organitzativa expressa en el seu article segon la voluntat de constituir el moviment en un “instrument polític organitzat” i dibuixa el seu organigrama en una assemblea i un consell de govern que confereix al primer òrgan la confecció de les llistes electorals. No se sap si concorrerà als municipals o si en alguna població pot conformar una aliança amb Junts per Catalunya, la marca amb la qual el PDeCAT es vol presentar.

L'acte tenir el suport dels consellers del PDeCAT empresonats Josep Rull, Quim Forn o Jordi Turull els fills del qual van anunciar la seva adhesió al projecte. No només ells: va haver-hi càrrecs d'ERC (alcalde de Montblanc); l'exdiputada de Junts pel Sí i exsocialista Marina Geli o l'alcaldessa de Sant Cugat i el de Valls o el politòleg Ramon Cotarelo. Els liberals europeus, agrupats en el partit ALDE, van decidir ahir expulsar al PDeCAT de la seva formació pels problemes de corrupció de la seva marca antecessora, Convergència Democràtica de Catalunya.