Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern aposta per una República digital fins que pugui “controlar el territori físic”

El conseller de Polítiques Digitals planteja una identitat catalana al núvol i pronostica un projecte de moneda pròpia

Jordi Puignero
Jordi Puigneró, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. efe

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha anunciat que el Govern aposta per crear una República al núvol d'internet. “Les eines digitals seran fonamentals per fer persistir a la nació catalana fins al dia que siguem capaços de controlar el territori físic", va assegurar en una conferència davant membres de l'associació independentista Sobirania i Justícia. Constatant que l'1 i el 27 d'octubre del 2017 el Govern no va poder controlar el territori o va decidir no fer-ho, el Departament del conseller treballa per crear una espècie de xarxa social que separarà “la nació” de l'espai físic. “Veurem iniciatives de monedes digitals en un futur no gaire llunyà”, va afirmar preguntat per si el Govern preveu impulsar una criptomoneda pròpia.

Puigneró va dir que les peces de la nova República catalana no les construirà totes l'Executiu català. La responsabilitat d'algunes d'elles recaurà en el Consell de la República, el ‘Govern paral·lel’ a Brussel·les que es presentarà dimarts que ve. Altres dels elements de la República digital els idearà, segons el conseller, la societat civil.

La identitat digital servirà per “donar serveis” als ciutadans i no serà un “element de control com el DNI”. El vot electrònic, que actualment s'està tramitant en el Parlament, serà un altre dels punts clau del projecte, pensat sobretot per als residents a l'estranger. La República digital també preveu donar la possibilitat als ciutadans que comparteixin dades de manera passiva, com les del trànsit. Ara molts conductors les comparteixen amb Google Maps. La idea seria poder compartir-los a la xarxa catalana.

La nova infraestructura utilitzarà una xarxa de telecomunicacions pròpia de la Generalitat, que actualment arriba a 33 de les 42 comarques, perquè no pugui ser intervinguda com va passar amb el tancament de webs per part de la Guàrdia Civil en els dies previs al referèndum. Puigneró està imputat per l'organització de la votació declarada il·legal pel Tribunal Constitucional pel seu anterior càrrec de secretari de Telecomunicacions. Per aquest motiu, va evitar explicar amb detall alguns dels aspectes del projecte.

"No podem permetre que controlin les persones", va assegurar Puigneró, que va ressaltar que "una Espanya analògica domina molt bé la porra", però que "al món digital els guanyem", fent referència a l'1-O, quan el Govern espanyol es va veure sorprès per la posada en marxa d'un cens universal a través de connexions mòbils. És aquest sentit, el titular de Polítiques Digitals va advocar perquè aquesta victòria es traslladi a cada dia amb la infraestructura que planteja. Així mateix, va esmentar la necessitat de protegir-se davant ciberatacs com els que el Govern va denunciar en la consulta del 9-N i el referèndum de l'1-O. El conseller es va mostrar partidari que Catalunya tingui un exèrcit propi pel seu efecte dissuasiu.

Cap al model d'Estònia

"Ja va passar amb la diàspora jueva, els jueus eren una nació però no tenien un estat físic", va argumentar Puigneró. "En canvi, estaven ben connectats amb llaços de solidaritat i econòmics", va agregar. El seu objectiu és teixir uns vincles similars a la gran xarxa entre catalans. El projecte s'inspirarà en el model de república digital d'Estònia. Puigneró s'ha reunit tres vegades amb els seus governants.

"Per què esteu fent un estat en el núvol si ja sou un estat?", va preguntar el conseller als dirigents estonians. Li van respondre que, al llarg de la història, Russa els ha envaït cinc vegades i "que n'hi hagi una sisena és una qüestió de temps". Puigneró va explicar que "si això arriba a passar, tenen servidors als Estats Units, fora del país, perquè si un exèrcit controla el territori la nació segueixi connectada i el govern pugui continuar prenent decisions". 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ