Selecciona Edició
Connecta’t

Els crítics de Colau s’organitzen en noves plataformes de veïns

Neixen nous moviments i plataformes, al marge de la FAVB, per criticar el model de ciutat de BComú

Manifestants pujant la Via Laietana
Manifestants pujant la Via Laietana

Han nascut com a grups de pressió veïnal. Els uneix la mateixa idea: rebutgen frontalment la gestió de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i de l’equip de govern de BComú. Tsunami Veïnal va sorgir a l’estiu, arran de la inseguretat a Ciutat Vella. La plataforma la va impulsar l’Associació de Veïns de la Barceloneta, a la qual s’hi van afegir d’altres (Vila Olímpica i Besòs) i col·lectius que representen carrers de la ciutat. Juntament amb Tsunami han nascut Nosaltres Barcelona i Moviment Barcelona, també crítics amb el paper de les associacions de veïns tradicionals com la FAVB.

Tsunami Veïnal va convocar diverses manifestacions amb el suport explícit de PDeCAT y de Ciutadans i el suport, no tan evident, d’Esquerra i el PSC. Van voler convertir les mobilitzacions en una prova de foc per a Colau i demostrar que “tot Barcelona” és contrària a les seves polítiques. Però amb prou feines van reunir a 700 persones i aquell tsunami es va esvair.

Al juliol va néixer una altra plataforma, Nosaltres Barcelona, impulsada pel Gremi de Restauració. El seu nucli l’integren una desena de dones, entre les quals hi ha Elisenda Roca, Benedetta Tagliabue, Rosa Maria Calaf o Rosana Torres. “Nosaltres Barcelona sorgeix després de tres anys de conflictes fins que es va aprovar l’ordenança de terrasses. Durant aquest període, hem teixit aliances, mentre que els que diuen que parlen en nom dels veïns, la FAVB [Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona], mantenia una posició legítima però minoritària”, explica el director del Gremi de Restauració, Roger Pallarols. En pocs dies, explica Pallarols, el gremi va aconseguir “molts més dels suports que calien”, en contrast amb la iniciativa en contra de les terrasses de la FAVB, que “van haver d’acabar retirant-la per falta de suports”.

Mentre que es discutia el problema de les terrasses, persones que, segons Pallerols, són d’un signe polític molt diferent van arribar a una conclusió: “La relació de l’Administració amb les activitats econòmiques privades no és la correcta i no creiem que el problema de la ciutat sigui el turisme”, afirma. Nosaltres Barcelona assegura que dona veu a una majoria ciutadana que vol “que les persones funcionin, que les empreses funcionin, que es creïn llocs de treball…” El director del gremi afirma que el naixement de Nosaltres Barcelona és “imprescindible per treure la ciutat del segrest de la FAVB, en què el nivell de crítica a un color de l’Ajuntament [BComú] és nul i en què és públic i notori que s’estan finançant amb recursos públics”. Pallarols posa en dubte la “imparcialitat” de la federació i diu que el gremi “no se sent representat per teories del decreixement”.

La tercera plataforma, Moviment Barcelona, es va presentar en societat el juny passat. La declaració d’intencions de l’entitat és clara: “Volem una Barcelona oberta, inclusiva, progressista i sobirana”. Un dels impulsors és el president del fòrum empresarial Creiem en Catalunya, David Poudevida. Asseguren que no estan polititzats i que la plataforma sorgeix d’un debat. “La ciutat està més degradada però no només per culpa d’aquests tres darrers anys, també els quatre anteriors i els altres quatre anteriors”, defensa Poudevida.

L’empresari assegura que gestionar un Consistori no és senzill i que ho estan fent “persones no preparades”. Una altra de les impulsores és l’economista Anna Rossell: “Els negocis no es fan sols, la ciutat tampoc. No cal lluitar contra els apartaments turístics quan poden ser una alternativa. Som una referència a nivell turístic i ens hem de perfilar i buscar visitants de qualitat, referents culturals, tenim un aeroport, un àrea metropolitana… A Barcelona es prenen decisions que afecten milions de persones”, opina Rossell. Moviment Barcelona té, entre les seves files, activistes de barri com Jordi Giró, dels veïns de Vila Olímpica, o figures com la del Pare Manel. Volen donar a conèixer el seu model de ciutat i, de moment, Neus Munté i Ernest Maragall els escoltaran dimarts que ve.

Els Amics de la Rambla és una entitat històrica que defensa els interessos del passeig. En la secció veïnal de l’entitat, Alicia Berlanga destaca: “Som transversals i entenem el que necessita el comerç, el turisme i els veïns”. Per a Berlanga, la Rambla és “un espai on tenen lloc fenòmens socials, econòmics, polítics… Ara, és el turisme”. La Rambla, resumeix, és “el mirall de la ciutat”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >