Selecciona Edició
Connecta’t
ANDREU MAS-COLELL I ECONOMISTA

“Catalunya continuarà formant part del sistema d’R+D espanyol”

L'exconseller d'Economia i Ciència de la Generalitat creu que l'Agència Estatal d'Investigació hauria de rebre més fons

Andreu Mas-Colell, després de l'entrevista.
Andreu Mas-Colell, després de l'entrevista.

Andreu Mas-Colell és un dels pares del sistema d'R+D+I català, amb el programa ICREA per atreure científics de primera línia i els centres autonòmics A prop com a estendards. Va ser conseller d'Economia, Ciència i Universitats de Catalunya entre el 2010 i el 2016 al Govern d'Artur Mas, unes competències que ja havia exercit entre el 2000 i el 2003 amb Jordi Pujol. Abans d'assumir el seu últim càrrec polític, Mas-Colell va ser secretari general del Consell Europeu d'Investigació (ERC), un organisme de la Unió Europea que es considera modèlic a l'hora de finançar ciència d'elit.

La setmana passada Mas-Colell (Barcelona, 1944) va viatjar a Madrid per parlar de la seva experiència a l'ERC i comparar aquest organisme amb l'Agència Estatal d'Investigació espanyola (AEI) en el marc d'un simposi organitzat per la Confederació d'Associacions Científiques d'Espanya (Cosce). La trobada va ser inaugurada pel ministre de Ciència, Pedro Duque, que va marxar després d'inaugurar l'acte, sense escoltar el que el català Mas-Colell havia de dir.

L'economista va explicar que el secret de l'èxit de l'ERC és que es va crear amb fons addicionals al pressupost corrent de la Unió Europea, “8.000 milions d'euros per a set anys”. És una característica que contrasta amb l'agència espanyola, de la qual sempre s'ha dit —de vegades amb orgull— que va néixer “a cost zero”.

L'AEI va ser concebuda amb l'objectiu que fos el principal agent finançador del sistema públic d'R+D+I. Es va constituir el juny del 2016, amb quatre anys de retard sobre el que establia la llei de la ciència, no va tenir pressupost propi fins al 2017 i, quan en va tenir, es va veure encotillada per les limitacions del Ministeri d'Hisenda que continuen posant entrebancs al funcionament de la recerca científica a Espanya. Duque va assegurar que “el 2019 serà l'any de la consolidació de l'agència”, i es va comprometre a fer que aquest organisme continuï funcionant "amb canvis mínims", tot i que haurà de desaparèixer el 2019 per complir la llei de tancament d'agències estatals.

Una de les queixes dels gestors actuals de l'AEI és que el Ministeri d'Hisenda no permet que es doti aquest organisme amb fons addicionals perquè s'utilitzin en diversos anys, quatre en concret. Aquests diners servirien per donar-li independència, estabilitat i previsibilitat en les convocatòries de projectes de recerca, un element que ha faltat durant la crisi econòmica i també en l'actual període de recuperació econòmica.

Mas-Colell creu que la situació de l'R+D a Espanya “no pot anar a pitjor”. “La despesa total en R+D a Europa entre el 2007 i el 2017, en percentatge del PIB, només va baixar a Espanya i a Finlàndia. Això s'ha de revertir. Els fons no han d'augmentar espasmòdicament, el més important és que hi hagi augments persistents, sostenibles i constants en el temps. Seria lògic que l'agència comencés amb una injecció addicional de diners. No puc concebre que les autoritats públiques no decideixin augmentar els fons d'investigació. Cal procurar que l'agència neixi amb un pa sota el braç”, adverteix en una entrevista amb EL PAÍS.

Després de dos anys de funcionament, l'AEI acaba d'obrir ara el procés de selecció del seu primer director, que hauria de ser un científic de prestigi internacional amb un sou que no podrà superar els 85.000 euros. És una quantitat “que no és competitiva en l'àmbit internacional”, reconeix Mas-Colell, però afegeix que pot haver-hi algun “científic potent que es trobi en una fase de la vida en què triar un càrrec d'aquest tipus sigui una opció atractiva”.

Mas-Colell assegura que no s'ha presentat a la convocatòria i que tampoc seria ministre de Ciència d'Espanya perquè “mai l'hi proposarien. Expert a mesurar el comportament dels consumidors, un treball pel qual va rebre el Premi Fronteres d'Economia, Mas-Colell és catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra i president de l'Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona, que agrupa set dels millors centres de recerca de Catalunya.

L'expolític no va voler contestar si la situació política a Catalunya està afectant el sistema d'R+D, ni si aquest podria mantenir el nivell si hi hagués independència. La seva única concessió: “És evident que Catalunya continuarà formant part del sistema d'R+D espanyol”.

“Als països que dediquen més recursos a la recerca les empreses van començar a invertir en R+D al segle XIX. Les grans farmacèutiques alemanyes, per exemple, van sorgir en aquella època. Saben molt bé que la seva competitivitat es basa en la investigació. La meva esperança és que l'economia s'internacionalitzi i que sigui el mercat el que empenyi. Les nostres empreses descobriran que necessiten coneixement i aniran a adquirir-lo on es trobi, sigui aquí o a Suïssa”, opina Mas-Colell. A Espanya, les empreses “han sortit més fortes de la crisi, però no veig evidències fortes que surtin molt més orientades a la incorporació de coneixement. Només n'exceptuaria algunes àrees, com la biotecnologia, però fins i tot en aquest àmbit només tenim startups petites i ja hauríem de tenir empreses més grans”, destaca.

Quant trigarà el país a arribar a la mitjana de la UE en inversió en R+D? “El més important és la persistència. Som a l'1,19% del PIB. Si volem arribar al 2% caldrà invertir 8.000 milions addicionals cada any, la meitat capital privat. La despesa pública estatal hauria de pujar uns 700 milions cada any. Si això es compleix, hi arribarem en uns 12 anys. Jo signaria arribar-hi en 15. El 2002 ja estàvem en això, va ser quan a Europa es va fixar, per iniciativa espanyola, l'objectiu del 3% del PIB amb la declaració de Barcelona. Si el 2002 m'haguessin dit que el 2018 seríem en el 2%, els hauria contestat que era massa poc”.

Finalment, l'economista cedeix i dona la seva opinió sobre la situació de Catalunya. La independència danyaria la ciència a la regió? "És un escenari tan hipotètic que no és rellevant. En aquest moment cal distendre, passar moltes hores parlant, fer molts acords parcials i col·laborar en coses que no tenen un contingut polític alt, com la política de recerca o els esports, que tenen un aspecte diplomàtic", assenyala.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >