La Fiscalia demana dos anys i nou mesos de presó per als membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O
El ministeri públic acusa els síndics d'haver dictat resolucions en relació amb el referèndum, malgrat que el Constitucional els havia notificat que quedava suspès
La Fiscalia demana penes de dos anys i nou mesos de presó per a cadascun dels cinc membres de la Sindicatura Electoral que el Parlament va designar per al referèndum de l'1-O, que acusa dels delictes de desobediència i d'usurpació de funcions. En el seu escrit, el ministeri públic acusa els membres de la Sindicatura d'haver dictat diferents resolucions en relació amb el referèndum, malgrat que el Tribunal Constitucional els havia notificat que la consulta quedava suspesa i els advertia de l'obligació d'impedir-la.
La petició de dos anys i nou mesos de presó afecta els cinc encausats –Marc Marsal, Jordi Matas, Marta Alsina, Tània Vergé i Josep Pagès– per desobediència greu i usurpació de funcions i, alternativament, sol·licita que se'ls condemni només per desobediència a una multa de 5.400 euros i inhabilitació per a qualsevol funció "que respongui a un nomenament discrecional efectuat per una administració pública". Els cinc membres de la Sindicatura, encausats arran d'una querella que va presentar la Fiscalia, van ser nomenats el 7 de setembre de l'any passat i van cessar dels seus càrrecs el 26 de setembre, deixant sense efecte els acords que van adoptar, després que el Tribunal Constitucional els imposés una multa coercitiva de 12.000 euros diaris a cadascun.
Un dels encausats, Josep Pagès, ha piulat: "Avui hem rebut l'escrit d'acusació els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O. Se'ns acusa de desobediència i usurpació de funcions i se sol·licita pena de presó, malgrat que ha caigut l'acusació de malversació".
Segons manté la Fiscalia en el seu escrit, els encausats van celebrar el 7 de setembre del 2017 la "sessió constitutiva de la Sindicatura Electoral", de la qual van designar president Jordi Matas i van publicar els nomenaments l'endemà al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). No obstant això, el 7 de setembre el Constitucional va suspendre el referèndum d'independència i va notificar als síndics el seu deure d'impedir qualsevol iniciativa que suposés eludir la seva ordre, així com que "s'abstinguessin de procedir al nomenament dels membres de les sindicatures electorals de la demarcació", sosté la Fiscalia.
Avui hem rebut l'escrit d'acusació els membres de la Sindicatura Electoral de l'1-O. Se'ns acusa de desobediència i usurpació de funcions i se sol·licita pena de presó, malgrat haver caigut l'acusació de malversació.#PosarUrnesNoÉsDelicte pic.twitter.com/cU3OnSfhDg
— Josep Pagès i Massó (@jpagesm) October 25, 2018
L'advertiment de l'alt tribunal instava, a més, els membres de la Sindicatura a no crear cap "registre o fitxer" necessari per a la votació ni a "dictar cap acord amb vista a l'execució" del referèndum. Segons el ministeri públic, malgrat la "difusió i coneixement públic de les esmentades resolucions del Constitucional, a les quals no eren aliens els encausats", la pàgina web referendum.cat va publicar l'anunci de la Sindicatura pel qual es designaven els vocals de les demarcacions d'Aran, Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
A més, afegeix el ministeri públic, els membres de la Sindicatura van publicar altres acords relatius a l'acreditació de les organitzacions interessades a participar en el referèndum i al model oficial de paperetes electorals que havien de ser utilitzades en la votació. Per a la Fiscalia, els síndics van dictar aquestes resolucions "actuant amb coneixement i consciència de la seva arbitrarietat i la falta de legitimitat per actuar", atès que el Tribunal Constitucional els obligava a paralitzar o impedir qualsevol iniciativa que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada.
L'escrit del fiscal afegeix que l'alt tribunal va suspendre també posteriorment la llei de transitorietat jurídica, que configurava la Sindicatura com "un òrgan independent, imparcial i permanent adscrit al Parlament", responsable de garantir "la transparència i objectivitat dels processos electorals, referèndums, consultes populars i processos de participació ciutadana". Segons el ministeri públic, aquesta suspensió també va ser notificada als encausats, la qual cosa no va impedir que aquests continuessin aprovant resolucions sobre l'1-O, "mantenint infrangible la seva voluntat d'ignorar els acords i els requeriments efectuats pel Constitucional".
Entre els dies 12 i 14 de setembre, manté el fiscal, els membres de la Sindicatura van adoptar quatre resolucions més que es van difondre en webs oficials de la Generalitat, resolent les acreditacions de les organitzacions interessades a participar en l'1-O i dels apoderats i interventors dels partits, supervisant la campanya institucional del Govern i acordant els terminis del procés electoral.
