El judici contra els polítics a la presó posa a prova la cohesió del Govern

L'obertura del judici oral als polítics en presó preventiva per uns suposats delictes de rebel·lió, malversació i desobediència posarà a prova la cohesió del Govern, que ja és feble. Junts per Catalunya i Esquerra s'han conjurat per mantenir la legislatura almenys fins que es dicti sentència, possiblement a finals de primavera, però la veritat és que la situació processal remarcarà la diferència d'estratègies de les dues formacions i dels processats.

Després de les crisis de desconfiança de les últimes setmanes, arran dels diputats processats pel Tribunal Suprem i la pèrdua de la majoria independentista al Parlament, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana s'han aferrat al tempo de la sentència com un salvavides per intentar salvar les diferències i poder continuar endavant amb la legislatura. El que passarà després continua sent un misteri, encara que tots els senyals indiquen que es plantegen convocar unes noves eleccions catalanes i aprofitar la indignació que, consideren, generarà una sentència inculpatòria a Catalunya.

Fonts republicanes i de la llista del president coincideixen que, tot i que era més que esperat que la sala penal del Suprem continués endavant amb el procés contra els responsables polítics del procés, no deixa de ser un dur cop anímic. En certa manera, accepten, senten cert sentiment d'unitat en tenir un adversari en comú. Els missatges de totes dues formacions van ser idèntics. Tant el líder dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià, com el portaveu de Junts per Catalunya, Eduard Pujol, van coincidir aquest dijous a qualificar l'obertura del judici com una “vergonya democràtica”.

Gest de la Fiscalia

La posició unànime, no obstant això, tindrà pròximament la seva prova de cotó. Aquestes mateixes fonts la situen en la presentació dels escrits d'acusació tant de la Fiscalia com de l'Advocacia de l'Estat (i Vox), que té com a data límit divendres vinent. És aquí on les parts concreten la seva petició provisional de pena i on, en teoria, els independentistes veuen possible que el Govern espanyol inclogui el gest cap als líders reclosos a la presó de Lledoners, alguns des de fa més d'un any.

Junts per Catalunya, el grup parlamentari on hi ha el PDeCAT, i Esquerra tenen matisos respecte quin hauria de ser aquest gest. Això sí, tots dos ho han posat com a condició indispensable per negociar el projecte de Pressupostos Generals que han acordat Podem i l'Executiu del PSOE.

A principis de setembre, el vicepresident de la Generalitat i líder in pectore dels republicans, Pere Aragonès, va posar sobre la taula la necessitat que el Govern espanyol, via Fiscalia o Advocacia de l'Estat, modifiqués la seva posició cap als polítics presos per poder desbloquejar la tramitació dels comptes. A la llista del president, per la seva banda, hi conviuen diferents posicions sobre com s'ha d'abordar aquesta negociació i quin hauria de ser el moviment.

En el fons, subsisteix la contradicció de demanar a l'Executiu de Sánchez que influeixi en la Fiscalia quan un dels mantres de l'independentisme és que a Espanya no hi ha separació de poders. Aquest dijous Junts per Catalunya i ERC també van coincidir en aquest punt. “Veiem com interfereixen en el calendari judicial aquells que diuen que no poden fer res per evitar el judici”, va dir Sabrià, en referència al fet que la vicepresidenta Carmen Calvo ja conegués la data del 2 de novembre com a límit per lliurar els escrits de les acusacions. “Aquestes coincidències no avalen la separació de poders”, va afegir Pujol, que va lamentar que es conegui la petició fiscal just en el primer aniversari que els consellers van entrar a la presó.

L'independentisme insisteix que sí que hi ha marge perquè el Govern s'adreci a la Fiscalia. Recorden que l'article vuitè de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal estableix que l'Executiu “podrà interessar” el fiscal general a promoure davant dels tribunals “les actuacions pertinents en ordre de la defensa de l'interès públic”. “És el Govern el que decideix l'interès públic”, recorden des d'Esquerra. Òmnium Cultural es va unir a la petició i la defensa de Jordi Cuixart va demanar al Suprem que impedís a Vox continuar exercint l'acusació popular.