_
_
_
_
_

Colau inclou al seu pressupost 140 milions que no té garantits

El govern barceloní insisteix en un triple pacte per aprovar els comptes municipals, autonòmics i de l'Estat

Clara Blanchar
Ada Colau parla, durant un ple, amb el seu número dos, Gerardo Pisarello.
Ada Colau parla, durant un ple, amb el seu número dos, Gerardo Pisarello.Albert Garcia

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, insisteix en la seva idea que els partits que van donar suport a la moció de censura contra Mariano Rajoy –comuns, socialistes, el PDeCAT i ERC– col·laborin per aprovar els pressupostos de l'Ajuntament, la Generalitat i el Govern de Pedro Sánchez. De fet, estan tan convençuts de la carambola que el portaveu de l'executiu de Colau, Gerardo Pisarello, ha presentat aquest dijous un projecte de pressupostos que sumen 2.816 milions d'euros, dels quals el Consistori no en té garantits 140, ja que perquè depenen d'una futurible aportació de 100 milions per part del Govern espanyol i 40 de la Generalitat.

El desglossament d'aquests 140 milions és el següent. Per part de l'Estat, 60 serien de transferències pactades amb Sánchez i 40 com a compensació per la caiguda de recaptació de les plusvàlues. En el cas dels 40 de la Generalitat, Pisarello ha explicat –sempre en condicional– que, com que la Generalitat rebria 2.200 milions més de l'Estat, 40 serien per a Barcelona per pagar el deute de les escoles bressol. Seria només una petita part del que Colau anomena el deute ciutadà: 350 milions que en els últims anys Barcelona ha gastat en qüestions que són competència de la Generalitat.

Pisarello ha assegurat que el govern municipal suma "setmanes de reunions amb representants de l'Estat i de la Generalitat per fer possible l'acord a tres bandes". Mirant cap a Madrid, ha recordat el preacord entre el líder de Podem, Pablo Iglesias, i Pedro Sánchez; i en el cas del Govern català ha citat noms de personalitats amb les quals s'ha parlat, com el vicepresident Pere Aragonès o polítics que són a la presó, com Oriol Junqueras o Jordi Sànchez.

I si no hi ha carambola? "No ens plantegem cap més possibilitat, la ciutadania necessita aquests pressupostos a tres bandes", ha dit Pisarello, que després ha recordat que si realment no s'arriba a un pacte probablement les tres administracions "anem a una pròrroga" dels comptes actuals. I en aquest cas no es podria augmentar la inversió, ha dit. Malgrat tot, els comptes presentats no preveuen un augment de la inversió i la mantenen en un 15% dels ingressos de l'Ajuntament. "Perquè es prioritza la congelació de tarifes del transport públic", ha aclarit el gerent d'Economia, Jordi Ayala.

Els comptes presentats són de 2.814 milions d'euros, 76,4 milions més que els del 2018, un 2,8%. En el capítol de la despesa, 2.270 milions, més d'una quarta part és per a les partides de serveis socials (15%), transport públic (8,8%) i habitatge i urbanisme (6%). En el cas de les inversions, després d'anys d'augment, en el projecte del 2019 cauen de 533 a 530 milions.

El pressupost, ha subratllat Ayala, manté el compliment dels objectius d'estabilitat financera que fixa el Govern espanyol: no creen dèficit, el deute financer és la meitat del permès (un 32% sobre els ingressos), la inversió es manté en el 15% dels ingressos corrents i es garanteix el pagament a 30 dies als proveïdors.

A la pregunta de si Colau obtindrà el sí dels partits que necessita per materialitzar la carambola quan els sobiranistes demanen gestos amb els presos, Pisarello ha convingut que es tracta de "tenir paciència i parlar, parlar i parlar". "S'han apropat els presos, hem vist posicionaments que qüestionen les decisions judicials... no veiem passos enrere. Cal deixar que els tribunals facin la seva feina però escoltant els juristes".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_