Selecciona Edició
Connecta’t

Els tribunals donen la raó a EL PAÍS i rebutgen una petició de rectificació de TV3

La resolució estima que la cadena autonòmica pretenia "reescriure l'article d'opinió d'un periodista" i que això "vulneraria el dret a la crítica i a la llibertat d'expressió"

Un vehicle de TV3, entre la multitud en una concentració independentista l'octubre del 2017.
Un vehicle de TV3, entre la multitud en una concentració independentista l'octubre del 2017.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha donat la raó a EL PAÍS i ha rebutjat la petició de rectificació de TV3 sobre l'article “Una setmana veient només TV3”, publicat el 12 de novembre del 2017, una anàlisi crítica de la programació de la cadena autonòmica catalana. L'avanttítol era: "La cadena pública catalana prioritza la causa comuna independentista en els seus informatius, en propaganda que inclou nens i en programes satírics suspesos quan no hi ha ganes de broma". Amb data del 17 d'octubre, la secció número 11 del tribunal ha estimat el recurs d'apel·lació d'EL PAÍS contra una sentència de l'11 de gener del 2018 que obligava a fer una rectificació. Aquella interlocutòria va desencadenar una campanya de desprestigi de TV3 contra aquest diari, acusant-lo de difondre dades falses, tot i que la sentència precisava que “no entra a analitzar la veracitat de les manifestacions” i “no suposa que la informació publicada sigui incerta o no veraç, sinó que implica el dret de l'al·ludit a oferir una versió diferent”.

Davant d'aquella sentència aquest diari va reaccionar publicant novament l'article en qüestió. La resolució de l'Audiència, contra la qual no es pot recórrer i que obliga la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals a pagar els costos de la primera instància, considera ara que “resulta totalment improcedent rectificar paràgraf per paràgraf un article que és una crítica en la qual s'expressa una opinió personal”. “Si s'admetés rectificar les crítiques amb el pretext de rebatre suposats fets entorn del criticat s'estaria soscavant tot un gènere periodístic, ja que no es podria criticar un llibre, una pel·lícula o un partit esportiu”, conclou. El contrari, afirma el text, “restringiria greument el dret constitucional a la llibertat d'expressió”.

El tribunal, presidit per Josep Maria Bachs i Estany, amb Antonio J. Martínez Cendán com a ponent i Aurora Figueras Izquierdo, sosté que "és un fet indiscutit que l'article publicat no és un article d'informació, sinó un text d'opinió o crítica en què l'autor va fer una valoració o anàlisi crítica sobre el biaix polític i ideològic que va apreciar en la programació de la cadena pública TV3 durant una setmana de visionat”.

L'Audiència apunta que el contingut de l'article, signat per Íñigo Domínguez, "no és el d'una informació neutra, que es dediqui a relatar fets sense cap valoració". "Al contrari", argumenta, "és el judici de valor, en termes crítics, d'una sèrie d'informacions transmeses per un mitjà de comunicació durant una setmana concreta, que el periodista valora de manera subjectiva i que, si accedís a la rectificació, es vulneraria el dret a la crítica i a la llibertat d'expressió, en reescriure completament l'article publicat, com a resultat de les rectificacions interessades”. I en aquest punt, els jutges conclouen: “Efectivament, s'invoca que determinats fets són inexactes, però amb la rectificació que s'interessa es pretén, més que rectificar un fet, completar el que es considera incomplet, reescrivint l'article d'opinió d'un periodista per arribar a una conclusió totalment oposada a la que va voler expressar”.

Els magistrats creuen que "sense més esforç, qualsevol lector aprecia que l'article no transmet un relat de fets, això és, no es limita a difondre una informació, no és un article d'informació, sinó que transmet una opinió o valoració crítica de la persona que el signa, perquè plasma per escrit les impressions personals del periodista".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >