_
_
_
_
_

La mort a la presó del Lewis i la Gina

Les famílies denuncien que el règim d'aïllament a les presons pot conduir al suïcidi

Els fills de la Bàrbara (esquerra) i l'Alba (dreta) han mort en una cel·la d'aïllament a Brians I.
Els fills de la Bàrbara (esquerra) i l'Alba (dreta) han mort en una cel·la d'aïllament a Brians I.CARLES RIBAS

El Lewis tenia 29 anys quan es va treure la vida en una cel·la d'aïllament de la presó de Brians I, a Barcelona. Va utilitzar els llençols com a soga. Era la segona vegada que visitava la cel·la; aquesta vegada els funcionaris li van trobar marihuana. A la seva mare, la Bárbara, un funcionari li va explicar que potser se li havia anat el cap. “Aquestes coses passen”, li va dir. Era el novembre del 2017.

Nou mesos després, el cadàver de la Gina, de 20 anys, va aparèixer en una altra cel·la d'aïllament de la mateixa presó. La Gina, que patia addicció a les drogues i prenia medicació, també es va treure la vida després de passar tres mesos en un dels règims més durs de presó. “Les seves crides d'auxili mai es van escoltar”, explica la seva mare, l'Alba.

La Bárbara, cubana, i l'Alba, colombiana, no estan satisfetes amb les explicacions que la Generalitat ha donat sobre la mort dels seus fills. No és que sospitin d'una mort violenta. Assumeixen que es van suïcidar. Però tenen dubtes sobre les circumstàncies que van portar dues persones joves, sense antecedents penals i amb bones perspectives de quedar en llibertat, a prendre aquesta decisió.

Les mares del Lewis i la Gina creuen que, a la presó, l'aïllament mata. En els anomenats Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) els interns romanen tancats sols, a les seves cel·les, durant 20 hores al dia o més. Només poden sortir al pati –també sols– una vegada al dia.

“El deteriorament físic i mental dels presos en aïllament és evident, i pot ser una causa directa que els porti a treure's la vida”, opina Andrés Berrio, que defensa els interessos de les famílies del Lewis i la Gina. Berrio recorda que l'ONU, a través de les regles Nelson Mandela, estableix que el temps màxim de reclusió en aquestes condicions no hauria d'excedir els 15 dies. “A Catalunya, hi ha gent com la Gina que es pot passar mesos així”.

El Lewis va arribar a Catalunya fa més de 10 anys. Va treballar com a instal·lador d'aires condicionats, cambrer i fins i tot DJ. Aficionat a l'skate, era conegut a la plaça dels Àngels, al costat del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), escenari icònic del patinatge urbà. Quan va morir a Brians I, estava com a pres preventiu per un robatori. Va ingressar al DERT per primera vegada perquè “es va rebotar” contra un funcionari quan es va despertar. Va romandre allà una setmana. L'incident amb la marihuana el va portar un altre cop a la cel·la i li va impedir una visita amb el seu fill, de cinc anys. Van passar cinc dies i es va suïcidar.

La Bárbara, la seva mare, ha lamentat gairebé entre llàgrimes la mort del seu fill, “una bola d'alegria que no havia pensat mai a matar-se”. El va visitar un dissabte. Ell li va explicar que estava bé i que l'experiència de la presó –on escrivia poemes i lletres de cançons i on estava començant a anar a missa– podria, al cap i a la fi, ser positiva. El dijous següent a la nit li van trucar per dir-li que s'havia suïcidat. “Em va alarmar la fredor del funcionari. Em va dir que li va donar alguna cosa mentre feia així amb el dit fent voltes al cap”. La Bárbara vol saber si el seu fill tenia algun problema, quina medicació rebia i què va passar, i per això presentarà una demanda contra la Generalitat.

La Gina va arribar a Catalunya “a la recerca d'un canvi de vida”. Aficionada al ball, tenia problemes amb les drogues. Com el Lewis, va ingressar a la presó preventiva per primera vegada a la seva vida, també per un suposat robatori. Allà va començar a tenir problemes i va ser ingressada en una unitat psiquiàtrica, on segons la família la van lligar al llit de peus i mans. Desesperada, va intentar fugir, cosa que la va portar, com a càstig, a la cel·la d'aïllament de Brians I.

"No va rebre un tracte adequat. Rebia medicació que li impedia expressar-se i vestir-se. Li negaven les trucades i això la sotmetia encara més", denuncia l'Alba, la mare. Diu que la jove estava animada per "tirar endavant". Però, com el Lewis, va cometre una "segona falta" que la va portar de nou a la cel·la, d'on ja no va sortir. “La Gina ha mort sota custòdia de l'Estat. Volem aclarir-ho”, diu l'Alba, que ha impulsat un procés penal i ha demanat al jutge, ara com ara sense èxit, que es faci una segona autòpsia per aclarir les circumstàncies de la mort. “Prou aïllaments i morts a la presó”, reclama.

Només a Catalunya, l'any passat van morir 41 persones a la presó, segons les estadístiques de la Generalitat. La majoria (19) per malalties. Vuit persones es van suïcidar, cinc van morir per sobredosi i en altres nou casos, la causa assenyalada pel Govern català és “desconeguda”. Un factor que alarma les organitzacions de drets dels presos i que, en la seva opinió, apuntala l'opacitat al voltant de la mort a la presó.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_