Selecciona Edició
Connecta’t

El port de Barcelona planeja una altra terminal per ser líder a Espanya

El megaprojecte, previst a llarg termini, permetria a la infraestructura aconseguir un tràfic de cinc milions de contenidors

Mapa del port de Barcelona.
Mapa del port de Barcelona.

L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) ha iniciat els estudis preliminars per construir una tercera terminal de càrrega al dic sud, la zona que s'estén des de la bocana de mercaderies i creuers fins a la desembocadura del Llobregat. Així ho ha revelat aquest dimarts la presidenta de l'entitat, Mercè Conesa, que ha explicat que es tracta d'un objectiu a llarg termini, d'entre 12 i 15  anys. El projecte està en la fase d'estudis geològics i vol ser una resposta al creixement del tràfic de contenidors. Una ampliació més propera és la de la terminal Barcelona Europe South Terminal (BEST), la més moderna del port, ja que les obres començaran a l'abril.

La construcció d'una nova terminal de càrrega és un gran projecte que culminaria altres fites de la història recent del port de Barcelona: la gran ampliació del port als anys noranta i dos mil cap al Prat de Llobregat, que va obligar a desviar la desembocadura del riu, i la construcció, el 2008, dels dics sud i est. És precisament al llarg del dic sud (gairebé quatre quilòmetres des de la bocana de mercaderies i creuers fins a la desembocadura del riu), just davant de la BEST, on se situaria la nova terminal, i ara el port n'està estudiant la viabilitat. L'objectiu, ara, és incrementar el tràfic de contenidors fins als cinc milions a l'any, per avançar la resta de ports espanyols.

El motiu pel qual el port de Barcelona s'ha posat en l'horitzó aquesta meta és el fort creixement que la infraestructura ha experimentat en els últims temps, tant en tràfic de contenidors com en el valor de les mercaderies. En 10 anys, el port ha crescut un 20% en tràfic total i un 15% en tràfic de contenidors, i el 2017 el valor comercial va ser de 78.000 milions d'euros. L'opinió de l'actual presidenta, que va arribar al càrrec al juliol en substitució de Sixte Cambra, és la mateixa que la del seu predecessor: el port ha entrat en una altra lliga i s'ha de preparar per a creixements futurs. “Abans d'una ampliació així s'han de fer molts estudis per saber si el port està preparat per abordar un creixement tan substancial com aquest, però és evident que no ens podem adormir i hem de començar els estudis preliminars”, ha dit Conesa davant de periodistes.

En l'actualitat, el port de Barcelona és el tercer port de l'Estat en tràfic de contenidors, amb tres milions de contenidors anuals. Se situa, per tant, per darrere dels 4,5 milions de contenidors que gestionen el port d'Algesires i el de València, però es diferencia d'aquests en el fet que els contenidors que estan en ruta —els que són menys rendibles— tenen menys pes a Barcelona, més centrat en l'activitat d'importació i exportació. En comparació als ports europeus, el de Barcelona ocupa la desena posició. El principal és el de Rotterdam, amb més de 13 milions de contenidors.

Amb el creixement dels últims temps, la capacitat de les dues terminals de càrrega del port se situa prop del límit: BEST, operada per la companyia xinesa Hutchinson Ports Holdings, està al 80% amb 1,5 milions de contenidors l'any, mentre que la terminal APM ja funciona gairebé a plena capacitat, amb la mateixa quantitat. Segons Conesa, l'ampliació de BEST, prevista en la concessió i que començarà a la primavera, augmentarà el tràfic en aquesta terminal a dos milions de contenidors.

Conesa demana un pacte per als accessos

Els accessos viaris i ferroviaris al port de Barcelona són una infraestructura llargament reivindicada “molt lligada a l'ampliació de la terminal BEST i al projecte de la tercera terminal”, ha afirmat Mercè Conesa, presidenta de l'Autoritat Portuària de Barcelona. Conesa ha assegurat que l'entitat està parlant “intensament” amb Adif i amb la Secretaria General d'Infraestructures i ha demanat que els accessos s'incloguin als Pressupostos de l'Estat. “Ens agradaria que hi hagués partides dedicades als accessos ferroviaris, perquè significaria tenir un cronograma ferm”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >