Selecciona Edició
Connecta’t

Quico Pi de la Serra cedeix les seves 115 guitarres al Museu de la Música

Una exposició mostra els instruments que han acompanyat el cantautor al llarg de la seva carrera

Quico Pi de la Serra davant d'algunes de les seves guitarres al Museu de la Música.
Quico Pi de la Serra davant d'algunes de les seves guitarres al Museu de la Música.

Té 115 guitarres, però s'autodefineix com un “no col·leccionista” perquè el que ell fa és tocar-les: “Si no es toquen, s'espatllen”. Amb aquesta fermesa el cantautor català Quico Pi de la Serra es nega a parlar de col·lecció, sinó d'instruments que ha anat atresorant —i tocant— en la seva llarga carrera musical de més de cinc dècades que l'ha portat per països d'Europa i Amèrica. Les ha tingut penjades a les parets de casa seva o protegides amb fundes en un altell i ara han quedat en dipòsit durant deu anys al Museu de la Música de l'Auditori de Barcelona. “La veritat és que ni jo sabia quantes en tenia”, confessava en una sala del museu que ocupa l'exposició Les guitarres de Quico Pi de la Serra, en què també es programarà un concert en directe del cantant al museu el 16 de desembre.

Davant de l'espai de la important col·lecció de guitarra espanyola del Museu, s'ha disposat part del fons del que va ser un dels components d'Els Setze Jutges. Una venerable guitarra d'aquells anys, del taller de Joan Estruch, que va pertànyer a un altre dels fundadors del moviment català, el psiquiatra i músic Delfí Abella, també es pot veure a les vitrines: “Me la va regalar. És una guitarra molt bona i testimoni de tota una època”, explicava Pi de la Serra.

Al costat, un estilitzat sitar que va comprar en un dels seus viatges —“perquè em van dir que si el tocava lligaria”, explica—, amb el qual va rebre classes del mestre indi Ravi Shankar: “Es va enfadar amb mi quan em va veure que portava el sitar en una funda. S'ha de portar abraçat al cos, em va dir”. D'ell recorda que era una persona molt agradable amb la qual va acabar tenint amistat, a més d'aprendre a afinar el sitar.

De les 115 guitarres que ha cedit, se n'han exposat 38 que s'aniran canviant al llarg de l'exposició, que es podrà veure fins a l'abril de 2019. Entre altres coses, perquè una de les condicions que va posar Pi de la Serra per cedir els seus instruments és que pogués disposar-ne d'algun: “Jo necessito entre 8 i 10 guitarres perquè acostumo a utilitzar-les per compondre. No sempre és la mateixa”.

Hi ha guitarres acústiques i elèctriques, una guitarra llaüt alemanya —que ha tocat en molts concerts i il·lustra la portada del seu quart disc i que durant un temps va tenir Maria del Mar Bonet— i alguns instruments d'Amèrica Central i del Sud, tan singulars com una guitarra Chamula que li van regalar en un viatge que va fer a Mèxic el 1975. “Cada nota té tres cordes. És la guitarra impossible. No es pot tocar”, resumia el cantautor.

Històries al darrere

A les vitrines reposa també una guitarra acústica Archtop: “La vaig comprar als Estats Units i va ser de George Benson”, explica una dels panells que acompanyen els instruments. És una exposició per veure i també escoltar algunes cançons del músic gravades al programa de ràdio T'agrada el blues?, de Catalunya Ràdio, que fa 25 anys que està en emissió i que es poden reproduir en una taula digital.

“La més antiga és una Ibáñez de finals del segle XIX", apuntava Jaume Ayats, director del Museu de la Música, on el fons cedit pel cantautor català estarà en bones condicions. N'hi ha de comprades, regalades i algunes de procedència inconfessable, ironitzava Pi de la Serra. Gairebé tots els instruments que es poden veure té una història al darrere. Una acústica Archtop la va comprar als Estats Units perquè havia pertangut a George Benson. Una altra és una Tres que li van regalar a Cuba el 1973: “Després de tocar en una fàbrica de puros, el Govern cubà me la va regalar. Vaig anar a Cuba durant 15 dies i em vaig quedar dos mesos”, explica un dels panells. D'algunes no sap la procedència, només que han estat les seves companyes bona part de la seva vida.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >