Puigdemont fracassa en el seu intent de reunir tot l’independentisme
El Govern aprovarà aquest dimarts el procés participatiu per al suposat procés constituent
Els intents de Carles Puigdemont d'unir l'independentisme continuen sense donar fruits. L'expresident de la Generalitat, fugit de la justícia a Bèlgica, va anunciar dilluns que posava en marxa el Consell de la República, una mena de Govern paral·lel amb seu a Brussel·les. L'anunci arriba el mateix dia que el PDeCAT mostra les seves reticències cap a la Crida, el nou partit que promou Puigdemont. La CUP no va assistir a la cimera panindependentista convocada per l'expresident.
Els partits independentistes continuen sense aconseguir una imatge de coordinació malgrat els intents de combatre la crisi interna i els crits d'“unitat” que es llancen en les concentracions de suport als líders secessionistes en presó provisional. La trobada a Waterloo havia estat concebuda per l'expresident i el seu entorn com una gran cimera de l'independentisme. Però davant la negativa de la CUP a assistir-hi i la decisió d'Esquerra de donar un perfil baix a la seva participació —fet que va corregir a última hora—, Puigdemont i el seu successor, Quim Torra, es van limitar a posar data a la presentació de l'anomenat Consell de la República.
Aquesta paraestructura de la Generalitat, dedicada, entre altres tasques, a internacionalitzar la causa independentista, es presentarà el 30 d'octubre al Palau de la Generalitat, i estarà coordinada pel diputat d'ERC Toni Comín, també a Bèlgica. El Consell deriva del pacte d'investidura que van negociar la CUP, Junts per Catalunya i Esquerra i que va portar Torra a la presidència, i busca contribuir, des de “l'espai lliure de Brussel·les”, en l'elaboració de la Constitució catalana. Teòricament es finançarà amb fons privats.
La reunió setmanal del Govern aprovarà aquest dimarts la posada en marxa del Fòrum Cívic i Social, el procés participatiu que vol servir per marcar les línies mestres d'una hipotètica Constitució catalana. Segons va avançar el diari Ara, el cantautor i exdiputat Lluís Llach es perfila com el principal candidat per dirigir-lo. Es farà sota la fórmula del Consell Assessor, la qual cosa implica que no rebran cap retribució per evitar un possible delicte de malversació de fons públics. Una de les incògnites que s'espera respondre és com es pagaran les trobades que s'organitzin amb els ciutadans.
Els anticapitalistes van anunciar dilluns que no participaran en el Consell de la República. Es tracta d'una decisió que es va prendre dissabte al Consell Polític de la CUP a Palamós (Baix Empordà), on es va aprovar deixar de donar suport al Govern per la seva deriva “autonomista” i per no desobeir l'Estat. El Consell es complementarà amb l'Assemblea de la República, un òrgan tècnicament homòleg al Parlament.
El president Torra va assegurar que trucarà a la porta de la CUP per convèncer-los que canviïn d'idea, i els va convidar a sumar-se al projecte. “No em canso de repetir que aquest és un projecte de tota la majoria independentista i sempre hi he inclòs els companys de la CUP. És importantíssim el Consell de la República, és una de les peces clau per tirar endavant el procés d'implantació de la República”, va dir.
En la reunió van participar el líder d'Esquerra al Parlament, Sergi Sabrià; l'exconseller fugit a Bèlgica Toni Comín, del mateix partit; Míriam Nogueras, vicepresidenta del PDeCAT, i representants d'Òmnium Cultural i l'ANC, les principals organitzacions independentistes.
Dubtes sobre la Crida
Un altre dels intents de Puigdemont d'unir a l'independentisme sota la seva batuta és la Crida Nacional, la formació política que promou el seu entorn i que dissabte presentarà l'esborrany del seu corpus ideològic i organitzatiu. La proposta de l'expresident va rebre un gerro d'aigua freda amb els dubtes que el PDeCAT va llançar sobre aquest experiment polític. El president dels neoconvergents, David Bonvehí, va explicar que si la Crida opta per ser un partit polític, el suport del PDeCAT a la iniciativa quedaria en qüestió. “Si la Crida és el mateix que el PDeCAT, ja hi ha el PDeCAT. No té sentit que hi hagi dos partits defensant el mateix”, va dir Bonvehí.
En la convulsa assemblea de fa tres mesos, que va acabar amb el canvi de cúpula dels neoconvergents, es va aprovar donar suport a la Crida que llavors va proposar Puigdemont com un paraigua per intentar acollir tot l'independentisme. Malgrat la crida de l'expresident, ni Esquerra ni la CUP van voler adherir-s'hi.
