Selecciona Edició
Connecta’t

Els furts a Barcelona pugen un 22% però cauen a la resta de grans ciutats

El mateix tipus de delicte va disminuir un 2% a Madrid i València i un 12% a Sevilla

Colau, a la Junta de Seguretat Local a l'Ajuntament.
Colau, a la Junta de Seguretat Local a l'Ajuntament.

Barcelona té un problema d'inseguretat. Les denúncies presentades davant dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana aquest any han augmentant un 19%, amb els furts com a protagonistes. La tendència s'allunya molt de la resta d’Espanya, on, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de l’Interior, amb xifres fins al juny, la delinqüència només va créixer un 2,7%. A les grans capitals els delictes s'han estancat o bé han caigut: a Madrid van pujar un 1%, mentre que van disminuir a València (-0,2%), Sevilla (-4,7%) i Saragossa (-4,2%).

Els partits de l'oposició critiquen Ada Colau en la recta final del seu mandat com a alcaldessa de Barcelona per la seva suposada permissivitat amb la delinqüència. Les dades aportades aquest dilluns pels Mossos i la Guàrdia Urbana constaten que, entre el gener i l’agost del 2017, es van cometre un total de 123.013 delictes a la ciutat, mentre que en el mateix període del 2018 se n'han comès 146.447. Aquesta tendència a l'alça també es reflecteix en les xifres recollides pel Ministeri de l’Interior, que aplega les dades de totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat. L'últim balanç de criminalitat, que recull l'estadística relativa als dos primers trimestres de l'any (un període inferior a les dades facilitades pels Mossos), assenyala que a la ciutat de Barcelona van augmentar un 20,5% i, en el cas específic dels furts, un 22,7%.

Els Mossos, amb plenes competències en seguretat ciutadana, han denunciat la falta de més d'un miler d'agents –17.000 respecte a unes necessitats de 18.000–. Els sindicats de policia i les associacions de la Guàrdia Civil també s'han estat queixant d'un dèficit històric en el desplegament a Catalunya –uns 1.500 agents entre policies i guàrdies–. Fonts dels tres cossos han assenyalat que en els últims temps s'ha deixat una mica de banda la delinqüència per la concentració d'agents –incloent-hi els reforços que s'han enviat recentment– pel procés i l'amenaça gihadista.

En paral·lel, l'enquesta de victimització de l'Ajuntament de Barcelona, també presentada aquest dilluns, presenta una de les pitjors dades: el 25,6% dels veïns assegura que ha estat víctima d'un o més delictes durant l'últim any, una ràtio que només s'havia superat el 1986 (26,2%), quan hi havia l'epidèmia social de l'heroïna. Els fets més relatats són el robatori de bosses i mòbils, les amenaces i les estafes. El districte de Ciutat Vella és el que surt més mal parat: un 36,6% dels residents diuen que han patit un delicte.

Les dades dels Mossos revelen que només a Barcelona es comet el 39% del conjunt de delictes que es registren a Catalunya. Els furts que es cometen a Barcelona suposen gairebé el 55% dels que es denuncien a tot Catalunya i han augmentat especialment a l'interior dels establiments comercials, els restaurants i el metro.

Amb aquestes xifres sobre la taula, es va celebrar dilluns una Junta de Seguretat Local, òrgan en el qual participen l'alcaldessa, representants de l'Ajuntament, la Generalitat, els diversos cossos policials i la justícia. Colau va aprofitar la trobada per criticar la passivitat de la Generalitat en una situació excepcional. Al juliol, l'alcaldessa i el conseller d'Interior, Miquel Buch, van debatre sobre la proliferació dels narcopisos, la impunitat dels furts i la venda ambulant. L'alcaldessa ja va demanar llavors més agents de la Policia de la Generalitat. Buch va respondre que no augmentaria el nombre d'efectius patrullant a Barcelona, però va garantir que la seguretat quedaria coberta.

Protestes veïnals

No va ser així. Durant els mesos d'estiu van augmentar les protestes veïnals que demanaven seguretat als carrers. L'oposició a Colau va atacar amb aquest assumpte i l'alcaldessa va forçar, a mitjan setembre, una nova trobada amb Buch, en la qual va exigir més agents i va alertar sobre el dia a dia a Ciutat Vella. L'alcaldessa va recriminar que la investigació del narcotràfic i de les organitzacions criminals que operaven a la ciutat dedicant-se a furtar eren competència dels Mossos. Buch ho va tornar a negar: “La solució dels narcopisos no passa per tenir més mossos al carrer”.

A la junta de dilluns, Colau va destacar que l’Ajuntament ha invertit 12 milions d'euros en hores extres d'agents de la policia local. Buch no va acudir a la reunió perquè estava malalt. Al seu lloc, el secretari general, Brauli Duart, va tornar a destacar que la Generalitat no pot incrementar els efectius de Mossos fins que es puguin convocar noves oposicions d'agents. El que sí que va anunciar és que reorganitzarà la plantilla a partir de l'1 de novembre per incrementar la presència uniformada en punts sensibles com Ciutat Vella. Duart va justificar que aquesta reorganització no es va poder fer a l'estiu —quan més alarma es va viure a la ciutat— perquè el nou equip policial necessitava “setembre i octubre per adaptar-se”.

La Conselleria d'Interior ha insistit en la necessitat d'avançar en la coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos amb l'horitzó de crear una "policia de Catalunya".

Una tendència contrària a la resta d’Espanya

Malgrat que les estadístiques són el gran cavall de batalla de les policies, perquè ningú en les forces de seguretat vol que li retreguin un increment dels índexs de delinqüència, la tendència de Catalunya i, concretament de la ciutat de Barcelona, és contrària a la de la resta d'Espanya. La dada de la Comunitat de Madrid és eloqüent, perquè allà els furts van baixar un 2,5% el primer semestre de l'any.

A l'illa d'Eivissa, per exemple, una zona turística per excel·lència, els furts també van disminuir: dels 2.072 registrats el primer semestre del 2017 es va passar a 1.524 comptabilitzats en el mateix període d'aquest any. És a dir, van baixar un 26,4%, sempre segons les dades de l'últim balanç de criminalitat del Ministeri de l'Interior.

A Sevilla, un altre dels grans enclavaments turístics d'Espanya, amb milions de visitants l'any, aquest tipus de delictes es van reduir un 12,2% —el mateix percentatge que a Saragossa— mentre que el conjunt de la delinqüència va caure un 4,7%. A València, els furts van disminuir un 2,3% i els delictes en general, un 0,2%.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >