Selecciona Edició
Connecta’t

Espanya evita sumar-se a la línia més crítica amb l’Aràbia Saudita

El Govern espanyol es declara consternat per la mort de Khashoggi però no frena la venda d'armes

El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell.

Espanya evita adoptar la línia europea més crítica amb la mort de Jamal Khashoggi. El Govern espanyol va emetre dissabte un comunicat en el qual assegurava que estava “consternat” per la mort del periodista saudita, tot i que basava la seva anàlisi en la informació divulgada per la fiscalia saudita, sense qüestionar obertament la credibilitat de les diferents versions emeses per Riad, com sí que fa el comunicat conjunt signat per París, Berlín i Londres. Espanya tampoc frena —almenys de moment— la sucosa venda d'armament a l'Aràbia Saudita, una mesura anunciada diumenge per Alemanya, encara que no pels altres dos signants.

La Unió Europea ha respost de manera desigual al tèrbol episodi de la desaparició del periodista saudita al consolat de Riad a Istanbul. Després d'un primer comunicat dels mateixos països que van subscriure aquest diumenge —i que Espanya no va ser convidada a signar—, la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, va emetre dissabte un comunicat de condemna. Mogherini exigia “una investigació creïble i transparent, que aporti llum sobre les circumstàncies” d'aquesta mort. El comunicat espanyol, emès unes hores abans que el de l'alta representant, es limitava a destacar el missatge de l'ONU que demana als “responsables d'aquests gravíssims fets que responguin davant de la justícia després d'una investigació exhaustiva i transparent”.

És molt probable que les creixents evidències de la implicació del règim saudita en la mort de Khashoggi reobrin la controvèrsia per la venda d'armament espanyol al país de la península aràbiga. La decisió de la ministra de Defensa, Margarita Robles, de paralitzar la venda de 400 bombes de precisió a Riad al setembre per les sospites que s'utilitzessin en la guerra del Iemen va provocar una desautorització del president del Govern espanyol, que va ordenar seguir endavant amb l'operació. El motiu era que Espanya, que ha tingut a l'Aràbia Saudita com a tercer client d'exportacions armamentístiques en el període 2013-2017, temia que aquest greuge a la monarquia saudita posés en risc un contracte milionari (1.800 milions d'euros) de construcció de corbetes per part de la drassana espanyola Navantia.

Els nodrits fluxos comercials entre els dos països —l'últim exemple és l'AVE a la Meca, inaugurat aquest mes i adjudicat a un consorci hispanosaudita per 6.736 milions d'euros el 2011— imposen un to prudent en l'Executiu espanyol davant de Riad. Alemanya, per contra, li ven poc armament, per la qual cosa té les mans més lliures per actuar. Les ONG crítiques amb el comerç indiscriminat d'armament han demanat a Espanya que paralitzi cautelarment les operacions amb Riad. L'Executiu espanyol rebutja aquesta mesura i assegura que cada transacció s'analitza “cas per cas”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >