Selecciona Edició
Connecta’t

Una biennal que ja no marxarà

Barcelona farà al febrer un altre congrés que girarà entorn de la ciència i la dona

Un dels actes multitudinaris de la Biennal del Pensament.
Un dels actes multitudinaris de la Biennal del Pensament.

No és el mateix anar a un auditori o a un centre de convencions per escoltar una conferència o un debat que sortir amb les bosses del supermercat del fossat del Mercat de Sant Antoni i veure que en aquest espai estan parlant d'alguna cosa que t'interessa —per exemple, els barris de Barcelona— i et quedes a escoltar la xerrada i a participar-hi. Una imatge que s'ha repetit a molts llocs de la ciutat, la plaça de Joan Coromines, la de la Virreina, el vestíbul del CCCB, la Fabra i Coats, l’Ateneu l'Harmonia, l’Hangar, La Escocesa o el recinte modernista de Sant Pau, entre altres espais.

Probablement aquest format, a l'espai públic, la proximitat i l'espontaneïtat de la participació han estat els factors que han determinat l'èxit de la primera Biennal del Pensament Ciutat Oberta que aquest diumenge va concloure a Barcelona. “Una biennal que ha vingut per quedar-se”, assegurava l'alcaldessa, Ada Colau, que donava per descomptat que la ciutat d’aquí a dos anys, “governi qui governi”, va precisar, “tindrà la segona Biennal del Pensament”.

En la Biennal, que va concloure diumenge —parcialment, perquè hi ha algunes altres activitats fins a finals d'any— hi han participat més de 20.000 persones, a les quals cal afegir un seguiment important d'algunes de les conferències en streaming. Una biennal que ha estat buscadament paritària: de les 69 activitats amb 156 participants, 79 eren dones i 77 homes. I unes activitats en les quals han participat persones molt heterogènies, amb una àmplia representació de la joventut. Un detall que aquest diumenge destacava Colau: “És evident que les qüestions globals que ens afecten a tots, el feminisme, el gènere, els problemes de les ciutats interessen molt la gent jove, així que s'ha demostrat que no passen de tot, com de vegades es diu”.

La Biennal ha estat, probablement, el senyal d'identitat del govern municipal en matèria de cultura, una àrea a la qual, com va reconèixer la mateixa alcaldessa recentment, els ha costat agafar el pols. I ha estat una iniciativa que no ha semblat contrariar l'oposició municipal del Consistori. “Potser perquè no es podia identificar directament amb una opció política i perquè hi han desfilat veus d’ideologies molt diferents”, comentava aquest diumenge el comissionat de Cultura, Joan Subirats, un dels promotors de la iniciativa, que ja treballa en una altra proposta però entorn de la ciència, la primera Biennal de Ciència de Barcelona, que se celebrarà el febrer del 2019.

Els debats, seminaris, passejos dels peripatètics i altres activitats bastant descentralitzades han propiciat aquesta connexió de la població i, també, d'un sector intel·lectual i pensador molt transversal: sociòlegs, filòsofs, arquitectes, músics, pensadors i figures internacionals, com la feminista Judith Butler.

Si les estadístiques d'assistència als actes serveixen per elaborar un rànquing del que ha interessat més, el debat que va girar entorn del gènere i per què el cos és tan important —entre la catedràtica de Filosofia Fina Birulés i Butler, pensadora feminista i catedràtica de Literatura Comparada— va ser el que va congregar més públic, amb 2.500 assistents. Com també va passar a la trobada entre l'antropòloga Rita Segato i l'escriptora Gabriela Wiener, sobre la ciutat de les dones, que va ser seguida per 1.200 persones o la reflexió sobre el capitalisme tecnopatriarcal entre el filòsof Paul B. Preciado i el doctor en Humanitats Eloy Fernández Porta, amb 1.200 persones més. I una assistència molt notòria, entre 350 i 500 joves, en cadascuna de les convocatòries de les converses d'adolescents, per citar alguns exemples.

La ciència, a debat entre els ciutadans

Barcelona celebrarà la primera Biennal de la Ciència pels volts del Dia Internacional de la Dona en la Ciència, que se celebra l'11 de febrer. La idea de Joan Subirats, comissionat de Cultura del consistori, és continuar amb el format participatiu de la Biennal del Pensament, tot i que, com que es farà a l’hivern, els emplaçaments seran en llocs tancats repartits per la ciutat.

“Tractarà sobre la ciència ciutadana, de com portar els debats científics a l'àmbit ciutadà”, va comentar. En aquestes trobades es tocaran qüestions com la robòtica, l'envelliment saludable, la biogenètica o l'impacte de les investigacions científiques en la vida quotidiana.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >