Selecciona Edició
Connecta’t

La Rambla de les Flors, la mort d’un ofici

Només queden 13 parades de floristes a l'icònic passeig barceloní, on les venedores han substituït la venda de plantes per 'souvenirs'

Els pebrots de formes fàl·liques de la Rambla.
Els pebrots de formes fàl·liques de la Rambla.

El penis pepper és una mena de pebrot vermell picant procedent dels Estats Units que, es miri per on es miri, té forma fàl·lica. A Barcelona no és complicat trobar-ne, almenys les llavors. Es venen al passeig més icònic de la ciutat, la Rambla. Les llavors estan ben exposades a les parades de la Rambla de les Flors, les mateixes que freqüentaven personatges com Salvador Dalí, Xavier Cugat, Henry Miller, Ernest Hemingway... Les que apareixien en quadres de Ramon Casas o en obres de Lorca o de Sagarra.

La Rambla de les Flors és l'única part de l'icònic passeig batejada amb el nom d'un dels oficis que distingien “el carrer més alegre del món”. Però la decadència del passeig i la mutació dels pobladors de l'actual Rambla, els turistes, han provocat que al passeig només quedin 13 parades de floristes, on la majoria de les venedores han reemplaçat les plantes per souvenirs.

L'estat de salut del negoci de la flor a la Rambla dista molt de la glòria de fa unes dècades. El president de l'entitat Amics de la Rambla, Fermín Villar, considera “trista” la situació actual. “El 16 d'agost del 2017 hi havia 16 parades de flors. Amb l'atemptat, la florista que treballava a la parada número u, al costat del mosaic de Miró, no va aguantar més i va tancar. La parada número set, Flores María, situada al pas de vianants de la Boqueria, era del senyor Joan, que va esperar a jubilar-se fins que el seu treballador tingués la cotització completa. Al febrer va abaixar la persiana. També ha tancat Flores Carmen. Ara queden 13 parades”, informa Villar.

Amics de la Rambla es va assabentar que després de la jubilació del senyor Joan, l’Institut de Mercats de Barcelona tenia preparat un desenllaç apocalíptic per a la parada: demolir-la. “Ens van dir que esponjarien la zona, però nosaltres després de lluitar molt hem aconseguit que la parada es quedi. No s’hi podrà vendre, però la decorarà el Gremi de Floristes de Catalunya activant l'art floral i, sobretot, educant les persones que ens deriva la cooperativa Impulsem del Raval perquè aprenguin la professió de florista”, explica.

L'entitat busca rescatar la flor i, de passada, que els barcelonins recuperin l'icònic passeig ara envaït pels turistes. “Lamentablement ara hi ha parades que només venen imants per a la nevera i llavors estranyes”, argumenta Villar.

Si hi ha algú que en sap, de flors a la Rambla, és Carolina Pallés, una de les floristes més veteranes. El 1888 la seva besàvia ja venia flors al passeig. “Quan la meva àvia treballava hi havia 33 parades, amb els meus pares n’eren 18 i ara en són 13. De les que queden n’hi ha moltes que no venen flors. Fa anys, des de l'època en què governava Xavier Trias, que estem en declivi”, lamenta. Pallés va més enllà: “Hi ha parades que s'han acostumat a no complir les normatives i fan el que els dona la gana venent el que volen, fent els horaris que volen… Tot està permès i és una pena que el millor passeig de Barcelona estigui com està”. Pallés és la degana de la Rambla, coneix l'ofici i diu que només es guanya la vida amb els veïns. “Les flors t'acompanyen des del primer dia que neixes fins que abandones aquest món. Treballem i innovem per ser millors. A mi que em diguin que la meva parada és la més bonica a vegades em genera tristesa perquè abans tots teníem flors i plantes. L'Ajuntament el que hauria de fer és que, encara que quedessin poques parades, fossin de flors. Si la meva àvia complia la normativa, els meus pares també i la meva germana i jo també, per què no ho fa la resta?”, pregunta.

La parada número 9 està batejada com La Flor de la Rambla. José González la regenta des del 1995. Abans era el noi dels encàrrecs, però es va convertir en cap quan l'anterior propietària es va jubilar. “La flor a la Rambla és una feina dura. Cal estar-s'hi dotze hores al dia i les noves generacions no volen venir a fer hores. Prefereixen una feina de dilluns a divendres”, resumeix. González combina les seves vendes: “El turista et compra algun record amb un cactus, tasses de cafè amb plantes a dins… però a vegades et solucionen el dia un parell d'enamorats d'aquí”. El florista recorda amb nostàlgia com era abans el negoci: “El 1995 treies els divendres a la tarda i els dissabtes tot el gènere i les senyores que venien a comprar al mercat també compraven flors per a la setmana. Ara venen quatre senyores grans, però ha desaparegut la gent del barri”.

A l’espera del pla de reforma del passeig

La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, reconeix que entre les floristes de la Rambla hi ha “professionals que fan un veritable esforç per mantenir la tradició floral”. Pin assegura que les floristes s'han de mantenir en el projecte de la futura Rambla. El Consistori es va comprometre abans de l'estiu a presentar el pla de reforma (que preveu repensar des de les parades fins al trànsit) aquesta tardor. Un projecte que un equip capitanejat per l'arquitecta i exregidora Itziar González, va lliurar fa mesos a l’Ajuntament, que havia d'analitzar-ne la viabilitat. La intervenció a la Rambla està prevista a partir del 2019 en cinc fases durant sis anys. La idea del govern de l'alcaldessa Ada Colau és que tingui consens polític perquè sigui definitiva.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >