Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

S’han acabat les solucions Bartomeu

La junta ha estat tant de temps d’esquena a la realitat, que no s’ha adonat del risc que corria si passava de l'assemblea, recuperada com a òrgan de control sobirà

Votació a l'assemblea de compromissaris del Barça. Ampliar foto
Votació a l'assemblea de compromissaris del Barça. EFE

El control social encara funciona en un club que no és una societat anònima com el FC Barcelona, una excel·lent notícia per a la salut de la institució i un revés categòric per a Bartomeu. Els compromissaris han evitat que la junta pugui fer el que li doni la gana i han reivindicat la seva condició d'amos del Barça. Encara que hi ha dubtes sobre la seva representativitat, més que res perquè la fiscalització del consell queda en mans de 900 socis sobre 143.000, l'assemblea ha estat l'òrgan sobirà de l'entitat, circumstància que no han obviat mai els diferents consells del Barça. La majoria de presidents han estat uns experts en el seu control per aplicar la seva política tranquil·lament des del Camp Nou.

Les decisions preses al marge de l'assemblea no es consideren vàlides, i sovint són qualificades de poc democràtiques, un soroll interessat, generalment mediàtic, més intens que mai amb les xarxes socials; l’opinió dels socis i l'opinió publicada no sempre viatgen en la mateixa direcció, especialment al FC Barcelona. D’aquesta manera, els seus mandataris es remeten als compromissaris per governar el Barça.

Cal saber convèncer els assistents abans i durant el ple per no tenir sorpreses després amb el resultat perquè en cas contrari el president surt malparat, com li va passar a Bartomeu. El mandatari va quedar doblement en fora de joc: va retirar la proposta de modificació de l'escut per por de perdre la votació i va sortir derrotat quan va demanar més marge de deute financer, un punt que exigia modificar uns estatuts ja retocats per Rosell.

Els comptes han estat la bandera que ha exhibit la directiva actual per presumir d'honestedat en contraposició al mandat de Laporta. Avui, no obstant això, fins i tot els socis desconfien de la manera que té la junta de quadrar els comptes, sobretot quan li pregunten per un deute que pot oscil·lar entre els 157 i els 500 milions.

Bartomeu ni controla ni mana, reprovat pels seus propis socis, després de la dimissió de tres vicepresidents (Monjo, Villarrubí, Arroyo), la sortida de treballadors qualificats (Imma Puig, Joan Vilà i Francesco Calvo), lliurat a projectes intangibles, com la Masia 360º o el Barça Innovation Hub, incapaç de defensar persones com l'entrenador Valverde o actius com el més que un club i la Masia.

Fins i tot l’Espai Barça, aprovat en el seu moment per referèndum, té difícil sortida per més que hom presumeixi de tenir el pressupost més alt de l'esport mundial, superior al de qualsevol club d’Amèrica. El desgast del president augmenta en la mateixa proporció que disminueix la seva credibilitat, ara mateix només avalada pel seu Observatori amb un 7, després d'edificar la seva obra sobre un triplet i un trident el 2015.

Bartomeu va viure la seva millor època quan va convocar unes eleccions en una situació delicada pel desafiament de Messi. El president s’ha desviscut des de llavors per complaure l'equip mentre el club s'empobria fins al punt que ja no només li costa seduir els patrocinadors, sinó que no convenç els seus socis, encara que presumeixi de professionalitzar l'entitat i de teixir complicitats (Abidal) o signar acords de pau (Fundació Cruyff).

Mancat de carisma i lideratge, s'imposaven les solucions Bartomeu, com la de celebrar a porta tancada el partit de l'1 d'octubre o la de “reflexionar” sobre l'escut del Barça. Tirava el president pel camí del mig, com Rosell quan va votar en blanc el dia que es va portar a judici Laporta, fins que es va acabar l'empassa-te-la al Barça. Ha viscut la junta tant de temps d’esquena a la realitat que no s’ha adonat del risc que corria si també passava de l'assemblea, recuperada feliçment com a òrgan de control sobirà dels clubs que no són SAD, com el FC Barcelona.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >