_
_
_
_
_

Nit memorable de Serrat a Buenos Aires

El músic català va arrasar en el seu concert a la capital argentina

Enric González
Joan Manuel Serrat, durant el seu concert a Buenos Aires.
Joan Manuel Serrat, durant el seu concert a Buenos Aires.Rodrigo García (EFE)

Joan Manuel Serrat sempre arrasa a Buenos Aires. I el seu èxit, amb el pas del temps, es fa més emotiu: és una peculiar cerimònia entre l'artista i el públic. Si el concert de divendres va tenir un moment àlgid va ser quan Serrat, mentre cantava Menos tu vientre, va fer un gall i va tossir. Les veus de les 3.200 persones que omplien a vessar el teatre Gran Rex van començar a corejar com en un estadi ("Na-no", "Na-no") per dir-li que era igual, que aquell punt de fragilitat encara el feia millor, que la nit era màgica.

Les actuacions de Serrat a Espanya es van interrompre al juliol per qüestions de salut. També va haver de cancel·lar un concert a Tucumán el 12 d'octubre per problemes de laringe. Per fi va actuar a Rosario i divendres es va presentar a Buenos Aires. Havien de ser nou vetllades. Es van haver d'ampliar a 11 afegint-hi les dates del 13 i el 14 de novembre, perquè es van esgotar totes les entrades. La cua per entrar al teatre semblava infinita i, de fet, l'inici de la funció es va retardar gairebé mitja hora perquè el públic tingués temps d'acomodar-se.

El Nano portava l'espectacle Mediterráneo da capo, una recuperació del seu disc més cèlebre. Mediterráneo es va publicar el 1971, fa 47 anys. Serrat va explicar que el més lògic hauria estat celebrar el 50è aniversari de l'obra, però que, amb 74 anys, ja no es volia esperar. “Soc conscient de la fragilitat de la vida”, va dir.

Más información
El Mediterrani de Serrat va inundar Peralada
Serrat: “La llibertat dels presos afavoriria la convivència a Catalunya”
Joan Manuel Serrat visita Junqueras i Romeva a la presó

Van ser les deu cançons de Mediterráneo i moltes més. Amb un repertori tan abundant en èxits com el de Joan Manuel Serrat i amb un grup tan competent, dirigit, com sempre, pel pianista Ricard Miralles, es fa difícil triar. Després de dues hores de concert, el públic, que cridava amb veu femenina (predominaven les dones de mitjana edat), no va acceptar que allò s'acabés. Va haver-hi un bis, i un altre bis, i un tercer bis, que, amb Fiesta, va posar fi a una nit memorable.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_