València és la primera comunitat que permet que persones amb VIH accedeixin a la policia
Els cossos de seguretat autonòmics i estatals exclouen els afectats encara que siguin asimptomàtics
Per primera vegada en més de 30 anys, una comunitat no exclourà les persones que tinguin VIH de les proves per accedir a la policia autonòmica. El decret 180/2018, de 5 d'octubre, del Govern valencià (PSOE, Compromís i Podem) estableix que s'exclouran de les proves per passar d'interí a tenir plaça a la policia municipal el fet de tenir "malalties immunològiques sistèmiques, no asimptomàtiques que impossibilitin l'acompliment de les tasques del lloc de treball". Aquesta redacció, si es capgira, vol dir que no en queden excloses les persones amb una malaltia immunològica sistèmica (en aquest cas, infecció per VIH) si són asimptomàtiques, explica Julio Gómez, president de la Coordinadora d'ONG Treballant en Positiu, que es dedica, precisament, a combatre la discriminació laboral de les persones amb VIH.
Tant les policies com l'Exèrcit i la Guàrdia Civil són les professions de la funció pública que tenen llista d'excepcions per admetre persones amb determinades patologies. En el cas del VIH, al principi es va basar en el risc que un agent portador infectés una altra persona en el transcurs de les seves tasques. Després, en el fet que no estigués en condicions d'exercir la feina. Però els tractaments d'alta eficàcia que hi ha actualment tenen com a conseqüència que la majoria dels infectats no puguin transmetre la infecció, i que molts no tinguin cap tipus de complicació.
No obstant això, no són els únics afectats per malalties que han vist modificada la seva situació. En anteriors convocatòries també s'excloïa els afectats per diabetis, que en aquest decret ja no hi apareixen.
Gómez destaca que la seva organització, sobretot en l'àmbit regional, el Comitè Antisida de València i la coordinadora valenciana Calcsicova han treballat des del 2016 per convèncer les autoritats que la situació actual del coneixement del VIH no justificava aquesta limitació. Per fer-ho ha estat fonamental una recomanació que ha fet aquest any el Pla Nacional sobre la Sida del Ministeri de Sanitat, que, revisant les condicions d'admissió dels cossos i forces de seguretat, va concloure que "en l'àmbit laboral, l'estat serològic de les persones amb VIH no seria causa d'exclusió, ja que actualment a Espanya més del 90% de les persones amb VIH estan rebent tractament i d'aquestes, més del 90% presenten una càrrega viral indetectable. Només aquelles persones que no compleixen o no responen al tractament antiretroviral, o que presenten certes comorbiditats, poden presentar una pèrdua de funcionalitat i una incapacitat laboral com a conseqüència del seu estat clínic".
A més, com assenyalen les ONG autonòmiques en una nota, en aquest cas ha estat fonamental el suport de diverses instàncies de l'Executiu autonòmic, que "han avalat mitjançant informes la millora de la capacitat física i de l'estat de salut de les persones amb VIH gràcies als avanços farmacològics dels últims anys, així com l'absència de risc de transmissió a terceres persones a causa de l'acompliment de les funcions inherents a aquests cossos, ja que les mesures de precaució universal serien suficients".
De fet, aquest decret en concret tindrà poc efecte pràctic. Les ONG i Sanitat coneixen casos de persones amb VIH als diferents cossos de seguretat, però si no se'ls ha aplicat l'exclusió es deu al fet que "no ho han dit", explica Gómez. En una enquesta sobre la situació laboral de les persones amb VIH que va fer el Ministeri de Sanitat el 2017 hi van participar militars, policies i guàrdies civils (aquests cossos no fan proves de detecció del VIH en els seus reconeixements mèdics, com avala l'informe del Pla Nacional sobre la Sida). A Espanya hi ha unes 150.000 persones amb VIH, una dada que no es pot afinar més perquè es calcula que al voltant del 13% no ho sap.
A València aquesta primera excepció s'aplicarà a policies interins que consolidaran plaça, per la qual cosa seran pocs aspirants. Però per a les organitzacions que ho han impulsat té el mèrit de trencar el bloqueig existent, i confien que les altres comunitats i l'Administració central segueixin el seu exemple.
