_
_
_
_
_

Catalunya diagnostica el primer cas de la febre del Nil en cavalls

La Generalitat activa el nivell 2 de vigilància contra malalties transmissibles per mosquits

Oriol Güell
Femella del mosquit 'Aedes aegypti', transmissor de la febre del Nil.
Femella del mosquit 'Aedes aegypti', transmissor de la febre del Nil.james gathany (cdc)

La Generalitat de Catalunya ha activat el nivell 2 de vigilància de malalties transmeses per mosquits després d'identificar en un cavall malalt d'una hípica de Vilanova i la Geltrú (Garraf) el virus de la febre del Nil occidental, segons han confirmat els departaments de Salut i Agricultura. És la primera vegada que el virus, que de manera natural circula entre aus i mosquits, salta a altres espècies a Catalunya, en un nou pas de la important expansió que la malaltia viu aquest any a Europa.

“Aquest diagnòstic és important perquè revela la presència del virus en una zona fins ara lliure de la malaltia. Ja ha arribat a Catalunya i, com en altres llocs, si ha vingut és per quedar-s'hi”, il·lustra Miguel Ángel Clavero, científic de l'Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària. “L'any passat va ser detectat en un ocell a Lleida, però aquesta és la primera vegada que es produeix el salt a cavalls o humans, les espècies més vulnerables a la transmissió del virus mitjançant picades de mosquit”, afegeix.

La febre del Nil és una malaltia generalment molt lleu en les persones: en quatre de cada cinc casos cursa de manera asimptomàtica. En la resta, després d'una incubació que va de 3 a 14 dies, el pacient té febre, malestar, dolors corporals i cansament. Els casos més greus, un 1% del total, causen episodis d'encefalitis i meningitis. Arribat a aquest nivell, la letalitat de la malaltia ascendeix al 10%, especialment en infants i persones grans. No existeix cap vacuna ni tractament específic contra el virus, i les cures se centren en els símptomes i les complicacions.

La Unió Europea pateix aquest any el principal brot de febre del Nil des que hi ha registres, amb més de 1.400 malalts de consideració i 127 morts, segons dades del Centre Europeu per al Control i la Prevenció de Malalties (ECDC, en les seves sigles en anglès). Encara que la majoria dels casos s'han produït a Itàlia i a països de la zona dels Balcans, en les últimes setmanes ha crescut la incidència a l'Europa occidental. França, per exemple, va notificar la setmana passada el primer cas en humans al Departament dels Pirineus Orientals, just al nord de Catalunya.

L'avís d'aquest cas va arribar a la Generalitat l'11 d'octubre i ha estat confirmat en els últims dies per anàlisis fetes tant pel Govern català com pel laboratori de referència nacional, situat a Algete (Madrid). Els tècnics desplaçats a l'hípica van comprovar l'existència de diversos focus de mosquits tant a la finca com als voltants, que ja han estat neutralitzats. Alguns d'ells eren de Culex pipiens, l'espècie de mosquit que actua com a vector més important del virus. En coordinació amb l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Generalitat ha proporcionat als responsables dels terrenys del voltant la formació necessària per combatre la proliferació de mosquits.

Andalusia va registrar fa dues setmanes el primer cas en cavalls de l'any a Almonte (Huelva). “Aquí el brot era previsible. Tenim documentada la presència del virus a Andalusia occidental des del 2004 i en els últims anys hi ha hagut brots esporàdics tant en cavalls com en humans. La sorpresa ara ha estat el diagnòstic a Catalunya”, reitera Clavero. Per a aquest expert, encara que en les properes setmanes hi pugui haver algun cas més, no és previsible una eclosió de la malaltia. "Som al final de la temporada. Amb el descens de les temperatures s'interromp la proliferació de mosquits i, amb això, el risc de contagi", conclou Clavero.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Oriol Güell
Redactor de temas sanitarios, área a la que ha dedicado la mitad de los más de 20 años que lleva en EL PAÍS. También ha formado parte del equipo de investigación del diario y escribió con Luís Montes el libro ‘El caso Leganés’. Es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_