Selecciona Edició
Connecta’t

Paul Mason: “Les grans tecnològiques creuen que la societat existeix al marge d’elles”

El periodista i activista aposta per nacionalitzar serveis com Facebook i Twitter

Paul Mason en el Centre de Cultura Contermporánea de Barcelona.
Paul Mason en el Centre de Cultura Contermporánea de Barcelona.

Després de 12 anys treballant com a editor d’economia en un programa d’actualitat de la BBC i un període més breu a Channel 4, Paul Mason va decidir fa dos anys fer-se autònom. “Al Regne Unit els periodistes que treballem per a mitjans de servei públic no podem participar en el debat polític. A Espanya us aniria millor amb una norma com aquesta”, afirma el periodista, ara membre del partit laborista. De visita a Barcelona com a ponent en el simposi Decode, defensa nacionalitzar alguns dels serveis de les grans empreses tecnològiques. En una entrevista amb EL PAÍS, proposa “treure’ls part de la infraestructura i donar-los l’opció d’oferir models de negoci sobre una base”. “Si puc canviar de banc en 24 hores, per què no puc triar entre Facebook A i Facebook B?”, es pregunta.

Un dels Facebook podria ser de pagament i sense publicitat, i l’altre, gratuït amb anuncis. Un et podria garantir que només pren 10 dades teves i saber exactament quines són: “Tinc ara alguna manera de saber si el meu mòbil li està dient a Facebook quina és la longitud dels meus passos?”, es pregunta Mason. Aquests serveis, que es connectarien a una mateixa xarxa perquè la gent pogués interactuar, de manera similar a com passa als bancs, també podrien tenir clàusules, com una que garantís que “les meves dades no es faran servir perquè l’Estat rus o Donald Trump manipulin la política”.

Espanya, “ridícula” després de l’1 d’octubre

“Sigui quina sigui la teva posició sobre la qüestió nacional a Catalunya, tecnològicament l’organització del referèndum em va impressionar”, assegura Mason, que era a Barcelona el dia que es va fer. Segons el seu parer, l’organització de la votació de l’1 d’octubre del 2017 va ser un exemple de “tecnologia humana”, ja que va ser la gent la que el va promoure malgrat que havia estat declarat il·legal per part del Govern espanyol i amb la infraestructura de xarxa de la Generalitat intervinguda.

“Vaig anar a un col·legi de Sant Andreu i van aturar la votació perquè pensaven que l’Estat els bloquejava la connexió. No sé si era cert, però tot havia de ser transparent”, explica el periodista. Segons Mason, l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, el cas del raper Valtònyc i l’expresident Carles Puigdemont a l’exili fan que “Espanya es vegi ridícula”. “No hi ha prudència en l’ús de la llei, clarament no és així en el cas català”, conclou esperançat amb el nou Govern a Espanya, que ha tingut la “valentia” de pactar amb Podem, partit al qual Mason és afí.

“Les grans tecnològiques sembla que creuen que la societat existeix al marge d’elles”, assegura Mason, que veu Twitter com “la principal eina antisemita” del món, tema que ell, també director de cinema, va abordar en la seva primera pel·lícula, el curt Astoria (2016).

Per aquest motiu, considera crucial “fragmentar els monopolis tecnològics fins que es comportin, o si no es comporten”. El seu proper llibre, que es publicarà el 2019, pren el nom d’un fragment d’una cita de Lev Trotski: Clear Bright Future (Futur clar i brillant). En aquest futur s’imagina com canviarà la societat quan la intel·ligència artificial irrompi amb força.

La tecnologia no ha de dominar les persones a través d’un “control algorítimic” d’unes aplicacions que influeixen en les seves decisions i “donen forma al seu comportament”. En el seu nou treball, Mason defensa “l’humanisme radical”, en què l’ésser humà s’ha de situar al centre d’“un ús prudent de la tecnologia” al servei de la “justícia social”. “La intel·ligència artificial encara no és millor que la humana”, defensa el periodista. No obstant això, assegura que arribarà el moment en què les màquines “responguin preguntes que els humans no puguem entendre”. “Si no les creem seguint un codi moral, la primera cosa que faran és fer mal a la gent”, afegeix. Abordant el futur ja en el seu treball anterior, on va explorar el postcapitalisme, Mason reivindica que és vital l’omnipresència dels valors.

Treballar menys hores i donar menys pes al salari

Convé evitar que els humans ens convertim en simples algoritmes, assegura l’escriptor britànic, que esmenta el pronòstic que va fer en aquesta mateixa línia l’historiador Yuval Noah Harari.

“Si ets un algoritme amb una casa preciosa i un iot, és una cosa; si treballes en un magatzem d’Amazon i l’algoritme et diu com has de moure la mà i que no pots anar al lavabo, és una altra”, reflexiona Mason. Al seu parer, els humans hauríem de treballar menys hores i la nostra economia no hauria de dependre al 100% dels salaris. Pensa que cobrar per fer coses que ens agraden en el nostre temps lliure i tenir els serveis de salut, transport i educació gratis hauria d’estar garantit en el futur pels governs com a fruit de l’automatització.

“A un treballador d’Uber, si li apuges un 5% el salari potser no li importa gaire, però si li dones accés gratuït al metro, és una altra cosa”, considera. “Al Regne Unit fa uns anys hi havia 4.000 màquines automàtiques que et rentaven el cotxe, avui només n’hi ha 1.000, i 20.000 migrants, alguns d’il·legals, que els renten a mà. Això es el progrés?”. “Els partits de dretes estan obsessionats a crear llocs de treball que no hi ha cap necessitat que existeixin”, lamenta.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ