Selecciona Edició
Connecta’t

Les mans, zona protegida

Els pilotaris necessiten elaborar les seves pròpies proteccions abans del partits en un procés que pot arribar a durar dues hores

Una mà protegida d'un pilotari.
Una mà protegida d'un pilotari.

Després de la victòria d’Espanya contra Cuba per 2 a 0 (10-1 i 10-0) en la modalitat de mà dels Mundials de Pilota –que se celebren del 14 al 20 d'octubre a Barcelona–, un dels àrbitres del partit s'acosta a un director de la competició i li confessa: "Els cubans no poden colpejar aquestes pilotes". L'organitzador no ho nega: "Pesen molt i quan s'acceleren fan mal".

Un partit de mà comença molt abans d’entrar al frontó. Els pilotaris necessiten protegir-se les mans. Una pilota pot sortir disparada a més de 100 kilòmetres per hora, i la protecció de la zona d’impacte és imprescindible abans de cada envit. “Jo trigo uns 30 minuts a fixar el recobriment a cada mà”, admet Baltazar Doglio, de 17 anys, membre de la delegació uruguaiana. Alguns jugadors poden arribar a trigar més temps per acabar un procés feixuc però imprescindible. Si la protecció no és adequada, és habitual patir mal de mans, el diagnòstic més freqüent als Mundials de Barcelona. “En patim sovint”, admeten Oier Gurutzealde i Julen Loitegi, participants al trinquet, on la pilota és una mica més petita. “Nosaltres necessitem menys protecció que els jugadors de frontó”.

Les mans de tot pilotari es cobreixen inicialment amb un adhesiu verd. “És el moc verd”, aclareix Loitegi. Després s’hi afegeixen tires d’esparadrap i d’escuma, i una mena de tacs sòlids. “Per fer aquestes proteccions, puc dedicar-hi dues hores per mà”, admet el jove Doglio. L’objectiu és trobar l’equilibri perfecte entre protecció i tacte amb la pilota. “Com més et protegeixes, menys controles els teus llançaments”, concreta el pilotari basc.

Si el jugador ha estat massa atrevit i comença a tenir dolor durant un partit, hi ha solució: “Es fa un forat al recobriment de la zona danyada i es reforça el contorn amb els tacs. Aixi s’impedeix que la pilota hi impacti”, apunta Gurutzealde. Les bosses dels pilotaris van plenes d’eines per reparar les proteccions durant els partits. “Al País Basc, si et fas mal, tenim un minut per refer-les”. Per això hi porten sempre tacs, cinta adhesiva, esparadrap, tisores i fins i tot cúters. “Hem d’anar ràpid, i a vegades ens fem talls, però passa poques vegades”, complementa Loitegi. Però si aleshores la mà continua adolorida, no hi ha alternativa. “Toca repòs i massatge. Has de parar, perquè hi ha zones delicades”. Al nord, on la popularitat de la pilota és plausible, hi ha massatgistes especialitzats en la recuperació de les mans, i una sessió pot durar entre 10 i 15 minuts per mà.

L’organització del Mundial té fisioterapeutes a disposició dels participants per tractar les lesions. I poder reparar les mans, zona protegida.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >