Selecciona Edició
Connecta’t

Flandes qualifica d’acte “molt hostil” les represàlies diplomàtiques d’Espanya

El president de la regió belga creu que el fet no té precedents en la història de la Unió Europea

El president de Flandes, Geert Bourgeois, amb Carles Puigdemont, en una reunió a Gant, el 2016.
El president de Flandes, Geert Bourgeois, amb Carles Puigdemont, en una reunió a Gant, el 2016.

La crisi catalana fa créixer la bretxa oberta entre Flandes i Espanya. El president de la principal regió belga, Geert Bourgeois, ha carregat aquest dimecres contra la decisió del Govern de Pedro Sánchez de revocar l'estatus diplomàtic al seu delegat a Espanya, André Hebbelinck. Exteriors justifica la mesura com l'escenificació del malestar per les insistents declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans, desqualificant la democràcia espanyola i donant suport a l'independentisme català. Bourgeois, en canvi, veu la resposta desproporcionada. Ha qualificat el gest de "molt hostil", i creu que el moviment no té precedents. "És la primera vegada que passa en la història de la Unió Europea, des de la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer el 1952 i probablement des del 1945", ha lamentat el ministre-president de Flandes en paraules a una ràdio local.

La crítica de Bourgeois es fonamenta en dos arguments: opina que els missatges de Peumans formen part de la llibertat d'expressió i estima que les represàlies contra el seu delegat diplomàtic apunten en la direcció errònia, atès que és un representant de l'Executiu flamenc, i Peumans ho és del poder legislatiu. Davant del que considera un tracte injust, Bourgeois, que ahir a la nit va assenyalar a aquest diari que no havia rebut cap notificació oficial de la decisió, espera tractar el tema amb l'ambaixador espanyol a Bèlgica, a qui demanarà que retiri la sanció i es restableixin els vincles ara trencats.

També ha reaccionat amb duresa el president del Parlament de Flandes, protagonista de la batussa pels seus atacs al Govern espanyol. Peumans no ha suavitzat la seva posició després del càstig diplomàtic. "Encara dic al meu país el que crec que he de dir", ha afirmat. El dirigent del partit nacionalista N-VA, amb el qual el nacionalisme català manté llaços des de fa anys, ha desmentit una de les frases que se li atribueixen. "No he comparat Espanya amb Bòsnia, això és una gran mentida". I ha instat el titular d'Exteriors, Josep Borrell, a informar-se millor. Contra Borrell s'ha expressat també el president de la Generalitat, Quim Torra, que aquest dimecres li ha retret la seva actitud amb Flandes i l'ha acusat de buscar enemics a l'estranger.

Les picabaralles generades per les controvertides observacions de Peumans van començar fa tres setmanes, quan es va fer pública la carta que va enviar a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, actualment en presó provisional. En la missiva qüestionava el pedigrí democràtic d'Espanya. “El Govern d'Espanya no compleix les condicions per formar part d'una Unió Europea moderna i democràtica”, va escriure. Malgrat la protesta espanyola pel contingut de la carta, lluny de penedir-se'n, Peumans es va reafirmar en el seu missatge durant la inauguració d'una exposició sobre Catalunya a la seu del Parlament flamenc, en la qual va estar acompanyat de l'expresident Carles Puigdemont. I va afegir noves càrregues de profunditat a la relació amb Espanya en defensar que "tancar polítics és un acte de violència".

Aquestes declaracions han estat la gota que ha fet vessar el got per al Govern espanyol, que ha anunciat que no acreditarà més representants diplomàtics de Flandes. Això no implica que el delegat actual hagi de deixar el seu lloc, atès que pot continuar exercint-ho, això sí, sense tenir els privilegis i immunitats propis de la seva posició.

La disputa s'ha intensificat just en la vigília d'un nou Consell Europeu a Brussel·les. En la reunió de caps d'Estat i de Govern participaran els líders dels Vint-i-vuit socis comunitaris, però de moment no hi ha constància que el primer ministre belga, Charles Michel, aprofiti la trobada per abordar la crisi amb el seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >