Selecciona Edició
Connecta’t

L’Estat i la Generalitat desbloquegen la resolució dels conflictes pendents dels ‘papers de Salamanca’

El ministre Guirao i la consellera Borràs acorden desencallar la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona

El ministre José Guirao i la consellera Laura Borràs, aquest dimecres a Madrid.
El ministre José Guirao i la consellera Laura Borràs, aquest dimecres a Madrid.

En el marc d'un nou clima que tots dos van definir de “normalització” de les relacions, el ministre de Cultura, José Guirao, i la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, van acordar dimecres convocar el mes que ve la Comissió Mixta de la Memòria Històrica —un òrgan creat en la llei del 2005 en què estan representades les dues administracions. En aquesta reunió resoldran les discussions pendents al voltant dels papers de Salamanca, la documentació procedent de Catalunya a l'Arxiu General de la Guerra Civil que fa dècades que està en litigi. “Hi ha una part pendent de lliurar i una altra documentació que està en discussió”, va assenyalar el ministre. “Estem d'acord que és més aviat un tema tècnic que en algun moment es va encallar per qüestions polítiques”, va afegir.

“El que farem és culminar el procés que marca la llei”, va completar la consellera. Borràs va destacar així mateix el clima general d'acord després d'una reunió —la primera formal entre els dos càrrecs— en què el ministre es va comprometre a desbloquejar diversos assumptes pendents, com la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona, i a augmentar algunes inversions que havien disminuït els últims anys, com les del Liceu o les fundacions Tàpies i Miró. “És just per donar compliment al que l'Estat hauria d'haver fet a Catalunya; per tant, el que es fa és normalitzar una situació que era anormal”, va dir Borràs, després d'una trobada a la qual va arribar, en les seves paraules, amb “un memorial de greuges” entre les mans.

Pel que fa al llarg litigi sobre els papers de Salamanca, la Generalitat assegura que el procés de devolució que va començar el 2006, que va ser avalat definitivament pels tribunals el 2013 i que ha fet enviar a Catalunya uns 400.000 documents, encara no s'ha completat; falten tres lots que sumen 20.000 documents i 200 lligalls. D'altra banda, l'anterior equip ministerial (amb el Govern del PP) va sol·licitar a l'Administració catalana el retorn a Salamanca dels documents de persones i empreses que no s'hagin pogut retornar als propietaris. “En el compliment de l'esperit de la llei [de Memòria Històrica, del 2005] hi estem d'acord, així que crec que no serà gaire problemàtic arribar a un acord", va dir Guirao.

També es va desencallar ahir un altre tema cultural que cuejava des de feia més d'una dècada: la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona, única capital de província que no té aquesta infraestructura. En aquest cas, l'acord és refer completament el projecte del 2005, que ha quedat “desfasat”, va dir el ministre. La intenció és redactar un nou pla fins al desembre (que inclogui els usos de la infraestructura), demolir l'edifici que ara hi ha al solar i formalitzar el nou projecte el 2019 per començar la inversió el 2020. L'import aproximat podria ser d'uns 30 milions d'euros, va dir el ministre.

Sobre aquestes intencions, i sobre bona part de les altres mesures anunciades, hi ha el dubte de si el Govern del socialista Pedro Sánchez, en minoria, aconseguirà aprovar els Pressupostos que les avalin. “Això no ens impedeix continuar treballant. El més important és estar d'acord en els projectes i després ja parlarem de diners”, va dir Guirao. A més, va posar l'exemple dels quatre milions d'euros desbloquejats del pressupost del 2018, que sí que estan assegurats, per fer millores al Museu Arqueològic de Tarragona. No obstant això, bona part de les inversions que s'han esmentat sí que dependran de futurs pressupostos, com l'augment d'ajudes a organismes i fundacions de Catalunya, el milió d'euros per a la necròpolis paleocristiana de Tarragona, la possible creació de l'Arxiu Històric Provincial de Barcelona i l'ampliació del de Barcelona.

Així mateix, es van referir a la ferma intenció del Govern central i la Generalitat d'ampliar el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) —que depèn del fet que l'Ajuntament de la ciutat decideixi la seva ubicació— i de l'Arxiu Històric Provincial de Girona, amb una nova seu que està a l'espera que l'Ajuntament resolgui "un tema de parcel·les", va assenyalar el ministre.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ