_
_
_
_
_

Els amfitrions porten Airbnb als tribunals

Veïns de Barcelona multats per l'Ajuntament demanden el portal per no haver-los avisat que anunciar-s'hi és il·legal

Clara Blanchar
Protesta contra Airbnb a Barcelona.
Protesta contra Airbnb a Barcelona.G. Battista

Pocs mesos després d'haver signat la pau amb l'Ajuntament de Barcelona, al portal de lloguer turístic Airbnb se li obre un altre front a la ciutat. L'associació d'amfitrions ACABA (Afectats pel conflicte entre l'Ajuntament de Barcelona i Airbnb), que han estat multats pel Consistori per haver anunciat els seus habitatges al portal, han presentat una demanda col·lectiva contra la multinacional. La demanda, que ha estat admesa a tràmit en un jutjat mercantil, acusa el portal d'induir-los a la confusió (per animar-los a anunciar els seus habitatges sense advertir que és il·legal si no es té llicència i no demanar-la per penjar l'anunci), competència deslleial (perquè al mateix temps que són amfitrions podrien ser clients) i, a més, demanen danys i perjudicis per les multes rebudes.

L'associació ACABA es va crear fa un any i té un centenar de membres: tots han estat multats pel govern de l'alcaldessa Ada Colau amb sancions de 30.000 o 60.000 euros per haver anunciat i llogat els seus habitatges habituals (o habitacions) "esporàdicament". Ho van fer durant un màxim de dos mesos, ha assegurat aquest dimecres el seu president, Neal Shanahan. Alguns, com el mateix Shanahan, només van llogar el pis una vegada (15 dies a l'estiu del 2016) i van ingressar 1.500 euros que van declarar a Hisenda. La multa que li va arribar va ser de 30.000 euros. "Vam llogar el lloc on vivim convençuts que estava permès", lamenta Shanahan, que recorda la publicitat del portal animant els ciutadans a "compartir" el seu habitatge amb els turistes.

La gran onada de multes a amfitrions es va produir el 2017, en el marc del pla de xoc del govern Colau contra els pisos turístics il·legals. La ciutat també va ser la primera del món a multar el portal. En altres casos, l'Ajuntament va multar veïns només per tenir l'habitatge anunciat, amb una captura de pantalla de l'anunci com a prova, tot i que no la van arribar a llogar, assegura l'advocat de l'associació Dylan Tarin. "Volem que Airbnb aturi aquestes pràctiques deslleials, publica anuncis sense autorització i indueix a la confusió", afegeix, i recorda l'anunci televisiu de l'amfitriona Persita, "que no té llicència". "Airbnb sedueix persones en situació precària que acaben carregant amb les multes", assenyala.

Des d'Airbnb, un portaveu respon que l'empresa "es preocupa per qualsevol persona afectada o confosa per una legislació turística obsoleta. Continuarem defensant que s'escolti les famílies que comparteixen la seva llar i que aquestes tinguin veu. Airbnb vol ser un bon soci per a la comunitat de Barcelona i continuarem treballant amb les administracions per aconseguir una regulació més justa i clara".

ACABA assegura que entre els socis multats hi ha tot tipus de perfils: jubilats, aturats, professionals qualificats... Sonia Molina és una de les que explica el seu cas: va llogar el seu pis durant dos mesos quan estava a l'atur i va ser multada amb 30.000 euros. "Estava a l'atur i vaig utilitzar la plataforma per por de perdre el pis, van ser dos mesos per setmanes i vaig ingressar uns 1.000 euros, durant aquestes setmanes vaig marxar a casa de la meva mare", explicava aquest dimecres.

ACABA assegura que la demanda col·lectiva d'amfitrions contra Airbnb és pionera al món. "Si això ha passat a Barcelona és perquè és on el conflicte entre Airbnb i l'Ajuntament ha arribat més lluny", apunta Shanahan. L'admissió a tràmit comporta, explica el lletrat d'ACABA, el requeriment a l'Ajuntament d'informació sobre les 5.000 multes. La idea de l'associació és que aquestes dades els permetin sumar afectats a la demanda, que estimen que podrien ser 1.000 persones que responguin al perfil d'haver anunciat el seu habitatge habitual i per un període curt de temps.

Per demostrar que els pisos llogats són residència habitual, expliquen els representants d'ACABA, han recorregut a tot tipus de documentació, a més del certificat del padró. "Des de l'historial de recorreguts amb el Bicing [la bicicleta pública de Barcelona], fins a trucades des del telèfon fix de casa o factures de comandes de menjar o compres en línia lliurades a domicili", enumera Tarin.

A la pregunta de si són capaços de fer autocrítica per no haver pensat que aconseguir ingressos d'una manera tan senzilla podia no ser legal, Shanahan admet "certa frustració", però argumenta: "No penses mai que una empresa que sembla seriosa i et convida a anunciar-te pot fer una cosa il·legal, ens han girat l'esquena quan abans ens havien rebut amb les mans obertes com a clients".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_